Els premis Mallorca 2018, “un despropòsit” per al sector literari

PalmaLa convocatòria dels premis Mallorca de creació literària és, de fa dos anys, una font de disgustos per al sector i motiu de desavinences amb els responsables de l’organització dels guardons. Convocats pel Consell i en les dues darreres edicions depenents de la direcció insular de Política Lingüística, els premis de narrativa, poesia i assaig estan entre els de major dotació econòmica en llengua catalana. Haurien de ser un motiu d’estímul i de celebració, però la realitat és que el descontent no fa més que acrèixer, fins al punt que enguany l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha decidit no publicitar la convocatòria del premis Mallorca de 2018 entre els seus membres.

El motiu és que les bases d’enguany, que es varen publicar al BOIB el passat 22 de setembre, inclouen l’obligació per a la persona premiada de cercar l’editorial, contractar-la, controlar-ne l’edició i sufragar les despeses. Això sí, ha augmentat la quantia del premi: 35.000 euros per al de narrativa, 25.000 per al de poesia i 30.000 per al d’assaig (10.000 euros més que el 2017), un fet que, segons el Consell de Mallorca, es deu que “s’hi inclou el cost de l’edició de l’obra premiada”. Mentre que la institució considera que “s’afegeix així un incentiu més per als escriptors, que ara tindran la possibilitat de publicar amb l’editorial que prefereixin”, tant l’AELC com els editors consultats opinen que aquesta és una responsabilitat que no ha de recaure en l’autor. Ho consideren “un despropòsit”.

“Cada any, pitjor”

“Semblava que pitjor que l’any passat, el Consell no podia fer-ho. Idò sí, cada any, pitjor”, diu l’escriptora Laia Martínez, vocal per Mallorca de l’AELC. “En la passada edició hi va haver un problema que no es va resoldre, i ara, en comptes de solucionar-lo, passen el problema a un altre, que és l’autor”, afirma l’editora Maria Muntaner, secretària del Gremi d’Editors. Ambdues es refereixen al fet que les bases dels premis Mallorca de 2017 no especificaven l’editorial o les editorials que publicarien els llibres guardonats.

El fet que el concurs per a l’adjudicació de l’edició a un segell concret fos posterior a la concessió del premi va fer que els autors s’hi presentassin sense saber quina editorial els publicaria l’obra, en quin catàleg serien inclosos i quin seria el grau de professionalitat i eficàcia de l’empresa editorial pel que fa la distribució i promoció del llibre. La situació ha arribat al punt que el guanyador del premi Mallorca de narrativa de 2017, Pere Joan Martorell, en no estar d’acord amb Ifeelbook, que va posar al mercat la seva novel·la després de guanyar-ne el concurs i en no haver signat cap contracte amb l’editorial, passats sis mesos ha tornat a publicar l’obra, La memòria de l’oracle, amb el segell català Edicions de 1984.

Per a 2018, el departament de Política Lingüística del Consell, en comptes d’escoltar el sector que recomanava l’elecció de l’editorial prèviament a la convocatòria dels premis Mallorca de creació literària, ho ha resolt en els termes següents: “La persona premiada ha de sufragar l’edició de l’obra”, com es llegeix al primer apartat de les bases. Més endavant, s’especifiquen les responsabilitats que recauen sobre el premiat: “L’autor es compromet a contractar una editorial per publicar l’obra i que es distribueixi dins el termini dels sis mesos següents a l’acte de lliurament del premi, segons les prescripcions especificades a l’apartat titulat ‘Prescripcions per a l’edició, la promoció i la distribució’”, i afegeixen que l’incompliment de qualsevol dels requisits de la convocatòria provocarà la revocació de la concessió i el reintegrament total o parcial de l’import rebut.

Entre els requisits que haurà de controlar i sufragar la persona guanyadora, a través de l’editorial que trii, es troben des de les característiques de l’edició i els terminis que s’imposen a les accions de promoció, pagar els bitllets d’avió i estades durant la campanya de divulgació, el preu de la venda del llibre (que es recomana que sigui inferior a 20 euros, tot i no saber les seves dimensions), la distribució en tot el territori de parla catalana, així com, entre d’altres, l’obtenció de llicències i satisfer “els imposts, els drets, les taxes o compensacions i altres gravàmens o despeses”.

Sense precedents

“Cap de nosaltres coneixem uns premis que facin això. Es carrega tota la responsabilitat sobre l’escriptor i es menysté el paper dels editors. Ens hem de demanar, llavors, de què es fa responsable la institució convocant. Això són uns premis que convoca el Consell de Mallorca, no ho feim els editors, ni tampoc els escriptors. És el Consell que ha de ser responsable que guanyi la millor obra, que s’editi bé i que es distribueixi com cal. S’està pervertint l’esperit del que haurien de ser uns premis d’aquestes característiques”, declara l’editora Maria Muntaner.

Per la seva banda, Laia Martínez, com a portaveu de l’AELC, opina que “aquesta pràctica de responsabilitzar l’autor de l’edició dels llibres no entra en la normalitat dels premis literaris. Estan creant uns precedents que, en cap cas, van a favor dels escriptors. Donen una doblerada al premiat, però l’obliguen a fer-se’n càrrec de tot. El deixen sol, perquè no hi ha cap estructura que treballi perquè el llibre arribi a bon port, ni que doni suport emocional a l’autor. Així com estan concebuts, són uns premis que precaritzen. Per aquest motiu, l’AELC va decidir no publicitar la convocatòria entre els associats, per no haver-los d’avisar que estiguin alerta del problema que els pot caure a sobre. La gran pregunta és què pretèn el Consell amb els premis Mallorca”.

Segons ha pogut saber l’ARA Balears, hi ha hagut qui ha rebutjat fer part del jurat, tot i que cadascun dels dotze membres cobra 2.000 euros. “Potser hauríem de fer un front comú perquè el Consell s’adoni que els premis Mallorca no estan ben fets”, opina Laia Martínez.