"Si el PP toca el català, tornarem a ser 100.000 persones al carrer"

PalmaEl programa electoral del PP fa poques referències explícites al model lingüístic que aplicaran quan governin. Saben que la política de debilitació del català va ser el principal motiu de la contestació social massiva que va desbancar José Ramon Bauzá de la presidència del Govern. Això sí, els populars aposten clarament per la supressió del requisit del català per accedir a una plaça de sanitari, així com per establir la lliure elecció de llengua a la primera etapa educativa. Cal recordar que aquesta darrera iniciativa ja la va aplicar l’executiu de Bauzá i el 77% de les famílies optaren pel català com a llengua de primer ensenyament. A més, 50.000 persones varen sortir al carrer en favor de llengua catalana el 26 de març de 2012 i més de 100.000 ho feren el 29 de setembre de 2013 per protestar contra el decret del trilingüisme (TIL) i la política educativa del govern.

Davant aquest fet, el teixit cultural i intel·lectual de les Balears mostra preocupació perquè el PP decideixi reproduir la política de fa 12 anys. Però sobretot, davant el fet que Vox pugui tenir poder per condicionar les accions del proper Govern. El partit d’extrema dreta vol que l’única llengua vehicular a les aules sigui el castellà. La resta d’idiomes, per a ells, serien opcionals. Davant això, Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ho té clar: “Qualsevol atac o iniciativa que pugui debilitar la cultura del país i la llengua, serà ràpidament contestada. I tindrà la seva resposta electoral d’aquí a quatre anys”.

“Represent una associació amb 45 anys d’història, amb una societat civil forta, que farà feina perquè les institucions públiques donin suport a la llengua i perquè els creadors en llengua catalana puguin fer la seva feina de manera digna. Si no és així, els escriptors hi serem davant”, adverteix Portell. Recorda la situació de conflictivitat a l’època de Bauzá i la defineix de “període nefast, de falta de col·laboració, amb poques ajudes i atacs directes a la creació literària en català”. Per contra, el president de l’AELC afirma que ara la literatura en català es troba en un moment “pletòric”. I espera tenir bona relació amb el govern que es formi, “perquè som els escriptors d’aquest país”, afirma.

Els premis literaris, en castellà i català

Al seu programa electoral, el PP també es compromet a recuperar els premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia en les dues llengües cooficials, una mesura que va provocar crispació quan es va aplicar a la legislatura 2011-2015. Tant Portell com Maria Antònia Font, professora de català, presidenta del Col·lectiu Dones dels Països Catalans, membre d’Enllaçats per la Llengua, coincideixen a assenyalar que, si se’n produeix el canvi de bases, hi haurà una resposta. “Si l’Ajuntament de Palma ho torna a fer, perpetrarà un acte de desprestigi caps als guardons. Els escriptors hi respondrem, i convidarem els autors que escriuen en català que no hi participin”, assegura Portell.

En relació amb la lliure elecció de llengua a l’escola, Nicolau Dols, catedràtic de la UIB i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), espera que els nous governants “compleixin la llei”, que exigeix que els alumnes han d’acabar l’ensenyament obligatori sent aptes en les dues llengües. “Amb la lliure elecció de llengua, aquest objectiu no quedarà cobert”, opina. “Des de la universitat, ens mantindrem vigilants, i si aquest PP és com el de Bauzá, ens hi trobaran davant”, avisa. El problema afegit, per a Dols, és que, tot i les polítiques favorables dels darrers anys, “el català està abocat a la substitució lingüística. Per més voluntat que un govern hi posi, el castellà està apuntalat i el català només tolerat”.

Dols té clar que el proper govern farà tot el possible per agradar a una part del seu electorat contrari al català. “Però si cerquen consensos en temes de llengua, els anirà millor”, diu. “Així, ens començaríem a creure el discurs de moderació del PP”, afegeix. Ara bé, Dols considera que quatre anys més amb polítiques hostils a la llengua “no seran l’estocada definitiva al català, perquè hi trobaran resistència. La gent, ara, no està mobilitzada, sinó que només reacciona davant una agressió”. Espera que el govern que es formi a les Balears “s’assembli més al de Gabriel Cañellas i menys al de Bauzá”, i que “Vox se’n mantingui al marge”.

Preparats per a la mobilització

Durant els quatre anys del govern de José Ramon Bauzá, el Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan d’assessorament i consulta en matèria lingüística, no es va convocar en cap ocasió. Maria Antònia Font tem que es pugui tornar a produir la mateixa situació, tot i que també lamenta que en els darrers vuit anys de pactes d’esquerra “no se li ha tret partit, i els arguments que s’han donat al Consell no s’han traslladat mai al Parlament”. Amb el canvi de govern, “tot el que queda enrere són oportunitats perdudes per avançar en matèria lingüística. I ara tenim Vox, que parla de tancar IB3 i de suprimir les ajudes a la premsa en català”, lamenta. Sobre el partit d’extrema dreta, Font és clara: “A Jorge Campos ja el conec de quan estava al Círculo Balear. No em fan por. Ens hi enfrontarem”.

En relació amb el PP, Font creu que “si són intel·ligents, no provocaran una situació com la que es va donar a la legislatura 2011-2015”. Afirma que “instaurar la lliure elecció de llengua els costarà molt. Per fer-la possible, hauran de canviar la Llei educativa de les Illes Balears i modificar la de normalització lingüística”. A més, avisa: “Si el PP vol que tornem a sortir 100.000 persones al carrer per defensar el català, ho farem”.

Durant els darrers anys, el PP ha estat taxatiu amb la idea d’eliminar el requisit del català per accedir a una plaça de sanitari, amb l’excusa que la manca de professionals a les Balears es deu a aquesta exigència. Així ho preveu al seu programa de govern. Si finalment ho fan, Nicolau Dols adverteix que “vulneraran el dret dels ciutadans a dirigir-se al personal de les administracions públiques en qualsevol de les dues llengües oficials. I això no es podrà tornar a ignorar. És una qüestió de pura aplicació de la llei. El que han de fer és complir la Constitució que tant defensen i també l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears”.