La pressa per obrir fa que l'Fnac deixi de banda el català a Palma

PalmaQuan un entra al nou Fnac de Palma i hi fa una ullada ràpida, podria pensar que és en qualsevol de les ciutats espanyoles en què el gegant francès té franquícies, perquè a la primera sala de la planta baixa -dedicada a la tecnologia- hi està tot en castellà: cartells lluminosos que indiquen cada secció (informàtica, telefonia...), bosses de compra, cartells, pantalles publicitàries, retolació i descripció del producte. Això sí, el que l'ubicaria a Palma ràpidament seria una pantalla publicitària on apareix la princesa Leia d'Star Wars amb dues ensaïmades que substitueixen els cabells recollits, acompanyada de la frase: "Fnac i Mallorca, més units que mai", sempre en castellà.

Endinsant-se en la mateixa planta, a la part interior, el català ja va traient el cap. La retolació de les estanteries està en format bilingüe, i hi ha algun cartell publicitari del Back Friday -que arriba al Monday- en la llengua pròpia. Quan varen obrir, ara fa una setmana, aquesta zona també estava solament en castellà. I és que l'empresa ha assegurat a l'ARA Balears que el desequilibri lingüístic es deu a les presses de la inauguració. "Acabam d'arribar i en algunes zones hem hagut de retolar en només algun dels dos idiomes per qüestions d'obertura", han declarat. No obstant això, en la visita a la botiga, no hem trobat en cap ocasió el català tot sol.

La segona planta sí que, des del primer dia, ha tingut la retolació en les dues llengües, encara que els cartells lluminosos que diferencien les seccions són en castellà. L'espai està dedicat sobretot als llibres, encara que també hi ha productes de papereria, accessoris i juguetes. Una de les polèmiques que varen sorgir de seguida a les xarxes socials va ser per haver distingit entre literatura "catalana" i "mallorquina" en la secció dedicada a publicacions en llengua pròpia. Des de l'Fnac aclareixen que amb "catalana / mallorquina" fan referència a "l'ordenació on ubicaran la literatura en català, en la qual hem volgut mencionar de manera explícita la ubicació dels autors de les Illes Balears".

Potencial competència per al gremi

En aquest apartat hi ha sobretot best-sellers d'autors catalans i clàssics de la literatura catalana, i també exemplars d'alguns autors de les Illes. Hi ha Les possessions de Llucia Ramis, Els carnissers de Guillem Frontera, El mar de Blai Bonet i Mallorca, Barcelona, el món de Baltasar Porcel, entre d'altres. De Carme Riera, Premi Nacional de les Lletres 2015 i autora que destaquen al vidre de l'aparador com 'Carmen' Riera, hi ha un sol exemplar de Dins del darrer blau. D'Antònia Vicens, Premi Nacional de Poesia 2018, hi ha un sol exemplar de Lovely.

Precisament aquest és un dels motius -la centralitat dels best-sellers- pel qual algunes de les llibreries de la ciutat no es varen espantar gaire quan varen saber que s'instal·lava l'Fnac. "Pensam que l'Fnac és competència de llibreries generalistes en què principalment es venen best-sellers", deia Miquel Ferrer de Rata Corner el mes passat. "Les llibreries del Gremi són petites, independents, amb estructura pròpia, on hi ha tipus de llibres que ja venen a cercar específicament", opinava Maria Barceló, presidenta del Gremi de Llibreters de Mallorca i propietària de Lluna. Els de més devora sí que es mostraren alarmats. És el cas d'Embat Llibres, que regenten Glòria Forteza i Francesc Sanchis. "A nosaltres ens afectarà moltíssim, perquè té molta oferta de llibres i és molt a prop de casa nostra", apuntava Forteza.