"Molta gent necessita buscar respostes i s'aboca a l'astrologia o les flors de Bach"

BarcelonaUna masia entre boscos i muntanyes al Pirineu. Una nevada que deixa aïllada la família. Dos germans s'han reunit perquè el pare està a punt de morir. Una metge es troba a la casa per assistir les últimes hores d'en Climent. Tot passarà en una nit. La presència és un thriller sobrenatural que explora una sensació poc viscuda al teatre com és "el suspens, la intriga, la por", diu l'actor Pau Roca. Pau Carrió dirigeix a La Villarroel per Nadal (del 19 de desembre al 12 de gener) un espectacle que parla sobre la família, sobre models de vida i sobre l'espiritualitat però des d'un gènere especialment difícil de fer rutllar sobre un escenari. De fet, és un repte nou per a tots els intèrprets: Anna Sahun, Nausicaa Bonnín, Pau Roca i Marc Rodríguez.

Carmen Marfà i Yago Alonso (La pell fina, Ovelles), un tàndem habitual de la comèdia, han rebut l'encàrrec de Sixto Paz i La Villarroel per escriure aquesta història catàrtica, en què la por i l'humor van de bracet. "La mort és un desembussador de temes que havien quedat tapats. De vegades sabem què dir, de vegades no, de vegades ho diem massa tard...", apunta Carrió. "La imminència de la mort, si és una mort esperable, és un clima que casa bé amb l'humor. En els funerals hi ha moments de riure, perquè de vegades s'obren temes que potser no havien sortit", diu Marfà. "La por i el riure semblen molt allunyats i en realitat tots dos poden ser la resposta a un fet inexplicable o sorprenent que genera una tensió", afegeix Alonso.

Un dels temes de fons de l'espectacle és el dilema entre racionalitat i espiritualitat, entre si el que passa és racional o paranormal. Com diu Carrió, en una època en què un governant com l'argentí Javier Milei parla amb el seu gos mort a través d'una mèdium, és evident que l'inexplicable, l'anticiència i les fake news tenen seguidors. "Vivim en un moment de confusió, on les línies no estan clares i molts cops no sabem què creure. Moure's en aquest terreny és interessant: hi ha personatges més alineats amb la raó i altres que, potser perquè estan perduts, necessiten creure. Molta gent necessita buscar respostes i s'aboca a l'astrologia, el tarot o les flors de Bach, que es posen al mateix sac que coses més elaborades –explica Marfà–. Dins d'una família hi pot haver qui toca de peus a terra i qui creu en coses que no es poden explicar racionalment".

La companyia no vol fer espòilers de l'argument ni dels ganxos de suspens, però admeten que juguen amb els sons i els girs. Més que els ensurts d'un túnel del terror, busquen suggestionar el públic. "Al contrari del que passa al cinema, al teatre l'espectador no anticipa la por sinó que la viu al mateix temps que els personatges", explica Carrió. Per a Roca, seria un èxit si "en algun moment els espectadors s’agafen de la mà", i viuen aquesta por, i el riure de la por, "com una experiència catàrtica".