Premis i renou: uns Ciutat de Palma de llums i ombres
Les dones i els projectes amb mirada local conquereixen els guardons
PalmaSense gala, sense catifes, sense fotos: els premis Ciutat de Palma 2020 varen anunciar-se a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials de l’Ajuntament de Palma. A priori no és un anunci gaire sorollós. Però n’hi ha hagut, de renou. Segurament és inevitable quan es xerra de guardons, i els Ciutat de Palma tenen una història, si més no, plena crítiques, polèmiques, queixes i històries que, massa vegades, passen per damunt les obres premiades. Aquesta edició no ha estat, evidentment, una excepció.
Una de les primeres polèmiques va arribar quan es va comunicar que s’incorporava el premi Miquel dels Sants Oliver de periodisme. Alguns lamentaven que no fos un requisit ser periodista -un plor sorgit perquè s’hi podien presentar peces publicades en blogs-. L’altra queixa va ser que només s’acceptassin propostes escrites en català, perquè s’excloïa la feina de molts professionals de les Illes (potser el problema és que manquen mitjans en la llengua pròpia de les Balears?). Ens hauríem d’haver demanat per què no s’hi feia una classificació per gèneres o per formats. Es pot valorar igual un reportatge audiovisual que una sèrie d’articles sobre una temàtica concreta? En definitiva, en la seva presentació, els Ciutat de Palma arrancaven amb molta alegria.
Un mes abans de saber els guardonats, una notícia posa en el punt de mira els premis: Susy Gómez dimiteix com a jurat del guardó d’arts visuals i denuncia “mala praxis” en “l’exclusió” de les obres d’Alícia Framis de la selecció de finalistes, tot i haver estat les més votades en la primera ronda de puntuació, “que no de valoració”; així es defensava el jurat, encara ahir.
Si bé és estrany que el jurat, que va apostar per les obres de Framis en una primera votació, decideixi no comptar-hi com a finalistes, no és menys cert que la puntuació, el rànquing, no dicta els premiats. “Vàrem tenir deliberacions i discussions molt llargues i enriquidores en què es varen considerar moltíssims d’aspectes per decidir els finalistes. I després hi va haver més deliberacions per decidir l’obra guanyadora. Un premi no es dona mai per una puntuació, és necessari el debat”, defensa un dels membres del jurat. “Si hi ha hagut mala praxis, no ha estat per part del jurat”, sentencia.
Més queixes. A causa de la pandèmia, enguany, l’Ajuntament de Palma va decidir contractar els serveis de la plataforma online Mundoarti per tal de fer les primeres valoracions de les obres de tots els guardonats. A través d’aquesta plataforma, a més, els artistes havien de presentar els treballs. I és possible que el format digital no permeti fer una valoració adient d’algunes propostes. Serà feina del Consell Municipal de la Cultura, que marca els criteris de valoració, fa les bases i tria el jurat, decidir què fa l’any que ve. En tot cas, tot l’enrenou, més o menys justificat, demostra que hi ha feina per fer i punts per revisar.
Deixem les ombres i anem a la llum. Des d’una primera lectura en diagonal de la informació dels premiats, el titular era clar: les dones conquereixen aquesta edició i els projectes amb una mirada local prenen protagonisme. Una podria pensar que aquest país comença a estimar-se i a reivindicar-se, també des dels marges.
Així, Núria Abad i Marta Hierro s’enduen el premi d’audiovisuals per Dorothea i el Myotragus, un documental que recupera la figura de Dorothea Bate, una dona que s’hauria de conèixer més. El col·lectiu Banana-Ros guanya el d’arts escèniques amb Guaret, una peça nascuda i construïda a partir de les paraules del poeta Damià Huguet. El d’investigació és per a Laura Jurado, que pretén centrar-se en l’estudi del poble gitano a Mallorca, especialment a Palma.
També hi han tingut cabuda els problemes mentals, que es tracten al còmic Las olimpíadas del sufrimiento, guanyador del Ciutat de Palma de còmic. La cultura d’arrel, connectada amb la contemporaneïtat, amb el premi a Paradís, de Joana Gomila i Laia Vallés; la gastronomia local, amb el premi al Fornet de la Soca; una Palma fascinant i perillosa, la de l’obra que ha guanyat el premi de novel·la, Set dies, de Miquel Horrach Munar. I l’actualitat més propera i escandalosa, amb Menors, risc i protecció, una peça del programa Zoom d’IB3 Televisió que explica el cas de les víctimes d’explotació sexual de l’IMAS.
Més enllà de la mirada local, el poemari El coure sota el Hudson d’Albert Garcia, un particular homenatge a la ciutat de Nova York que reflexiona sobre la relació entre ciutat i vida, s’ha enduit el Ciutat de Palma de poesia. I Gonzalo Elvira, amb l’obra Sueños 2017 - 2020, s’ha enduit el d’arts visuals; l’artista construeix la seva obra a partir dels fotomuntatges amb els quals Grege Stern il·lustrava les respostes del psicoanalista Renzi, i que publicava a la secció ‘El psicoanálisis le ayudará’ de la revista Idilio, dirigida especialment al públic juvenil i femení.
