Premi Octubre de narrativa per a una novel·la sobre l’anticatalanisme

ValènciaFons de formes, la novel·la de Salvador Company que narra les acaballes de la Batalla de València a partir del dia a dia ficcionat dels tres joves que van protagonitzar el 2006 l’últim atac a la històrica llibreria Tres i Quatre, i un assaig d’Antoni Martí Monterde sobre la mirada de Josep Pla envers les grans ciutats van ser les grans triomfadores de la 47a edició dels premis Octubre, que es van lliurar anit al Palau de l’Exposició de València. La gala va servir també per recordar la figura de Carles Santos, el músic de Vinaròs mort el desembre passat, i els 50 anys de l’editorial Tres i Quatre, creada el 1968 per l’empresari Eliseu Climent. El podi dels guanyadors el van completar una postal poètica sobre la natura primigènia d’Islàndia i dues peces teatrals sobre la lluita feminista i el lligam indissociable entre amor i patiment.

Fons de formes, la novel·la escollida entre els 94 originals rebuts, explica, segons Salvador Company, (València 1970) “l’ignominiós” conflicte que va patir el País Valencià des de la Transició i fins fa “ben pocs anys”, quan “discursos d’odi com el de l’actual president estatunidenc Donald Trump no estaven tan mal vistos i es manifestaven en agressions [anticatalanistes] com les patides durant les celebracions del Nou d’Octubre o la col·locació de bombes a casa de Joan Fuster”.

Assaig sobre els viatges de Pla

També va citar l’omnipresent autor de Sueca el valencià resident a Girona Antoni Martí Monterde (Torís, 1986), guanyador del premi d’assaig amb Les ciutats de lluny de Josep Pla, que el jurat va triar entre 22 obres per “l’excel·lent retrat” que dibuixa de l’escriptor de Palafrugell. El també professor de teoria de la literatura i literatura comparada va aprofitar el guardó per reclamar més reconeixement de les aportacions de Pla i Fuster, a qui va reivindicar com a “grans autors europeus”. Martí Monterde va elogiar la prosa de viatges de Pla, de la qual va defensar que, tot i emmarcar-se en estades de treball, van suposar un relat sentimental en què l’escriptor, malgrat el seu posat distant, es despulla i ens parla “a crits”, això sí, sempre “entre línies”.

Més transparent que el reservat autor del Quadern gris és la imponent natura que va seduir Carles Mulet i que ha abocat a Naixement d’Islàndia, un poemari que s’ha imposat a 111 originals. Amb els seus versos, l’autor de Pedreguer “exalta la natura amb tota la seva força, però també l’ésser humà que la contempla”. Tant o més tel·lúric que el paisatge islandès és l’obra Salvatges de la mallorquina Neus Nadal, que invoca “la força de les dones primigènies” per vèncer el masclisme. Un poc més contemporani és l’escenari del text de Queralt Riera, que ha compartit el premi de teatre amb Nadal després de ser escollides entre 78 originals. Amb L’amor (No és per mi va dir Medea) l’autora catalana recorre als clàssics per relativitzar el patiment modern i defensar que perquè hi hagi realment tragèdia cal “amor, veritat i mort”.

Premi als polítics independentistes catalans

En la nit dels Premis Octubre també va haver-hi un reconeixement, el premi d'Acció Cívica, per als polítics independentistes catalans encausats que van recollir els seus familiars i amics, i que es va lliurar entre repetits clams de "llibertat" del públic assistent. Unes exigències que van rebre el suport del conseller d'Educació del govern valencià, Vicent Marzà, que va denunciar la situació d'uns dirigents "empresonats injustament" i del president de les Corts, Enric Morera que va criticar "l'acarnissament que pateixen els presos polítics". En el mateix sentit, l'editor Eliseu Climent va qualificar la magistratura de "tribunals venjatius".