Protecció del català, un nou museu d'història i una apli cultural: les prioritats de Cultura

BarcelonaLa primera compareixença en seu parlamentària de la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va coincidir amb els 99 dies al càrrec. I tot i que va assegurar que la seva serà una tasca continuista de la feina de Laura Borràs i Lluís Puig, és insòlit que sigui la quarta responsable d’aquest departament en tres anys. "També me’n dolc", va dir ella. Ho va atribuir a la situació política, amb la qual també va justificar el poc pressupost que té el departament de Cultura, els 247 milions dels comptes prorrogats, una xifra que representa un 0,7% del total i que, a més, ha disminuït el 20% en els últims nou anys, quan el pressupost global posterior a la crisi de la Generalitat sí que ha que pujat, li retreia Rafael Bruguera (PSC). On vol arribar? "Volem recuperar el pressupost del 2008, 389 milions", va assegurar, malgrat que ara mateix sembla del tot impossible i de moment creu que podrà esgarrapar només 22 milions extres per a necessitats del departament. "No puc conjugar el verb donar", va admetre Vilallonga, i es va quedar amb verbs com 'acompanyar' i 'facilitar', més econòmics. "Amb aquests diners no es poden fer grans coses, però farem mans i mànigues", va dir, i va demanar la implicació de la resta d’institucions públiques, sobretot del territori, per finançar millor la cultura.

Vilalloga va marcar tres eixos sobre els quals pivotarà la seva etapa: “protegir i promocionar la llengua catalana”, portar la “cultura integral arreu del país” i “fomentar la creació”, cosa que va considerar necessària per “fer sorgir de la caterva individualitats que ens facin sentir orgullosos com a país”. “Hem de saber crear creadors d’elit”, va dir, abans de citar homes com Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, Pau Casals i Gaudí.

Però més enllà d’aquest paraigües, la consellera va concretar alguns projectes que haurien de marcar els titulars de la legislatura. Per promoure la cultura de proximitat es crearà una aplicació (l'anomenen Vibra) perquè el ciutadà pugui identificar quins centres i activitats culturals té a prop. Ella creu que per cada 10.000 habitants "hi hauria d’haver un centre de normalització lingüística, un arxiu, un ateneu, un centre d’estudis locals, una biblioteca, un museu, i un teatre o sala de cinema". La consellera també va garantir gires territorials del Teatre Nacional i va certificar que calen més centres de normalització lingüística a tot el país. També va desitjar que el govern de Madrid es posi a treballar per dotar de pressupost el nou pla estratègic del MNAC, que va garantir que s'ampliarà a la Fira. De tota manera, també va dir que "en aquell recinte" hi anirà la fusió del Museu d'Història i Arqueologia, de manera que caldrà veure com s'encabeix aquest "gran projecte il·lusionant" a la falda de Montjuïc. Va dir que "no hi ha la creació de cap altre museu previst", però va deixar anar que li han demanat "el del circ a Besalú, el Thyssen a Sant Feliu, el de la Patum a Berga, el del Còmic de Badalona, l'Ermitage, el d'Arquitectura, també el museu de la Seat i un museu tèxtil a Sabadell", va dir, sense especificar si apostarà per algun d'aquests o, com sembla, tots hauran d'esperar temps millors.

Vilallonga va assegurar que la Generalitat vetlla pels llegats i arxius com el de Jorge Herralde i Arnau Puig amb una "política clara i efectiva al segle XXI" i que implica que es puguin reproduir els fons complets virtualment; és a dir, catalogar-los sencers però no quedar-se els volums que estiguin repetits. També va confirmar que es treballa perquè Sant Jordi sigui patrimoni immaterial de la humanitat.

Un nou CoNCA

El que li ha portat més feina aquests primers dies ha estat la tria dels nous consellers del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, que s'ha renovat amb tres anys de retard. Ella va dir que ha "fet endreça" i que ara caldrà valorar si cal una nova llei que reguli el CoNCA i que li atorgui més independència i competències, com van demanar el PSC i els comuns.

La consellera també ha reestructurat el departament, mantenint tots els càrrecs nomenats per Laura Borràs. L'Arts Santa Mònica passa a dependre de l'ICEC. La direcció general de Cooperació Cultural s'anomenarà de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, d'on passarà a dependre la Biblioteca de Catalunya. Les altres tres secretaries són patrimoni cultural, política lingüística i cultura popular i associacionisme. Totes estan comandades per dones. Vilallonga també va anunciar la creació d'un Observatori Cultural i d'una eina pràctica com l'Optimot però per saber quines festes populars existeixen a cada lloc i cal promocionar, "com si consultessin l'Amades", va exemplificar. "Estem tips de tantes fires medievals que són iguales a tot arreu".

La consellera va recordar que sempre ha tingut present "l'excepció democràtica que representen els presos, imputats per l'1O i exiliats". "Però la repressió no impedirà que duguem a terme el nostre compromís", hi va afegir. Hector Amelló de Ciutadans li va retreure que hagués firmat el Manifest Koiné, com Laura Borràs, li va retreure "l'apologia independentista" i va avançar que demanarien la dimissió de Lluís Puig del seu càrrec "per ser un fugat de la justícia".