'La vampira de Barcelona' i 'Las niñas', grans favorites als premis Gaudí

La pel·lícula de Lluís Danés té 14 nominacions i la de Pilar Palomero 13

'La vampira de Barcelona'
6 min

BarcelonaDues pel·lícules de debut surten com a grans favorites als 13ens premis Gaudí, si més no d’acord amb les nominacions que s'han fet públiques aquest dijous en un acte presentat per Aina Clotet i Sergi López a La Pedrera. La vampira de Barcelona, primer llargmetratge de ficció de Lluís Danés, parteix amb catorze nominacions, una més que Las niñas, l’opera prima de Pilar Palomero. Totes dues, a més, són rivals en deu categories, però no en les que premien els millors films, perquè La vampira de Barcelona opta al Gaudí a la millor pel·lícula juntament amb La dona il·legal, de Ramon Térmens, L’ofrena, de Ventura Durall, i Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; mentre que Las niñas competeix pel guardó a la millor pel·lícula en llengua no catalana, una categoria en què també hi ha Adú, de Salvador Calvo, La boda de Rosa, d’Icíar Bollaín, i Sentimental, de Cesc Gay.

Pel que fa al nombre de nominacions, la tercera en discòrdia és precisament Sentimental, amb vuit candidatures. Atenció també al thriller de David Victori No matarás, amb sis nominacions, inclosa la de millor actor per a un Mario Casas que aquest any podria fer doblet als Gaudí i als Goya; de fet, premiar-lo seria reconèixer la feina d’un dels pocs actors espanyols capaços de tirar de la taquilla. En la gala de l’Acadèmia del Cinema, que se celebrarà el 21 de març a l’Auditori del Fòrum, Casas, que ja va ser nominat per El fotògraf de Mauthausen (2018), es disputarà el guardó amb Javier Cámara (Sentimental) i David Verdaguer (Uno para todos), amb els quals també competeix als Goya, i amb Àlex Brendemühl (L’ofrena).

Paritat en les candidatures

Entre les pel·lícules més nominades hi ha La boda de Rosa, el film d’Icíar Bollaín protagonitzat per Candela Peña, que també podria fer doblet Gaudí-Goya; en els premis de l’Acadèmia Catalana se les veurà amb Nora Navas (La vampira de Barcelona), Andrea Fandos (Las niñas) i Anna Alarcón (L’ofrena). En les categories d’interpretació secundàries, La vampira de Barcelona té l’avantatge de les dues nominacions per a Bruna Cusí i Núria Prims, que tenen com a rivals Natalia de Molina (Las niñas) i Verónica Echegui (L’ofrena). I en l’àmbit masculí els candidats són Francesc Orella (La vampira de Barcelona), Alberto San Juan (Sentimental), Abdel Aziz El Mountassir (La dona il·legal) i Ernesto Alterio (Te quiero, imbécil).

Pel que fa a la millor direcció, la decisió estarà entre Pilar Palomero, Icíar Bollaín, Cesc Gay i Lluís Danés; és a dir, hi ha paritat de gènere. De fet, en el global dels Gaudí hi ha un 54% de dones finalistes en les categories nominatives.

Dues mirades cinematogràfiques diferents

Tant La vampira de Barcelona com Las niñas són pel·lícules que viatgen al passat, una a la Barcelona sòrdida de principis del segle XX i l’altra a la Saragossa de principis dels anys 90; això ha fet que els acadèmics les hagin assenyalat en les categories de vestuari i maquillatge i perruqueria. Però l’aproximació a cada època és molt diferent. Lluís Danés opta per l’estilització expressionista i el subterfugi del gran guinyol per explicar la història d’Enriqueta Martí. En canvi, a Las niñas, produïda per Valérie Delpierre (Estiu 1993), Pilar Palomero adopta un to més naturalista per acompanyar el trànsit cap a l’adolescència de la Celia, el personatge interpretat per Andrea Fandos. Són dues concepcions gairebé oposades d’entendre la mirada cinematogràfica.

La vampira de Barcelona arriba als Gaudí després de guanyar el premi del públic a Sitges i d’haver sigut menystinguda pels Goya, que no l’han nominat en cap categoria. La trajectòria de Las niñas des que es va presentar al Festival de Berlín inclou el premi a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga i nou nominacions als Goya, tota una fita per a una opera prima.

Ficció, no ficció o documental

Una de les decisions més controvertides dels Gaudí era la inscripció de My mexican bretzel com a documental, una opció presa per la productora de la pel·lícula. El film de Nuria Giménez Lorang parteix d’imatges reals filmades per la seva àvia que són utilitzades per construir una ficció que el dispositiu formal pot fer passar per documental, tot i no ser-ho. Tanmateix, és el títol favorit per endur-se el Gaudí al millor documental. I una ficció ajustada a uns fets reals és el model que va triar Carlos Marqués-Marcet per afrontar La mort de Guillem, el film sobre l’assassinat de Guillem Agulló que opta al Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió.

