Mar Bosch Oliveras guanya el premi Crexells amb una distopia sobre una societat perfecta
'L'edat dels vius' és una novel·la que inclou dues catàstrofes explicades amb ironia i humor
BarcelonaMar Bosch Oliveras ha guanyat el 52è Premi Joan Crexells de Narrativa amb L'edat dels vius, una novel·la distòpica sobre una societat perfecta. S'inscriu així en el palmarès de luxe del guardó històric de l'Ateneu Barcelonès, atorgat a l'obra publicada l'any anterior, que compta amb Mercè Rodoreda i Josep Maria de Segarra en la primera etapa (1928-1938) i amb noms com Pere Calders i Jesús Moncada a partir de la seva recuperació el 1982. El premi s'entregarà aquesta tarda en un acte que comptarà amb una entrevista d’Eva Piquer a la guanyadora i una lectura a càrrec de Carme Elias.
El jurat, format per Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Andreu Gomila i Eva Piquer (i Lluïsa Julià, vicepresidenta de l'Ateneu, sense vot), ha subratllat l'originalitat, la ironia i la vivesa d'una distopia que s'inscriu en la tradició de Pere Calders i fa una picada d'ullet a Pedrolo, la dialèctica entre l'individu i la col·lectivitat i una estructura molt ben construïda amb un punt de vista narratiu canviant. "Es tracta d'una lectura desenfadada i escèptica que va des de les utopies filosoficopolítiques a la distopia contemporània", ha apuntat Gaillard. D'altra banda, Julià ha fet referència a l'auge de la ciència-ficció en un context social amb "sensació de final", que fa que "l'apocalipsi impregni moltes de les obres que s'estan produint".
Una societat gerontòfoba i edatista
Bosch Oliveras (Girona, 1981), autora de novel·les comVindràs amb mi després del diluvi (Comanegra) i La dona efervescent (Univers), i premi Just M. Casero per Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries), es va atrevir amb la ciència-ficció després de la pandèmia perquè és el llibre que realment volia escriure: "Quan vius certes coses decideixes fer el que et surti dels nassos".
L'argument se situa en una societat futurista que viu una doble catàstrofe: la primera és el col·lapse d'una societat aparentment perfecta basada en els ideals epicuris tergiversats, amb homes i dones que aturen l'edat cronològica als 20 anys i d'on han desaparegut sospitosament els vells; i la segona és la desgràcia de la protagonista que emprèn un viatge amb influències de la novel·la icona d'aventures de Jonathan Swift i va a parar a l'illa on hi ha els vells dissidents que han triat viure dignament acceptant el patiment i concebent la vellesa com a part de la naturalesa humana, apunta l'autora, que ha escrit una història contra la gerontofòbia i l'edatisme. Amb altes dosis de sàtira política que assenyala les contradiccions de cada societat, està narrada amb sentit de l'humor, que és la manera d'entendre el món de Bosch Oliveras: "Intento que sigui més passador l’apocalipsi".