Els premis literaris en castellà se’n van fora de les Illes

PalmaVuit anys després, i malgrat les reivindicacions dels escriptors illencs, s’han tornat a lliurar els premis Camilo José Cela de novel·la en castellà, dotat amb 26.000 euros, i Rubén Darío de poesia en castellà, amb una dotació de 12.000 euros. El primer, concedit a la novel·la Un azul de frío de l’escriptor i periodista Rodolfo Piovera, viatjarà fins l’Argentina; el segon partirà a Madrid, ciutat on resideix Jesús Aguilar Marina, autor de Danzas de sombras. 

“Guanyar un premi com aquest sempre sana l’ànima”, reconeixia Piovera. “És un premi molt important que ha tingut guanyadors destacats. El coneixia des de fa molt però quasi sempre era només per a llengua catalana”, afirmava, i afegia que “ara s’ha obert una finestreta per al castellà, cosa que dona més universalitat al guardó”. La novel·la guanyadora, que ha estat escollida entre els 647 originals presentats, és una “espècie de novel·la negra” que no compleix amb tots els cànons del gènere segons el seu autor. “Es desenvolupa a l’Argentina dels anys 80, després de la dictadura, i exhibeix les restes d’aquella època nefasta, amb l’excomissari Valera de protagonista, un home engegat de la policia per voler fer les coses bé”. Piovera, que ha exercit de periodista durant més de 30 anys, afirma que aquesta faceta ha influït també en la construcció d’aquesta novel·la, que agafa el títol d’un tango, Cafetín de Buenos Aires.

Per part seva, Jesús Aguilar Marina signa Danza de sombras, un poemari dividit en dues parts en què es recullen “testimonis que subratllen aspectes de la vida de l’ésser humà al llarg de la història, que han estat els mateixos mentre hem existit perquè tenim les mateixes emocions i impressions que els nostres avantpassats”, segons el seu autor. A la convocatòria d’aquest premi s’hi han presentat un total de 943 obres, motiu pel qual Aguilar destaca que es tracta d’un premi “importantíssim en el panorama nacional”. Afegeix, però, que “d’ençà de l’exclusió del castellà la seva difusió va ser menor, perquè afegir aquesta convocatòria la multiplica per cent”. “Basta fer un càlcul matemàtic”, argumentava, “de la quantitat de parlants que té una llengua i una altra… Jo avui puc ser aquí perquè és un premi bilingüe i això és importantíssim, i més amb un premi tan ben considerat que té una aportació econòmica tan interessant”, sentenciava.