Les preocupacions de Txékhov, ahir com avui, al Temporada Alta

'L'oncle Vània'

Festival Temporada Alta. El Canal (Salt). Fins al 10 d'octubre

El teatre del lituà Oskaras Korsunovas ha visitat Temporada Alta fins a nou vegades fent ben palesa la seva originalitat, ja fos amb obres de Beckett, Gorki, Sarah Kane o Shakespeare. No podia ser, doncs, d’altra manera amb aquest L'oncle Vània, que ha dirigit amb actors i actrius catalans, que ha sigut rebut amb grans aplaudiments en la seva estrena a Salt i que es veurà al Teatre Lliure de Barcelona al novembre. "Fora el naturalisme! Visca el naturalisme!", proclama Korsunovas en una versió íntegra de quasi tres hores en la qual trenca la quarta paret un cop i un altre perquè els personatges interpel·lin directament els espectadors amb les paraules de Txékhov i fins i tot es barregin amb el públic tot buscant unes gallines en una divertida i xocant escena.

El bon doctor parla des del seu temps, però les seves reflexions, les angoixes dels seus personatges, ressonen completament actuals. Ens parlen a nosaltres. Sobretot, esclar, quan Astrov, l’inevitable metge present a totes les seves obres, s’erigeix en predecessor de Greta Thunberg i anuncia la futura apocalipsi climàtica. Es tracta d'un tema preponderant en aquesta proposta a través de les ininterrompudes projeccions de naturalesa.

Korsunovas és respectuós amb el text i amb les idees, i brillantment irreverent en una posada en escena gens psicologista. Marca el seu propi temps escènic introduint accions i actituds que il·lustren clarament els sentiments dels personatges, com l’assetjament de Vània primer i després d’Astrov a la coqueta Helena. Cal esmentar la importància de la banda sonora, que recorre pràcticament tota la funció amb intervencions en directe de la guitarra elèctrica d’un personatge, el terratinent arruïnat Teleguin, amb aires i maneres de follet del bosc.

I el Vània de Julio Manrique? Doncs contundent. Amb una actitud gairebé ciclotímica que passa de la depressió profunda a la còlera encesa contra el seu cunyat (brillant Lluís Marco) i a l’arravatat enamorament d'Helena. Una esplèndida funció aixecada sobre el Vània de Manrique, l’Astrov d'Ivan Benet, la Sònia de Júlia Truyol i l'Helena de Raquel Ferri, però també els petits papers de la Marina d'Anna Güell o la mare de Carme Sansa.