Presents dolços

PalmaSent la corredissa, els crits d’alegria i emoció dels infants que passen pel carrer entrada de fosca. Vesteixen roba negra, capells de bruixa, caretes sinistres. Demanen caramels en una fórmula que ens és cada vegada més familiar, escoltada sovint a les sèries americanes. Puc entendre la seva fal·lera i em dol que no s’hagi acollit de la mateixa manera el “voleu fresses?” de la meva infantesa, quan anàvem vestits amb màscares i roba vella tocant de casa en casa durant els darrers dies de Carnaval. La cridòria sembla contrària a la celebració de Tots Sants i del Dia dels morts, dedicada al record dels difunts i avantpassats. I tanmateix també aquí se celebrava la Nit de les Ànimes, on els infants tenien un paper ben actiu, com una manera d’aproximar-los al món dels difunts. La creença era que durant aquesta nit les ànimes dels finats tornaven al món dels vius per visitar els seus familiars i els llocs que van estimar en vida. Era costum encendre llums o espelmes davant de les finestres o en els cementiris per guiar les ànimes i il·luminar-ne el camí. Algunes famílies preparaven petits altars amb aliments o objectes que representaven les persones estimades. També s’explicaven contes i històries de por o llegendes sobre els difunts durant la Nit de les Ànimes. Un altre fet important era el joc de les animetes, durant el qual s’amagaven panellets o altres dolços per la casa. L’endemà els més petits els cercaven creient que eren presents deixats per les ànimes dels avantpassats.  

La rebosteria dolça com a present serà un element distintiu d’aquestes festes, de manera que l’ús dels panellets en el joc de les animetes no és un cas aïllat. Els panellets i els panets de mort estan relacionats amb antics cultes funeraris, d’origen medieval, en els quals es feien ofrenes de pa sobre les tombes. D’aquesta manera les persones amb pocs recursos hi podien anar per aconseguir un bocí d’aquell pa, deixat allà per a tal efecte. Aquesta acció benefactora podia quedar escrita en els testaments de persones devotes i es duien a terme per part dels seus hereus que vetlaven per complir-ne les darreres voluntats. Els panellets apareixen als nostres receptaris a partir del s. XIX. I es feien amb ametla molta, sucre i ous. La recepta inclou actualment patata o moniato i altres fruits secs com els pinyons, el coco i la xocolata. Per la seva fórmula i manera de fer estan emparentats amb altres dolços de la nostra rebosteria com els amargs, el pa moixó. Els panets de mort, amb forma de cap i mortalla eren típics a Menorca. L’elaboració va caure en desús i reviu ara intents de recuperació. En trobam testimoni en el llibre De re cibaria, de Pedro Ballester (1923). S’elaboraven amb farina, saïm de vaca, aigua i una gran quantitat de llevat.

Rosaris per als fillols

El present més cobejat per als infants era el rosari, un enfilall de dolços en què es combinaven els grans dels avemaries, representat per panetets dolços o panellets amb els grans dels parenostres, fets de fruites confitades i rematats per una patena de carabassat sovint decorada amb l’estampeta d’un sant o un àngel. El costum de regalar els rosaris als fillols ha caigut en desús i és complicat trobar-ne de qualitat, amb panellets, panets de mort, carabassat i altres productes de confiteria.

 Possiblement totes aquestes exquisideses feien i fan més bones de dur les reunions familiars celebrades aquests dies entorn de la vida i la mort i entretenien els més petits de la casa.

La recepta d’avui es fa amb pasta real, lligada amb una mica de moniato i aromatitzada amb canyella i pell de llimona. És senzilla i molt adequada per introduir els infants a la cuina.