El premi Nobel 'robat' a Àngel Guimerà per ser catalanista: llegenda o realitat?

BarcelonaQuan el periodista i escriptor Pep Antoni Roig era petit, solia passar per davant de la casa d'Àngel Guimerà al Vendrell i, tot seguit, per la casa de Pau Casals, acompanyat de la seva àvia paterna. "Cada vegada, la meva àvia em deia: «A aquest senyor li van robar el premi Nobel», en referència a Guimerà. I, just després: «Aquest és el millor violoncel·lista del món». Tenia la sensació que sent del Vendrell i parlant català et podies menjar el món", recorda Roig. Aquelles paraules el van impactar fins al punt que tres dècades després han estat el detonant d'una sèrie documental. Roig ha dirigit Guimerà. El Nobel sense premi, una producció de tres episodis que s'estrena aquest dijous a la plataforma 3Cat i que dissabte s'emetrà, en una versió unificada, a través de TV3.

La història del dramaturg de Terra baixa i Mar i cel en relació amb el premi Nobel és més o menys coneguda. Se n'han escrit articles i llibres que expliquen que va ser candidat al guardó suec però que no l'hi van arribar a donar mai. Què va passar perquè Guimerà es quedés sense el Nobel? Què pensava d'ell el jurat del premi més prestigiós de la literatura? Com hi van influir les seves idees polítiques? El documental s'endinsa en totes aquestes preguntes a través de l'actriu Àngels Gonyalons, que fa de fil conductor de la recerca.

A partir del vincle de la intèrpret amb Mar i cel –va ser-ne la protagonista en la primera representació de Dagoll Dagom, el 1988–, el documental es desenvolupa com una investigació al voltant de Guimerà i el Nobel. "Volíem que l'Àngels fos la nostra Indiana Jones a la selva desbrossant el camí. S'hi va sumar de seguida i va ser una gran sort, perquè té una capacitat d'interès i una curiositat que es transmeten a la pantalla", afirma Roig.

La docusèrie es divideix en tres parts. A la primera, Gonyalons busca desmentir una notícia falsa que fa anys que corre pels mitjans de comunicació: Guimerà va ser candidat al Nobel el 1904. "Aquesta història que li van robar el premi en favor de José Echegaray no és certa, perquè el 1904 no hi va haver candidatura de Guimerà", explica Roig. La producció ho refuta a través de tota la documentació sobre Guimerà a l'Acadèmia Sueca, que es va desclassificar el 1974. "50 anys després de la mort de cada escriptor, aquests documents són públics. Per què a partir d’aquell moment ningú agafa un avió i se’n va a Estocolm a esbrinar què ha passat? No ho sé, però sí que puc dir que a nosaltres ens ha costat molt aconseguir l'accés a l'Acadèmia Sueca", assenyala el director.

Les deliberacions del jurat

Una de les poques persones que havien tingut accés abans a tota aquesta documentació és el professor de la universitat d'Uppsala i catalanòfil Dan Nosell, que també apareix al documental. Ell explica que, en realitat, Guimerà no va ser candidat fins al 1907 i que a partir d'aleshores va optar-hi cada any fins al 1922. Què va passar perquè el nom del dramaturg anés apareixent edició rere edició sense arribar a aconseguir el guardó? La segona part del documental viatja fins a Estocolm i entra dins de l'Acadèmia Sueca per llegir en primera persona els documents.

"Allà hi trobem, d'entrada, les propostes de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, que any rere any presenten Guimerà com a candidat excepte l'últim, que ho fa l'Institut d'Estudis Catalans. També accedim als informes de l'expert del Nobel a la península Ibèrica, que el validen com un nom a tenir en compte. I, a més, hem pogut llegir les deliberacions del jurat", avança Roig. És en aquests darrers documents on hi ha la clau sobre el dramaturg i el Nobel. "Els primers sis anys en parlen prou bé, tot i que li troben pegues. Diuen que està poc traduït, que no és prou representat. Però el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i hi ha un canvi de president del comitè del Nobel, que és poc amant del nacionalisme. I a partir d'aleshores no interpreta bé Guimerà com a escriptor, se li posa de través", assenyala el director.

La influència de la política

Els darrers dictàmens escrits pel president del comitè del Nobel són clars. "Seria arriscat premiar un escriptor que és el representant d'una cultura provinciana i separatista", diu en un d'ells. "Premiar-lo feriria el sentiment castellà", diu en un altre. Guimerà no escriu en la llengua hegemònica i això és un obstacle per arribar al Nobel, però segons Pep Antoni Roig no va ser el seu catalanisme el que el va apartar del premi. "En realitat no arriba mai a ser un candidat prou valorat perquè no té el suport d’una acadèmia prou valorada. Els suecs fan molt més cas a la Reial Acadèmia Espanyola que a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, i el fet que la RAE mai trenqués una llança a favor de Guimerà va ser el que no li va donar el Nobel", assenyala Roig, que descarta que en tot plegat hi hagués una "guerra bruta" de l'estat espanyol. "No hem volgut jugar al joc de les conspiracions perquè no n'hem trobat", conclou.

El documental s'emmarca en la celebració de l'Any Àngel Guimerà. "És una magnífica manera d'emmarcar-ho com un dels continguts clau de cultura i divulgació dins el vertical de la plataforma 3Cat, i a la vegada que compleix amb el nostre compromís de servei públic", afirma el responsable de l'àrea de continguts, programació i cultura de 3Cat, Cristian Trepat, que defineix la producció com "una gran finestra cultural que ens apropa a aquest cas, de manera didàctica i amb rigor la història del nostre país".