Els Premis Enderrock més rebels
Txarango són reconeguts amb quatre guardons, entre els quals hi ha el de millor grup i millor disc
GironaLa vintena edició dels Premis Enderrock 2018 van convertir dimecres l'Auditori de Girona en un clam massiu per la llibertat. La dels presos, la dels exiliats, la dels músics censurats, la dels ciutadans que volen escollir el seu futur. I la majoria de discursos van sembrar la rebel·lia que va esclatar especialment en dos instants: quan la periodista Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart, va entregar el premi d'Honor a Lluís Llach i amb l'actuació del raper Valtonyc –condemnat a tres anys i mig de presó per les seves cançons– que va posar dempeus tot l'Auditori al crit de "Llibertat! Llibertat!" quan va cantar "que els oprimits critiquin als opressors i no al revés".
El caràcter reivindicatiu va quedar palès des de l'inici de l'acte, que va començar amb la cançó 'Cant de lluita', de Roba Estesa, que van interpretar una vintena de veus femenines d'arreu del país. I que va continuar amb un discurs punyent del director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau. Parafrasejant Maria Mercè Marçal, Gendrau va anunciar una gala "tres voltes rebel": "Pel govern exiliat i els presos polítics, per la censura que pateixen els músics mordassats i per la visualització de les músiques i veus femenines". I a mesura que es repartien els premis, s'hi afegien més reivindicacions.
La Folie, amb el premi de la crítica al millor disc de folk per 'Foliecitat', van ironitzar "no escriviu lletres que diguin que els Borbons són uns lladres, no ho feu!". Els Amics de les Arts, amb el guardó de millor artista de l'any segons els crítics, van proclamar la llibertat "per als presos, per als que no dormen a casa seu i per als músics que fem la nostra feina". Els responsables de la millor sala de concerts segons la votació popular, Lo Submarino de Reus, van advertir: "Deixeu de multar i empresonar músics o no podrem programar res". Els valencians Zoo, amb el millor videoclip per 'El cap per avall', van felicitar els assistents: "Catalunya, enhorabona i per molts més quadres amb el rei cap per avall". Love of Lesbian, premi popular al millor artista en llengua no catalana, va tirar d'ironia: "Té molt mèrit perquè cantem en un idioma complicat d'aprendre i més nosaltres, que som del Baix Llobregat". Manu Guix, amb la millor cançó d'autor per 'Després de tot', va advertir que defensaran la llibertat d'expressió "amb ungles i dents". I Kepa Junkera va acabar el seu discurs, després de recollir el guardó de la crítica pel millor disc de folk per 'Fok', amb un "que no pari el foc, que no pari la música".
El grup que més premis es va endur gràcies a les votacions populars va ser Txarango, amb els guardons com a millor artista, millor directe, millor disc de pop-rock per 'El cor de la terra' i millor cançó de pop-rock per 'Una lluna a l'aigua'. Els de Sant Joan de les Abadesses van ser els que més van aprofitar els micròfons per denunciar tot tipus d'injustícies, com "la vergonyosa situació dels refugiats", i per animar els polítics catalans "a tirar pel dret i defensar les persones que cada dia moren al Mediterrani". A més a més, van agrair a totes les persones que han comprat el disc o les cançons del seu darrer treball perquè han recaptat 13.000 euros amb els drets que destinaran a 14 col·lectius "que treballen per canviar el món".
Al llarg de la gala, i a més de Valtonyc, també van actuar com Mishima -que també es va endur el premi de la crítica al millor disc de l'any per 'Ara i res'-, Roger Mas i Núria Graham -amb el guardó al millor disc en llengua no catalana de la crítica per 'Does it ring a bell?'-, a més dels Catarres, Judit Nedderman, Ferran Palau i el Petit de Cal Eril. I tot plegat, amanit pels mestres de cerimònies, els actors Carles Xuriguera i Rafel Faixedas, que en el seu sisè any com a presentadors van robar un grapat de somriures gràcies a la ironia de les seves bromes. Uns guardons que van entregar una vintena de dones dels àmbits musical, cultural i periodístic, que també van aprofitar l'àmplia audiència per reivindicar l'apoderament de la dona, la igualtat i la llibertat d'expressió.
En definitiva, va ser una entrega de premis tenyida de groc i carregada de denúncies i reivindicacions on els músics, una vegada més, van posar-se al servei de la defensa dels drets més fonamentals.