Precinten la reforma de la casa Gili, de Martínez Lapeña i Torres, perquè supera la llicència municipal

BarcelonaEl patrimoni modern a Eivissa torna a perillar. L'Ajuntament de Santa Eulària ha aturat les obres que s'estan portant a terme a la casa Gili, un dels edificis més emblemàtics de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres a Eivissa. Segons fonts del consistori, "l’Ajuntament té obertes unes diligències prèvies contra la propietat d'aquest habitatge per haver executat unes obres molt superiors al que podria emparar la llicència d'obra menor que varen sol·licitar al seu moment i que, de fet, va ser demanada després que el consistori decretés l'aturada de les feines que s'havien iniciat". Està previst que se sancioni els propietaris: "Aquest divendres s'ha comunicat a la propietat l'ordre de precinte de les obres que s'estan executant actualment i, a partir d'ara, s'iniciarà un procediment sancionador", expliquen les mateixes fonts.

La casa Gili pren el nom de la família d'editors que en van ser els primers propietaris. Va ser finalitzada l'any 1987 i és un dels treballs més significatius del desplegament de l'arquitectura de Martínez Lapeña i Torres als anys 80. L'habitatge està ubicat a la urbanització de Can Pep Simó, on hi ha obres d'importants arquitectes moderns com Josep Lluís Sert, Germán Rodríguez Arias i Albert Illescas. No forma part del catàleg patrimonial de la localitat perquè és posterior a l'any 1956 però sí que està inclosa entre les obres que la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic (Ciotupha) va recomanar protegir arran de l'aprovació de les normes subsidiàries de la localitat. Entre les obres incloses dins la llista n'hi ha d'arquitectes com Erwin Broner, Raimon Torres, Carles Ferrater i Lluís Gascón. Sí que està catalogada com a Bé d'Interès Cultural l'obra arquitectònica i urbanística de Josep Lluís Sert.

Malauradament, no és l'única obra dels anys 80 dels arquitectes que ha patit alteracions: també s'han fet modificacions a la restauració de l'església de l'Hospitalet, a la ciutat d'Eivissa, i a la casa Boenders, a Sant Antoni.

El precedent de la casa Van der Driesche

La casa Gili no és la primera obra dels arquitectes a Eivissa que perilla actualment. La conservació del primer habitatge a Eivissa de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, la casa Van der Driesche, segueix en l'aire. L'arquitecte Salvador Roig i el Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears en van reclamar la catalogació fa tres mesos, després que els nous propietaris tramitessin un expedient per enderrocar-la. Les institucions públiques eivissenques encara no han pres cap decisió. Segons fonts del Consell Insular d'Eivissa, aquesta setmana tenen previst reunir-se amb l'Ajuntament de Sant Josep –la casa està ubicada a Cala Molí– per abordar la situació. Segons fonts de l'Ajuntament de Sant Josep, els nous propietaris no volen executar la llicència d'enderroc que havien sol·licitat: "Van demanar una llicència perquè volien enderrocar unes parts de la casa, però no tenen la intenció d'executar-la perquè segons la normativa urbanística de la zona no hi podrien tornar a construir".

La casa Van der Driesche pren el nom de la família holandesa que la va encarregar a Martínez Lapeña i Torres, que al desembre van rebre el Premio Nacional d'arquitectura, i va ser construïda entre els anys 1969 i 1973. Seria senzill protegir-la si estigués catalogada però no ho estarà fins que l'arquitecte Juanjo Serra finalitzi la redacció del nou catàleg de patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Sant Josep. Aleshores, però, podria ser massa tard. "En cas que la casa figurés dins el catàleg, la justificació per protegir l'edifici seria molt més senzilla. "Estudiarem entre totes dues administracions quina base jurídica podria tenir la protecció de la casa", afirmen fonts de la institució. Amb tot, com diu Salvador Roig, el Consell podria actuar de manera preventiva: "Hi ha articles de la llei de patrimoni que li permeten suspendre possibles actuacions mentre s'analitza el tema", subratlla l'arquitecte.

La data de finalització del catàleg de patrimoni arquitectònic de Sant Josep, que després de la redacció s'haurà de posar a exposició pública, no està fixada. Segons Roig, no és imprescindible que la casa estigui catalogada per protegir-la, i posa com a precedent el cas de l'aprovació de les normes subsidiàries de Santa Eulàlia. "És complicat protegir l'obra d'un autor viu com a Bé d'Interès Cultural, però no ho és incloure-la en un catàleg de patrimoni", subratlla l'arquitecte. Pel que fa als Béns d'Interès Cultural, es reserven a arquitectes històrics.

La casa Van der Driesche està en molt bon estat i s'hi han fet poques alteracions. El Coaib la va incloure en el seu llistat d'obres contemporànies susceptibles de ser protegides. Pel que fa als trets més destacats, els arquitectes van convertir en virtut les dimensions reduïdes i el fort pendent del solar, que dona a un penya-segat, i van aconseguir que l'habitatge tingués unes vistes privilegiades i alhora estigués protegit de l'exterior gràcies a la vegetació i a uns pins preexistents. Per desig dels primers propietaris, els dormitoris estan distribuïts en dos blocs separats. A més, a la casa Van der Driesche ja hi apareixen detalls, com els volums angulosos i l'ús d'elements que tenen un valor plàstic, com els tendals, que són una constant en la trajectòria dels arquitectes. "Tots els espais lliures de la parcel·la, de petites dimensions, s'han projectat per permetre la vida a l'aire lliure, especialment les terrasses orientades al mar, cobertes amb veles de vaixells", afirma l'arquitecte Stefano Cortellaro a l'informe que va emetre el Coaib per demanar la catalogació de l'edifici. "El solar ha sigut totalment ocupat per la construcció, els interiors i les terrasses es fonen per permetre tant la vida a l'aire lliure com la formació de grups diversos en les freqüents reunions", van dir els arquitectes de la seva obra. L'informe Cortellaro també inclou les nombroses publicacions on va aparèixer, entre les quals hi ha 'Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo'. Una altra publicació destacada és el llibre de Gillo Dorfles 'Arquitectura moderna' on, citant l'arquitecte Rafael Moneo, parla de "les arrels kahntianes" de la casa, fent referència als treballs de l'arquitecte Louis Kahn.

Un degoteig de destruccions d’edificis moderns

L'amenaça que pesa sobre la casa Van der Driesche no és un cas aïllat en la conservació del patrimoni modern a Eivissa en els últims anys: l'any 2015 es va enderrocar Sa Graduada, una escola republicana del mallorquí Guillem Forteza. L'any següent, durant les obres de remodelació del port, es van destruir unes terrasses de l'arquitecte alemany Erwin Broner i l'any passat va caure el Cine Serra, de Germán Rodríguez Arias, que serà substituït per un hotel de cinc estrelles promogut per KKH Property Investors. "Cada any perdem edificis moderns molt interessants, i això no pot passar", lamenta el president de la demarcació d'Eivissa del Coaib, Iván Torres.