La pressió turística i la pèrdua del català, els reptes de la cultura a Barcelona

BarcelonaVista l'agenda de Barcelona de l’última setmana es fa difícil negar que la capital catalana té molt poder. Des del Sant Jordi més massiu de la història fins a l’apoteosi de Bruce Springsteen, passant per l’exposició Digital Impact al Dhub, la dansa de Lia Rodrigues al Mercat de les Flors i la Filharmònica de Berlín amb l’Orfeó Català a la Sagrada Família, la setmana ha mostrat la indubtable capacitat d’atracció de la ciutat. Però fins a quin punt Barcelona necessita vendre’s com a marca global o més aviat necessita protegir la seva personalitat, caràcter i identitat? Aquesta és una pregunta clau autoformulada per Elisenda Alamany (ERC) i és un marc en què tots els partits s'han mogut amunt i avall per definir el seu model de ciutat en el debat preelectoral sobre cultura que han organitzat aquest dimarts l’ARA i l’Ateneu Barcelonès.

La mateixa presidenta de l'entitat, Isona Passola, assenyalava el "desastre de massificació" que hi ha a Ciutat Vella combinat amb un "potencial cultural enorme". Per al tinent d’alcalde, Jordi Martí (BComú), Barcelona ja és "al mapa de les grans ciutats globals" i, en canvi, necessita treballar millor "l’accés a la cultura i a la creació". "Barcelona no vol ser una ciutat que té una gran cartellera sinó una ciutat laboratori en cultura, ciència i tots els àmbits híbrids propis del segle XXI", deia. Xavier Marcé (PSC) encara ho concretava més per fugir dels "debats retòrics i buits sobre drets socials": "Tenim un problema de creació de públics", deia, i ho relacionava amb el fet que "cal empoderar els barris i refinançar-los, perquè reben més finançament de la taxa turística que de l’Ajuntament".

La llengua entra als debats

El consens que hi ha hagut en cultura aquesta última legislatura entre Bcomú, ERC i PSC ha estat evident tant pel to com per les propostes. Si Marcé deia que el debat sobre la pressió turística s’ha de centrar en l’oferta que fa la ciutat, Jordi Martí apuntava que s’han comprat 52 baixos per acollir activitats amb valor afegir, com s’ha fet a París amb les llibreries. La llengua ha estat un dels pocs motius de tibantor del debat. Mentre que ERC assegurava que ha estat la seva oposició la que ha imposat com a prioritat municipal el català, Bcomú ha defensat l’acord per desplegar la legislatura que ve un pla de 68 mesures per incentivar l’ús del català, que avui parla menys del 50% dels habitants dels barris i només 1 de cada 4 barcelonins el té com a llengua habitual. "Catalunya té dos elements que són centrals per projectar-se al món: la llengua catalana i la seva capital. La llengua és el que ens fa que no siguem una segona ciutat qualsevol, que no siguem Lió", opina Jordi Martí. Joan Rodríguez (Trias per Barcelona) ho considera troncal, mentre que per a Xavier Marcé és només un tema "resultón", molt circumscrit a la campanya, perquè "la cultura no té problemes amb el català, de fet és el principal actiu lingüístic del país"; el veritable problema del català, de nou, és que li falta públic. I, en canvi, el candidat del PP, Juan Milian, lamenta que "Barcelona s’hagi oblidat del boom llatinoamericà" –Jordi Martí ha recordat que l’última biblioteca inaugurada es diu García Márquez i està en una plaça anomenada Carmen Balcells– i la candidata de Valents, Paula Añó, ha defensat –exclusivament en castellà tot el debat– que, un cop més, s’intenta "enterrar el castellà" i que "s’està donant la tabarra i la gent s’ha d’expressar com vulgui".

Barcelona, capital digital

La directora de l’ARA, Esther Vera, que conduïa el debat, ha demanat quin ha de ser el lema de la ciutat després de la Barcelona del disseny. Aquí no hi ha dubtes: Barcelona aspira a ser capital de la cultura digital. Poques referències hi ha hagut en tot el debat als àmbits culturals tradicionals, o als creadors, més enllà de com és de farragosa l’administració i com de precari és el sector. Entre les propostes, han aterrat alguns compromisos electorals. Jordi Martí (Bcomú) es proposa incrementar el pressupost dedicat a la cultura més enllà de l’actual, del 6,5% al 7% (de 180 a 200 milions), i passar dels actuals 135 euros per habitant (el doble que Madrid) als 150 euros per habitant. L’altra proposta de l’actual consistori és fusionar l’Institut de Cultura i el d’Educació en un sol organisme, que se situaria a la seu de l’antiga editorial Gustavo Gili, cosa que permetria alliberar La Virreina per al centre de la imatge amb espai per a residències per a creadors. ERC proposa una T-Cultura i un programa cultural dins de Barcelona Activa per combatre la precarietat i el PSC crearia un espai cultural metropolità. Trias per Barcelona vol un comissionat per la llengua i la creació d’una direcció de cultura popular. PP i Valents coincideixen a defensar el Broadway català al voltant del Paral·lel.

Tots els grups veuen l'ampliació del MNAC com l’oportunitat per potenciar tota la muntanya de Montjuïc com un pol cultural i esportiu, "el projecte més important que tenim", segons Jordi Martí, que defensa que l’ampliació implica dissenyar "un nou museu" que "s’ha de pensar bé" per sortir "de la cotilla dels museus clàssics". El projecte acordat proposa créixer amb més habitatge, millorar la mobilitat i fer l’avinguda Maria Cristina per a vianants. La idea més original al voltant de la muntanya ha estat la del PP, que en el marc d’un agermanament amb Tel Aviv, ha proposat un Museu de l’Holocaust i la Cultura Jueva. Des de Valents, Paula Añó ha manifestat que "gent que hi va" li ha dit "que les millors exposicions són a l’estiu i no facilita que els barcelonins hi vagin". Per a Xavier Marcé, tot "el mapa de l’art està desgavellat" i s’ha de replantejar una ampliació més "sensata" del Macba. "Passa com amb el Liceu Mar, que un no sap si és una manera de matar l’Hermitage o al darrere hi ha un projecte sostenible", ha deixat anar.