Els premis Ciutat de Palma d’Arts Visuals ja tenen els 10 finalistes
El Casal Solleric oferirà una exposició col·lectiva, que s'inaugurarà després de la gala de lliurament de premis i es podrà visitar fins al 2 d'abril
PalmaEl Casal Solleric acollirà una mostra col·lectiva amb les obres finalistes al premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’Arts Visuals 2022, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat. Els artistes seleccionats han estat Toni Amengual (Mallorca), Taxio Ardanaz (Pamplona), Alán Carrasco (Burgos), Patricia Gómez i M. Jesús González (València), Marla Jacarilla (Alcoi), Fermín Jiménez Landa (Pamplona), Gala Knörr (Vitòria), Mireia Sallarès (Barcelona), Paloma Polo (Madrid) i Alberto Rodríguez (l'Havana).
La mostra s'inaugurarà dia 20 de gener, després de la gala de lliurament dels guardons, i es podrà visitar fins al 2 d’abril. El jurat –format per Peio Aguirre, Montserrat Badia, Samíramis González, Amparo Sard i Angel Calvo Ulloa– ha destacat "el gran nivell" de les obres seleccionades i la "diversitat de llenguatges contemporanis" que conformaran l’exposició.
Les obres finalistes, explicades pels artistes
Icona#34, de Toni Amengual
Fotografia
Les imatges constitueixen una gran escenografia dins la qual vivim. Això justifica la manera en què es presenta aquesta fotografia: sense emmarcar, clavada a la paret i arrugada. Tot això genera la idea de teló escenogràfic i manipulació.
Cree, Cree, Cree (2022), de Taxio Ardanaz
Pintura
Per fer qualque cosa cal creure-hi, tenir fe en el que s’està fent i deixar-se guiar per la materialitat de l’acrílic damunt el paper, o la intensitat dels colors en esprai. Es tractaria, doncs, com a artista, d’actualitzar el passat des de la pròpia mirada dirigida en aquesta obra cap als diaris murals que cobrien les parets de les fàbriques, les escoles i els carrers d'Espanya durant els anys 30.
Ci stavamo seduti sopra (2021), d’Alán Carrasco
Instal·lació
El 9 de maig de 1978, després de 55 dies de segrest, va aparèixer el cos sense vida d’Aldo Moro. La recerca policial va acabar abruptament amb una imatge que tot Europa encara recorda: el cadàver del mandatari democratacristià vestit, teatralment contorsionat, al maleter d’un Renault 4 color bordeus, abandonat a la cèntrica Via Caetani de Roma. A partir de les fotografies originals de la policia científica i en línia amb l’interès de l’artista a posar en dubte els relats oficials mitjançant maniobres estètiques, Carrasco desenvolupa un particular traçat que proposa una possible narrativa simbòlica sobre un esdeveniment encara avui ple d’incògnites.
Habeas Corpus (2011), de Patricia Gómez / M. Jesús González
Fotografia
El projecte fotogràfic Habeas Corpus explora l’estat de “temps detingut” en el qual quedaren les cel·les de l’antiga presó de Palma el darrer dia abans de ser desallotjada. L’expressió llatina habeas corpus, que reclama la presència de la persona arrestada, està en consonància amb la idea d’un espai convertit en natura morta, els elements de la qual evidencien el cos absent de l'antic habitant.
Exterior Día. Una familia cualquiera sonríe (2020), de Marla Jacarilla
Vídeo
A principis dels 60 la companyia Eastman Kodak desenvolupà el format de cinema súper-8, evolució dels 8 mm que aparegué en els anys 30. Però què impulsa les persones a gravar només determinats moments d’una vida? Per què es repeteixen els rituals, les expressions, la cinèsica i els gests al llarg dels anys en persones de diferents parts del món? Pretenem així recopilar la memòria personal o contribuir a crear una espècie de memòria col·lectiva involuntària?
La fuga (2019), de Fermín Jiménez Landa
Fotografia
La fuga consisteix en un procés de treball. L’obra s’ha duit a terme des de dins per un equip de voluntaris i l’artista. En acabar la construcció, els autors han quedat tancats i han desallotjat l’escultura com han pogut. El resulta és sobri, compacte, però petits detalls delaten aquest aspecte performatiu; la terra remoguda del que sembla un intent de túnel i les restes de l’interior de l’escultura que veim a través dels totxos, com una tenda de campanya, pales o utensilis per menjar.
Ningún hombre es una isla (2018), de Gala Knörr
Instal·lació
Ningún hombre es una isla és una instal·lació concebuda com una estratègia post Brexit per a aquelles persones afectades per les polítiques actuals i que s'enfronten a l’imminent desplaçament o aïllament. Per això, el projecte s’inspira en els objectes i la cultura clàssica que formen part de la col·lecció permanent del Museu Britànic, un museu on l’artista va treballar durant nou mesos.
Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por (2021), de Mireia Sallarès
Vídeo
A mig camí del documental, la ficció especulativa i el cinema experimental, aquesta pel·lícula parteix del fet que hi ha un passat que no ha fet història. Per això, a partir del concepte d’història potencial, narra unes experiències no a partir del que n’ha quedat documentat, sinó del que ens en manca. És la història en potència d’un metge que en temps crítics del s. XX revolucionà i polititzà la psiquiatria, treballà amb la precarietat i el que és inesperat, utilitzà el cinema i les arts, s’obrí a l'experimentació, a la insistència de l'inconscient i a la mirada sobre el cos que reivindicaren les avantguardes.
Dulcinea (2022), de Paloma Polo
Vídeo
El projecte Dulcinea cerca ressituar i repensar la genealogia dominant del feminisme a Espanya des de la seva emergència, durant la dictadura franquista, i en el marc de les lluites per enderrocar-la. Aquest llargmetratge gira al voltant de la trajectòria vital i política de Dulcinea Bellido, dirigent política feminista, comunista i antifranquista que fundà la primera organització de masses feminista durant el franquisme i obrí el camí per a l’eclosió del pensament i la lluita feminista en el tardofranquisme i la transició a Espanya. El seu relat biogràfic és el fil conductor per problematitzar i comprendre l’emergència del pensament feminista i de la seva mobilització política en el marc de la dictadura franquista i de la lluita del Partit Comunista d’Espanya.
Prólogo 03 (2022), de Alberto Rodríguez
Instal·lació
Prólogo és una sèrie de llibres d’artista que mostren possibles projectes d’intervencions per a diferents espais. Prólogo 03 està compost per sis volums en els quals es mostra la història d’una edificació des de l’any que es va construir fins que es va demolir, a principis del 2022. A cada llibre s’ha tallat un model a escala de l’habitació principal de l’estructura, que varia d’un volum a l’altre d’acord amb els canvis de funció de l’edifici.
