Els primers homínids africans van arribar a Europa fa 1,3 milions d’anys per l’estret de Gibraltar
Nous mètodes de datació situen les restes humanes trobades a Orce com les més antigues del continent europeu
BarcelonaCom, quan i on van arribar els primers homínids a Europa des del continent africà és una qüestió controvertida que provoca debats molt acalorats. Tradicionalment s’accepta que els homínids van arribar a Europa donant la volta al Mediterrani per la via asiàtica. Un equip internacional liderat per Lluís Gibert, investigador i professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, té una altra hipòtesi i dades que la corroboren. Segons la investigació de la UB i conjuntament amb investigadors del Centre de Geocronologia de Berkeley i de la Universitat Estatal de Murray dels Estats Units, aquests primers homínids africans van arribar per l'estret de Gibraltar fa 1,3 milions d'anys.
Per tant, els homínids no haurien arribat a Europa des de l'Àsia, però sí que haurien ocupat abans el continent asiàtic. L'ocupació més antiga de l'Àsia seria de fa 1,8 milions d'anys, i segons Gibert, a Europa no hi van arribar fins fa 1,3 milions d'anys. "La pregunta és per què triguen 500.000 anys més a arribar a Europa. Fa cent anys que es busquen restes d'homínids, es coneixen molts jaciments d'arreu d'Europa i no s'ha trobat res anterior a aquesta data. Des de l'Àsia és molt complicat que arribessin, per tots els obstacles biogeogràfics que hi ha, però sí que és viable que arribessin navegant des del nord d'Àfrica", assegura Gibert. "Si l'Homo erectus ho va poder fer fa un milió d'anys per arribar a l’illa de Flores, al Sud-est Asiàtic, a través de l'estret de Lombok, també va poder creuar l'estret de Gibraltar fa 1,3 milions", afegeix. Actualment la ruta de Gibraltar són catorze quilòmetres de via marítima, però potser en el passat aquesta distància era inferior en alguns moments a causa de l'alta activitat tectònica a la regió i les fluctuacions del nivell del mar.
L’edat dels fòssils és una informació fonamental per poder fer interpretacions, però posar data als jaciments amb restes tan antigues no és gens fàcil. En aquest cas s’han datat els jaciments d’Orce (Granada), on Josep Gibert, el pare de Lluís Gibert, va trobar el crani d'Orce el 1982. Aleshores la troballa va generar certa polèmica perquè es va qüestionar que el crani fos humà. Finalment va quedar clar que sí que ho era perquè es van trobar altres restes humanes i cranis infantils humans amb la mateixa anatomia que el d’Orce, però sobretot amb noves anàlisis paleoproteòmiques, que van confirmar la naturalesa humana d’aquest fragment ossi.
Un nou mètode de datació
"La presència humana als jaciments d'Orce està demostrada amb dades anatòmiques i paleoproteòmiques publicades en revistes internacionals, però hi havia desacord en la datació", detalla Gibert. La nova datació s'ha basat en el paleomagnetisme, una tècnica que utilitza les inversions magnètiques del planeta enregistrades als sediments. Fa molts anys que brúixola assenyala el nord geogràfic perquè coincideix amb el nord magnètic, però no sempre ha estat així. "Hi ha moments en què això canvia, són canvis aleatoris que es donen a escala planetària, estan datats i queden registrats als sediments. Si identifiquem aquestes inversions magnètiques al registre sedimentari on hi ha els fòssils, tenim un calendari", explica Gibert.
"Les darreres inversions del camp magnètic es van donar fa 770.000, 990.000, 1,07 milions, 1,77 milions i 1,94 milions d'anys i aquestes inversions les hem identificat a la regió d’Orce –assenyala Gibert–. Normalment els jaciments es localitzen en coves o dins de seqüències estratigràfiques molt curtes, que no et permeten desenvolupar seqüències paleomagnètiques llargues. A la conca de Baza, però, tenim 2,5 quilòmetres de sediments amb un registre dels darrers 8 milions d’anys, i al sector d'Orce afloren a prop de 100 metres amb aquests cinc darrers esdeveniments magnètics".
Gràcies a la presència de tantes inversions magnètiques s’ha pogut fer un model d’edat per a tot el registre sedimentari d’Orce amb un error petit d'entre 60.000 i 70.000 anys. "Això és nou, perquè mai fins ara s'havia pogut precisar tant l’edat de jaciments europeus del Plistocè inferior", destaca l'investigador. Hi ha molts més detalls, segons Gibert, que aporten proves sobre la presència dels d'homínids més antics d’Europa al sud de la península Ibèrica. S'ha fet una anàlisi detallada dels micromamífers i dels grans mamífers de tots els jaciments d’Orce a partir de les col·leccions paleontològiques que es conserven al Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. "Els resultats revelen que la fauna petita i grossa d'Orce és més primitiva, per exemple, que la de l'avenc de l'Elefant d'Atapuerca [a Burgos], que seria entre 200.000 i 400.000 anys més moderna", afirma Gibert. Segons l'investigador, el rosegador Allophaiomys lavocati present a Atapuerca és més evolucionat que l'Allophaiomys d'Orce", detalla. Un altre indicador és que no s'han trobat avantpassats dels porcs a Orce, però sí a Atapuerca. "Són mamífers que es consideren immigrants asiàtics i que no s'han descobert en cap jaciment europeu amb una antiguitat d'entre 1 i 1,5 milions d'anys, mentre que sí que se n'han trobat a l'avenc de l'Elefant", diu Gibert.
Finalment, una prova de la migració via Gibraltar serien eines i fauna similars a les que s'han trobat al nord d’Àfrica. "A Orce hi ha una indústria lítica amb similituds amb la que s'ha trobat al nord del continent africà, i també hi ha presència de restes de fauna africana al sud de la Península, com ara les d'Hippopotamus detectades als jaciments d'Orce i les de Theropithecus oswaldi, un primat africà similar a un papió, localitzades a Cueva Victoria, un jaciment a prop de Cartagena, inexistents en cap altre lloc d'Europa", diu Gibert. L'estudi Magnetostratigraphic dating of earliest hominin sites in Europe s'ha publicat a Earth-Science Reviews.