El Primavera Sound de tots els rècords en 10 noms

BarcelonaL’edició del Primavera Sound que arrenca aquest dijous al Parc del Fòrum i que s’allarga fins al 12 de juny ha de ser la de la celebració de la recuperació de les condicions prepandèmiques, sobretot en els concerts d’aquest cap de setmana i dels dies 9, 10 i 11. L'eufòria és el sentiment que persegueix el sector musical, i el Primavera Sound està en condicions de facilitar-lo: més de 650 concerts escampats pels 16 escenaris del Fòrum i els 14 espais i sales de la ciutat. Tot està preparat per batre rècords perquè creix l’aforament (fins a 80.000 persones diàries) i perquè la nova distribució dels dos escenaris principals, l'un al costat de l’altre com al Rock Fest de Santa Coloma de Gramenet en comptes d’enfrontats, n’amplia la capacitat.

Però fins i tot en un moment tan ben predisposat a l’alegria hi ha marge per a la polèmica. Un dels codirectors del Primavera Sound, Gabi Ruiz, va recordar dimarts que el festival no se sent ben tractat per l’Ajuntament de Barcelona, mentre que a Madrid (on l’any que ve n'hi haurà una edició), la recepció de la Comunitat i l’Ajuntament ha sigut “impressionant”. “[A Barcelona], aquest govern municipal format per dos partits no ens vol. No creuen que sigui una proposta cultural important. Ens tracten com una molèstia”, va dir Ruiz, que no tanca la porta a marxar de Barcelona.

Al recinte del Fòrum, la novetat més espectacular és el grafiti amb què el festival anuncia l’edició doble del 2023 que es farà a Barcelona i Madrid. En el dibuix, Ada Colau i Isabel Díaz Ayuso es petonegen, com si el poder del Primavera Sound fes triomfar l’amor per damunt de les evidents diferències ideològiques entre l’alcaldessa de Barcelona i la presidenta de la Comunitat de Madrid. El grafiti és una versió encara més pop del petó que Dmitri Vrubel va pintar al mur de Berlín i que tenia com a protagonistes el líder soviètic Leonid Bréjnev i el de la RDA Erich Honecker. Al costat s'hi pot llegir: “Barcelona + Madrid = Primavera Sound. La polèmica farà camí entre despatxos, però ara com ara tot està a punt per al primer cap de setmana del festival, una oferta que es pot explicar a partir de 10 noms.

The Strokes

El grup de Nova York ja era un dels caps de cartell de les edicions del Primavera Sound del 2020 i el 2021, que no es van celebrar. Ara hi són per partida doble: els dies 3 i 10. L’ensurt el van donar la setmana passada, quan un positiu de covid a la banda els va obligar a cancel·lar dos concerts als Estats Units, el 28 i el 30 de maig. Per cert, dels noms anunciats el 2020 han anat caient del cartell Massive Attack, Iggy Pop, Lana del Rey, Bikini Kill, Bad Bunny i C. Tangana, entre d’altres.* [actualització: The Strokes han hagut de cancel·lar el concert del dia 3]

Tame Impala

Quan el festival va decidir tirar endavant aquesta edició, una de les incorporacions estel·lars va ser la dels australians Tame Impala, herois al Fòrum el 2019 amb un expansiu rock psicodèlic. L’última notícia del grup liderat per Kevin Parker és una col·laboració amb Diana Ross per a la banda sonora de Minions 2. 

Nick Cave

A causa de la pandèmia, Nick Cave va cancel·lar la gira mundial que havia de passar pel Palau Sant Jordi l’abril del 2020. A canvi, el llegendari crooner del rock s’ha pogut incorporar a la graella del Primavera Sound. El concert arriba en un moment delicat per al músic australià, unes setmanes després de la mort del seu fill Jethro Lazenby als 31 anys.

Tyler, The Creator

El supermainstream del hip-hop nord-americà és un mercat complicat per als països del sud d’Europa. Només cal veure la gira de Kendrick Lamar, que no va més avall de Suïssa. Tanmateix, el Primavera Sound ha aconseguit fidelitzar algunes primeres espases com el californià Tyler, The Creator.

Jorja Smith

El disc Lost & found, de la britànica Jorja Smith, va ser un dels agradables descobriments del 2018. Des d’aleshores, el prestigi del seu R&B contemporani no ha deixat de créixer. Al Primavera Sound hi farà quatre concerts: dos al Fòrum, els dies 4 i 11, un a la Sala Apolo el dia 7 i un a Paral·lel 62 (l’antiga Barts) el dia 8. També faran més d’una actuació al festival, Megan Thee Stallion, Tame Impala, Beck, Low, Rigoberta Bandini i King Gizzard & The Lizard Wizard, entre d’altres.

Maria del Mar Bonet

La idea era programar-la el 2020, l’any que els Manel van homenatjar-la fent servir un fragment de la immortal Alenar a la cançó Per la bona gent. Amb bon criteri, el festival ha mantingut Bonet en el cartell: actuarà aquest dijous a l’Auditori del Fòrum, el lloc dels concerts especials. També hi actuaran els Manel, però dissabte i en un dels dos escenaris principals.

Kacey Musgraves

Va triomfar als Grammy amb Golden hour (2018), disc de l’any i millor àlbum de country. Tres anys després va recórrer a l’estètica d’un pop expandit per a Star-Crossed (2021), un fascinant disc de divorci que Kacey Musgraves defensarà aquest dijous en la immensitat d’un dels escenaris principals.

Little Simz

Little Simz ha de ser una de les sensacions d’aquest Primavera Sound, com no pot ser d'una altra manera tractant-se d’una de les veus més interessants del hip-hop britànic. Ja ho era el 2019, en la seva visita anterior al festival, però encara més després del disc Sometimes I might be introvert (2021).

Abbath

La lletra petita del Primavera Sound sempre reserva alguna alegria per als amants de les excentricitats nòrdiques relacionades amb el black metal. Aquest primer cap de setmana del festival, i com sempre a l’escenari dels irreductibles, a tocar de mar, és el torn d’Abbath, la banda de l’exlíder d’Immortal, un dels grups que van protagonitzar l’esclat del temible black metal noruec.

Jawbox

Un festival amb més de vint anys d’història com el Primavera Sound ha sigut testimoni de retorns de tota mena. Aquest any a la part alta del cartell destaca la reunió de Pavement, icones de l’indie rock dels 90, però en lletra menys notòria hi ha un altre retorn imperdible: Jawbox, una banda sorgida en la mateixa i fèrtil escena hardcore de Washington DC que Fugazi, i que durant els 90 va representar el bo i millor del post-hardcore.