Les preguntes sense resposta de l’Estàtua de la Llibertat de Cadaqués

Cadaqués/Roses¿Per què a l’entrada de Cadaqués hi ha una versió de l’Estàtua de la Llibertat, amb els dos braços alçats i una torxa a cada mà? A simple vista, és una pregunta que hauria de tenir una resposta ràpida i senzilla. Però res més lluny de la realitat. Rere la famosa escultura, d’uns set metres d’alçada, s’amaga una polèmica que, fa gairebé 30 anys, va dividir el poble alt-empordanès i va indignar la Fundació Gala - Salvador Dalí, que va signar un nou estira-i-arronsa amb John Peter Moore, exsecretari del geni surrealista i impulsor de l’escultura. I, malgrat que han transcorregut tres dècades, encara avui dia queden dubtes per resoldre. El més important, la seva autoria: ¿era realment una obra de Dalí o només està inspirada en un esbós seu?

Tot va començar el setembre del 1994 quan Moore –conegut popularment com a capità Moore– va anunciar que regalaria a Cadaqués una Estàtua de la Llibertat dissenyada per Dalí. L'exsecretari sostenia que el surrealista havia fet un esbós de la famosa escultura de Bartholdi, però amb els dos braços alçats, després d’una visita al monument el 1969. Segons la versió de Moore, aleshores el pintor va voler fer realitat el seu dibuix, però no sabia que existissin els motlles originals. Fins que, anys més tard, l'exsecretari va descobrir que el Museu del Louvre els conservava i va demanar poder-los fer servir, aprofitant que hi tenia bones relacions perquè els havia fet la donació d'un quadre de Bouguereau. 

“L’Ajuntament va proposar al capità instal·lar alguna escultura daliniana al poble. Van pensar diverses opcions, però finalment el capità va pensar que aquell esbós que havia fet de l’Estàtua de la Llibertat representava l’esperit i les idees de Dalí”, recorda avui dia la dona de l'exsecretari, Caterine Moore. Així, van acordar amb l’alcalde de l’època, Miquel Figueras, que Moore es faria càrrec de totes les despeses de la fabricació i instal·lació de l'escultura, amb la condició que l’Ajuntament aixequés el pedestal i hi instal·lés, a l’interior, l’oficina de turisme. 

Quan van saber els plans del capità i Figueras, fonts de la Fundació Dalí d’aquella època van afirmar a El Punt que creien que darrere de l’operació de Moore s’amagaven “interessos comercials”. L’exsecretari va patentar tots els drets de marxandatge de l’escultura, a més dels seus drets publicitaris i de reproducció, i tenien un acord amb l’Ajuntament per vendre productes des de l’oficina. 

Un altre motiu de discussió entre Moore i la institució daliniana era el dibuix en el qual es basava l’escultura. El capità tenia un esbós del 1969, però a la Fundació n’hi havia un altre de catalogat, del 1974, que, tot i no tenir similitud amb el del capità, també té els dos braços enlairats i dues torxes. Per demostrar la seva versió dels fets, l’exsecretari va fer pública una carta de Dalí, del setembre del 1972, en la qual li cedia els drets i li donava permís per reproduir “l’Estàtua de la Llibertat doble i surrealista”.  

El veredicte de la Fundació Dalí

Només cal repassar l'hemeroteca de finals del 1994 i principis del 1995 per comprovar que tot el projecte va generar un gran rebombori a Cadaqués, amb defensors i detractors alçats i enutjats. Dos grups d’intel·lectuals, artistes i polítics –entre els quals, l'aleshores diputada d'ERC Pilar Rahola– van recollir signatures per intentar impedir la seva instal·lació; i un altre grup d’artistes i veïns van sortir a defensar-la. 

Enmig del foc creuat, era essencial conèixer l’opinió de la Fundació Gala - Salvador Dalí. L’Estat és l’hereu del llegat del pintor i el gestiona aquesta institució, que és l’encarregada de determinar si una peça és obra del geni surrealista o no. Després d’estudiar-ho, el gener del 1995 la Fundació va concloure que l’estàtua no es podia considerar una obra de Dalí, sinó que “derivava” de l’escultura de Bartholdi i d’un dibuix de l’artista. No obstant això, un dels vuit membres del Patronat va discrepar de la resta: el pintor Evarist Vallès va deixar clar que l’estàtua era “una de les obres més importants de Dalí, basada en una idea d’aquest artista”. 

Tant Moore com Figueras van celebrar el veredicte de la Fundació, perquè consideraven que els donava la raó: ells també deien que no era obra de Dalí, “sinó que el seu esperit era dalinià”. És més, el capità va afirmar a El Diari de Girona de l’època que l’estàtua la signava “d’una manera pòstuma Bartholdi”. Per tant, si l’autor no era el surrealista, la Fundació no tenia manera legal d’impedir-ne la creació i instal·lació. 

Finalment, després d'elaborar-la en una foneria de Bolonya i d’exposar-la a l’estació de Perpinyà, el 23 d’abril del 1995 es va inaugurar l’estàtua, amb protesta dels opositors inclosa.

Una obra "en procés d'estudi"

Trenta anys després de la polèmica, queden almenys dos misteris per resoldre. El primer, si realment és una obra que va voler fer realitat Dalí. Avui dia la Fundació Gala - Salvador Dalí argumenta que just estan elaborant el catàleg escultòric del pintor i que és una de les peces que estan en procés d’estudi. Per tant, caldrà veure la resolució final per comprovar si veus com Moore o Vallés l'encertaven. 

Però el que segurament no se sabrà mai és per què Dalí va dibuixar, en dos esbossos –el de Moore del 69 i el de la Fundació del 74–, l’estàtua amb les dues mans aixecades. Una possibilitat, segons apunta Jep Barris des de l’Arxiu Municipal de Roses, és que li quedés gravada aquesta imatge a la seva joventut. A principis del segle XX es volia aixecar una urbanització a la Ciutadella de Roses, i els promotors van exposar-ne els plànols al camp de futbol municipal. “L’àvia de Dalí era de Roses, i és possible que, quan anava al camp, veiés la perspectiva que va fer Emili Serra i que estava penjada a l’entrada”, assenyala Barris.

En aquesta perspectiva, datada el 1918, apareix presidint els futurs xalets una Estàtua de la Llibertat que, casualment o no, també té els dos braços enlairats, amb una torxa a cada mà.