La primera novel·la d’Antoni Vidal Ferrando torna a les llibreries 30 anys després

Palma“A la meva edat ja costa que les coses facin il·lusió, però aquesta me n’ha feta molta, és una il·lusió molt especial”. Així parla Antoni Vidal Ferrando de la reedició que la Nova Editorial Moll ha publicat de la que va ser la primera novel·la de qui fins llavors només s’havia dedicat a la poesia, Les llunes i els calàpets. Ara, 30 anys després, en surt una nova versió que en confirma la vigència i l’interès, segons confirma Tomeu Canyelles, director literari de Moll. “És un text que ha aguantat esplèndidament el pas del temps”, afirma, “i per a mi és una absoluta lliçó del domini del lèxic i del llenguatge. A cada pàgina hi ha alguna frase tan lapidària, tan sublim, que et fa ganes d’estampar-la a una totebag o fer-ne un pòster”, afegeix. 

Vidal Ferrando ja havia guanyat premis com l’Ausiàs March Gandia, el Ciutat de Palma Joan Alcover o el Cavall Verd amb els seus poemaris quan fa tres dècades va decidir fer el bot a la narrativa amb Les llunes i els calàpets, publicat ja originalment per l’editorial Moll. “És un dels grans títols del segell durant els anys 90”, explica Canyelles, “i té una una importància específica perquè no només va demostrar que un poeta com Antoni Vidal Ferrando podia fer el bot al món de la novel·la, sinó que, de fet, havia ''nascut'' (literàriament parlant) un excel·lent novel·lista”. 

Les llunes i els calàpets ens situa a la Mallorca de principi de segle XX i hi retrata des del contraban i els naufragis fins a la fam i la violència a través dels ulls d’una família, teixint lligams entre les experiències quotidianes i els fets històrics amb un punt de realisme màgic que ha estat present a altres obres de l’escriptor. “Parla d’una Mallorca desapareguda i d’una història fosca, però també de la nostra futilitat en les correnties de la història”, argumenta el director literari de la Nova Editorial Moll. “Ens parla de nosaltres com a poble i com a comunitat, apel·la a aquestes arrels que s’esborren”. 

L’edició que es publica ha estat íntegrament revisada i tot i que de l’argument no se n’hagi canviat gairebé res, s’hi han hagut de fer diverses correccions perquè, tal com assegura l’autor, “fins i tot les regles ortogràfiques han canviat molt; els diacrítics, per exemple, ja no hi són!”. En aqeust sentit, l’editorial Moll continua amb l’aposta no només per publicar nous autors i temàtiques, sinó per mantenir vius “tota una sèrie de llibres que són fonamentals per a les nostres lletres, llibres amb regust de clàssic que s’haurien de poder trobar a qualsevol llibreria en qualsevol moment”. En tot cas, fa quasi una dècada, el 2015, El Gall Editor va publicar un recull de les tres primeres novel·les de Vidal Ferrando sota el títol Cicle d’Almandaia, on ja s’incloïa aquesta Les llunes i els calàpets, a més de La mà del jardiner i L’illa dels dòlmens. 

Un epíleg col·lectiu reconvertit en invitació a la lectura

A més del text de la novel·la, aquesta reedició inclou un pròleg de Xavier Serrahima i una sèrie de textos breus que inicialment havien de servir d’epíleg col·lectiu però que han acabat ubicats just abans del primer capítol i que serveixen, per tant, d’invitació a la lectura. En aquest homenatge tant a l’obra literària com al seu autor hi han participat, entre d’altres, Antònia Vicens, Lucia Pietrelli, Ponç Pons, Gabriel Janer Manila, Sebastià Alzamora, Begoña Méndez i Maria Magdalena Gelabert. “És un dels regals més grans que m’han fet en tota la meva vida”, reconeix Vidal Ferrando, “i no sé si tindré forces per pagar això a tota aquesta gent que ha volgut ser tan generosa amb mi. Al final, quan escrius mai no saps si ho fas bé, si arriba, només saps que t’has esforçat tant com has pogut. I quan gent que admires i respectes et diu coses així, almenys t’arribes a creure que no han estat retxes dins l’aigua”. 

La presentació es farà aquest divendres 5 d’abril al teatre Principal de Santanyí a les 19.30 h i comptarà amb la presència d’Antoni Vidal Ferrando, Tomeu Canyelles i Joan Pons Bover.