Totes les nominacions als XIII premis Gaudí

Millor pel·lícula

La dona il·legal, dirigida per Ramon Térmens

La vampira de Barcelona, dirigida per Lluís Danés

Les dues nits d’ahir, dirigida per Pau Cruanyes i Gerard Vidal

L’ofrena, dirigida per Ventura Durall

Millor pel·lícula en llengua no catalana

Adú, dirigida per Salvador Calvo

La boda de Rosa, dirigida Icíar Bollaín

Las niñas, dirigida per Pilar Palomero

Sentimental, dirigida per Cesc Gay

Millor direcció

Cesc Gay, per Sentimental

Icíar Bollaín, per La boda de Rosa

Lluís Danés, per La vampira de Barcelona

Pilar Palomero, per Las niñas

Millor guió

Cesc Gay, per Sentimental

Icíar Bollaín i Alicia Luna, per La boda de Rosa

Nuria Giménez Lorang, per My mexican bretzel

Pilar Palomero, per Las niñas

Millor protagonista femenina

Andrea Fandos, per Las niñas

Anna Alarcón, per L’ofrena

Candela Peña, per La boda de Rosa

Nora Navas, per La vampira de Barcelona

Millor protagonista masculí

Àlex Brendemühl, per L’ofrena

David Verdaguer, per Uno para todos

Javier Cámara, per Sentimental

Mario Casas, per No matarás

Millor actriu secundària

Bruna Cusí, per La vampira de Barcelona

Natalia de Molina, per Las niñas

Núria Prims, per La vampira de Barcelona

Verónica Echegui, per L’ofrena

Millor actor secundari

Abdel Aziz El Mountassir, per La dona il·legal

Alberto San Juan, per Sentimental

Francesc Orella, per La vampira de Barcelona

Ernesto Alterio, per Te quiero, imbécil

Millor pel·lícula documental

My mexican bretzel, dirigida per Nuria Giménez Lorang

¿Puedes oírme?, dirigida per Pedro Ballesteros

La mami, dirigida per Laura Herrero Garvin

The mystery of the Pink Flamingo, dirigida per Javier Polo

Millor pel·lícula per a televisió

Èxode, dirigida per Román Parrado

El crèdit, dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg

La fossa, dirigida per Agustí Vila

La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marqués Marcet

Millor pel·lícula europea

Little Joe, dirigida per Jessica Hausner

Longa noite, dirigida per Eloy Enciso

Sobre lo infinito, dirigida per Roy Andersson

Sorry, we missed you, dirigida per Ken Loach

Millor fotografia

Bet Rourich, per Uno para todos

Daniela Cajías, per Las niñas

Josep M. Civit, per La vampira de Barcelona

Josep M. Civit, per Baby

Millor música original

Alfred Tapscott, per La vampira de Barcelona

Carlos Naya, per Las niñas

Niño de Elche, per Niños somos todos

Roque Baños, per Adú

Millor muntatge

Ana Pfaff, per La mami

Bernat Aragonès, per A stormy night

Cristóbal Fernández i Nuria Giménez Lorang, per My mexican bretzel

Sofi Escudé, per Las niñas

Millor direcció artística

Anna Pujol, per Sentimental

Balter Gallart, per No matarás

Lluís Danés, per La vampira de Barcelona

Mónica Bernuy, per Las niñas

Millor vestuari

Anna Güell, per Sentimental

Arantxa Ezquerro, per Las niñas

Mercè Paloma, per La vampira de Barcelona

Patricia Monné, per Adú

Millor maquillatge i perruqueria

Amparo Sánchez, per La boda de Rosa

Carmen Arbues, per Las niñas

Laura Pérez i Xavi Valverde, per La vampira de Barcelona

Patricia Reyes, per No matarás

Millors efectes visuals

Esther Ballesteros i Luis Tinoco, per No matarás

Lluís Rivera, Aleix Torrecillas i Anna Aragonès, per La vampira de Barcelona

Lluís Rivera i Alex Villagrasa, per Hogar

Raúl Romanillos i Míriam Piquer, per Adú

Millor so

Albert Gay, Irene Rausell i Yasmina Praderas, per Sentimental

Amanda Villavieja, Alejandra Molina i Fernando Novillo, per Las niñas

Daniela Fermín, Quique López i Carlos Jiménez, per La vampira de Barcelona

Elena Coderch, Laura Tomás i Yasmina Praderas, per No matarás

Millor direcció de producció

David Masllorens i Silva, per La vampira de Barcelona

Ester Velasco, per No matarás

Luis Fernández i Ana Parra, per Adú

Uriel Wisnia, per Las niñas

Millor curtmetratge

Candela, dirigit per Marc Riba i Anna Solanas

Forastera, dirigit per Lucía Aleñar Iglesias

Ni oblit ni perdó, dirigit per Jordi Boquet Claramunt

Vera, dirigit per Laura Rubirola Sala

Les pel·lícules amb més nominacions

La vampira de Barcelona (14)

Las niñas (13)

Sentimental (8)

No matarás (6)

La boda de Rosa (5)

Adú (5)

L'ofrena (4)

My mexican bretzel (3)

stats