‘Reis del món’ aixeca grans expectatives a l’illa de March i Mascaró

Palma“Aquesta obra ja és, però ho serà molt més, allò que en solem dir un èxit. Per diverses i moltes raons, però només n’assenyalaré un parell: dins aquest llibre hi ha una novel·la per a lectors de totes les categories, des d’aquells que només hi cerquin entreteniment, una bona història construïda amb destresa, fins a un llibre amb la confrontació subtil dels valors més prestigiats i fins i tot més ‘filosofats’ per l’home. Enmig hi ha molts d’altres lectors… Perquè es tracta d’una novel·la de novel·les, i ara em venen al cap Les mil i una nits i El manuscrit trobat a Saragossa". Així va començar Guillem Frontera la presentació de Reis del món, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora que, tot just publicada per l’editorial Proa, du a la portada la relació entre dos mallorquins, dos margalidans, dos gegants: el financer Joan March Ordinas i el savi orientalista Joan Mascaró i Fornés, en la relació d’amistat dels quals el novel·lista ha trobat “la clau de volta” -segons va dir Frontera- per narrar una part determinant de la història del segle XX.

Reunits a la llibreria Quars de Palma, que aquest dijous vespre va ser plena a vessar per conèixer -en boca del mateix Sebastià Alzamora, de l’editor de Proa Josep Lluch, de l’escriptor Guillem Frontera i de la periodista Cristina Ros- els ‘secrets’ de la creació de Reis del món i les múltiples lectures que permet. La història d’aquests dos personatges, amics i antagònics, aixeca grans expectatives a l’illa on varen néixer, també entre els llibreters, alguns dels quals ja n'han fet provisions per a la temporada. Només un dia després de la presentació de Reis del món a Barcelona, amb gran difusió per part dels mitjans de comunicació, els responsables de la llibreria Quars manifestaven sense dubtar-ho que “aquest serà el llibre de l’any”.

Versemblant i polivalent

“Reis del món és una novel·la immensa, una novel·lassa. Va i torna i torna a anar, com totes les coses grans, del més íntim, més petit i més local, al més universal, com remarcava Joan Mascaró que han d’anar totes les coses, especialment el coneixement. És una novel·la d’idees, però també una novel·la de fets històrics -Mallorca, Espanya, Europa, Àfrica, Orient i Occident- i d’àmbits ben diferents, fins i tot aparentment incompatibles -el negoci i l’ànima, el finançament de les guerres o el tràfic d’armes i el pacifisme…-. Té tants ingredients, és tan polivalent i tan versemblant (com a ficció que és, però basada en fets i caràcters reals), que una diria que fins i tot la beneirien els mateixos protagonistes. Tan versemblant i tan polivalent, deia, que per a una periodista també és tota una escola, una lliçó. Sebastià Alzamora ha cercat la veritat i, si no és vera tot el que diu a la novel·la, almenys és un reflex molt acurat de la realitat”, va afirmar Cristina Ros. En aquest sentit, la periodista va demanar a l’autor que explicàs què hi ha de veritat i què de ficció a Reis del món. “Tot i que no en pugui donar percentatges i que hem de tenir clar que estam davant una ficció, el cert és que, més que no fidel, he volgut ser lleial als personatges i als fets, explicant-los des de la premissa que almenys no hi hagi res que els contradigui”, va respondre Alzamora.

L’autor de Reis del món va explicar que, tot i la importància que Joan March té en la novel·la, va voler que el personatge central en fos Joan Mascaró. “El seu pensament, la seva obra centren tota la història. És el que permet rebatre, perquè ell ho feia sense manies, les accions i el posicionament del financer, malgrat l’admiració que li professava. Però és a través de Mascaró que s’entra en la dimensió més íntima de la vida”, va confessar Alzamora, tot referint-se també, però no només, a la situació familiar de l’orientalista, amb una filla que va néixer amb síndrome de Down i un fill que va acabar amb un problema mental i de captaire pels carrers de Palma, després d’una joventut a Anglaterra lliurat a l’alcohol i a altres drogues.

Va explicar Alzamora que la divisió de la novel·la en dos grans blocs -el primer, una llarga conversa entre Joan Mascaró i Joan March al despatx del financer a Ginebra; el segon, centrat en Joan Mascaró, que comença el 1962, el mateix any que mor Joan March i que Mascaró publica la seva traducció, del sànscrit a l’anglès, del Baghavad Gita- respon a la voluntat de posar en relleu la figura, el pensament i la vida de qui fou eminent professor de Cambridge, celebrat conferenciant a les principals universitats, convidat a intervenir en els programes de ràdio i televisió de la BBC i influència reconeguda per als Beatles, especialment per a Georges Harrison, que també tenen un espai a la novel·la.

“L’eficàcia literària obtinguda és extraordinària”, va afirmar Guillem Frontera. “Aquesta sensació la tenim ja des de les primeres pàgines. Fins que, després de pàgines i anys de grans quefers, arriba l’episodi final. El món de Mascaró es clou a Anglaterra, el seu fill demana almoina a Palma… No us faci peresa arribar a aquestes darreres pàgines, on el poeta Alzamora, que s’havia contingut magistralment en el decurs del relat, ara mira el món, la vida, per ajudar-nos a no defallir. És com una posta de sol molt pausada, ben compassada, austera malgrat la mirada del poeta, i que ens deixa el cor encongit”, va concloure Frontera.