Els primeres espases de l'autoria catalana al Grec

BarcelonaDaniela Feixas, Aina Tur, Lluïsa Cunillé i Llàtzer Garcia tenen almenys dues coses en comú: són dramaturgs amb una trajectòria remarcable i estrenaran una nova obra al Festival Grec 2024, que arrencarà aquest dimecres, 26 de juny. Amb textos sobre conflictes familiars i crisis de parella, tots ells ens conviden a reflexionar sobre les pors i els traumes que condicionen el nostre dia a dia.

"Sovint la por ens converteix en monstres"

'Malamort', de Daniela Feixas

Sala Beckett. Del 26 de juny al 28 de juliol

La dramaturga i directora Daniela Feixas culmina la residència artística a la Sala Beckett amb Malamort, un thriller rural que ressegueix els secrets d'una família trasbalsada per la desaparició de la seva mascota, el gat de la filla petita. L'actriu Marta Marco dona vida a l'agent rural que s'encarrega de resoldre el misteri, i Abril Julien, Josep Julien i Marc Soler Rull completen el repartiment de l'espectacle, que es podrà veure del 26 de juny al 28 de juliol a la Beckett. "Tots els personatges estan travessats per la por, que sovint ens converteix en monstres", diu Feixas. "A les dones sempre ens han intentat inculcar el discurs de la por i he volgut que a l'espectacle les dones siguin justament qui més lluita per alliberar-se'n", afegeix. Feixas, que va criar-se en un poble molt petit, coneix de primera mà "l'opressió que a vegades hi ha en les comunitats petites" i creu que "la pateixen de manera molt diferent les dones i els homes, que en poden fugir més fàcilment".

"L'inconscient es troba en el discurs de l'altre"

'Sis hectàrees d'oliveres', d'Aina Tur

Heartbreak Hotel. Del 2 al 28 de juliol

Com en Una galaxia de luciérnagas (2020), la dramaturga i directora menorquina Aina Tur s’ha basat en un trauma personal per escriure Sis hectàrees d’oliveres, que va guanyar el 17è premi Quim Masó i es podrà veure al Heartbreak Hotel del 2 al 28 de juliol. En aquest cas, la protagonista de l’espectacle té fòbia a les olives i, per superar-ho, decideix cremar la casa del Pau, el seu cosí, que viu envoltat de camps d’oliveres. "Ella necessita deixar enrere aquesta fòbia i obliga el Pau a mirar també les seves pors", explica Tur. La retrobada entre els dos cosins, interpretats pels actors Anna Alarcón i Nao Albet, "fa aflorar les violències d’una família heteropatriarcal, de la qual ells són l’última baula". Els pensaments dels personatges es retroalimenten, fins al punt que "el seu viatge emocional està molt condicionat per la presència de l’altre". En aquest sentit, Tur admet que la seva manera d'entendre la dramatúrgia té a veure amb "una màxima de Jacques Lacan que diu que l’inconscient no el tenim a dins, sinó que es troba en el discurs de l’altre".

"Els abusos infantils poden destruir la vida de la criatura"

'L'últim dia', de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí

Sala Atrium. Del 10 al 28 de juliol

Fa trenta anys que la dramaturga Lluïsa Cunillé i el director Xavier Albertí formen tàndem artístic. Des de Libración (1994) han estrenat plegats més de vint espectacles. "Segurament la seva escriptura ha influït en la meva forma de fer teatre i viceversa", explica Albertí. La seva última aventura compartida és L'últim dia, un monòleg protagonitzat per Alejandro Bordanove que es podrà veure a la Sala Atrium del 10 al 28 de juliol. "Serà un dels grans textos de la Lluïsa –diu Albertí–. Pot semblar que en el seu teatre no passa gaire res però, quan el treballes amb profunditat, dintre les paraules trobes moltes coses". A partir de l'experiència personal de Bordanove, Cunillé ha escrit una peça sobre "els abusos infantils, que poden destruir la vida de la criatura i provocar-li malalties com la pèrdua de memòria, precisament com a mecànica de no consciència", segons Albertí.

El protagonista de l'obra, un noi d'uns 25 anys, forma part d'una generació que s'ha trobat "un món no gaire amable, que no els cedeix espais que no siguin només de supervivència", diu el director, que creu que el text de Cunillé es pot llegir com "un retrat" de la generació de joves nascuts entre els 90 i els 2000. "Tant de bo aquesta generació es revolti, agafi les regnes ideològiques de la transformació de la societat, cregui en una nova política que ens porti a tots plegats, i especialment a ells mateixos, a tornar a somiar una mica en unes certes utopies", afegeix.

"Volia parlar d'una relació de parella complexa"

'Les mans', de Llàtzer Garcia i Sílvia Munt

La Villarroel. Del 14 de juliol al 4 d'agost

"Què passa quan treballes amb la teva parella? Què pesa més, la relació emocional o la laboral?", es pregunta el dramaturg gironí Llàtzer Garcia. És el punt de partida de Les mans, la seva última peça teatral, que es podrà veure del 14 de juliol al 4 d’agost a La Villarroel. Sota la direcció de Sílvia Munt, els actors Raquel Ferri i Ernest Villegas donen vida a una jove directora de cinema i un actor que, després d’estar un temps de baixa per problemes de salut mental, s'incorpora com a intèrpret a la nova pel·lícula que està gravant la seva parella. No tot serà tan fàcil com sembla i, al llarg dels mesos, hauran d'afrontar converses incòmodes per intentar tornar a posar les coses a lloc. "Volia parlar d'una relació de parella complexa, plena de contradiccions", diu Garcia, que torna al Festival Grec després de fer-hi furor el 2022 amb Al final, les visions, el resultat de la seva residència artística a la Sala Beckett.