Michael Douglas: "El problema de Mallorca és l'excés d'Airbnb i cotxes de lloguer"

PalmaLa mateixa setmana que ha començat celebrant per avançat els seus vuitanta anys a l’homenatge a la gent gran de Valldemossa l’ha acabat recollint el premi Masters of Cinema de l’Atlàntida Mallorca Film Fest de mans de la reina Letízia. No és estrany, doncs, que Michael Douglas defensi que els personatges que més li interessen són “aquells que no són ni blancs ni negres, que formen part d’una escala de grisos que et provoca sempre qualque tipus de reflexió”. Així ho explicava a la roda de premsa convocada poc abans de la gala de clausura de la catorzena edició del festival de cinema, on ha parlat dels seus primers records relacionats amb el setè art -i, evidentment, amb el seu pare-, de la massificació turística a les Balears i de la crisi democràtica als Estats Units, a més de fer una reiterada i encesa defensa del guió com a llavor essencial de qualsevol pel·lícula i del cinema com espai de debat i també de comunicació.

“Les pel·lícules són cares”, ha afirmat en un moment donat, “són una manera molt cara d’entretenir-nos, i també complicada. Els pintors poden fer molts quadres, els escriptors molts llibres i els músics també poden compondre moltes cançons. Però per fer pel·lícules necessites molta gent, així que he procurat fer les que deixaven qualque tipus de pòsit, les que també servien per alimentar el pensament dels espectadors. No sempre ha estat possible, n’he fetes algunes també per raons comercials, i m’he esforçat tant en els èxits com en els fracassos. Ara bé, sempre he tengut molt clar que preferia un paper secundari en una bona pel·lícula que un personatge principal en una de dolenta”, ha assegurat.

Probablement el més cèlebre de tots ells sigui l’icònic Gordon Gekko, que el va dur a recollir el seu primer i fins ara únic Oscar per Wall Street l’any 1988 i que va tornar a encarnar quasi 20 anys després. “M’agraden els personatges que no són ni herois ni villans, aquells que d’alguna manera aconsegueixen l’empatia de l’espectador malgrat que a tu, com a intèrpret, et provoquin dubtes”, afegia Douglas, qui ha citat els personatges que interpretava a pel·lícules com Black Rain, Wonderboys o Un dia de fúria com alguns dels seus preferits. En aquesta darrera donava vida a Bill Foster, un ciutadà que decideix rebel·lar-se contra una sèrie de frustracions quotidianes que trenta anys després han adquirit encara major actualitat en relació amb la vida urbana. “Jo estic molt pendent de la premsa, llegesc molts diaris, i això em serveix per detectar quan un guió toca la tecla de contenir un missatge universal. En aquest cas parlava d’una qüestió que em semblava important,  en aquell temps: la desfeta de la indústria armamentística de Los Angeles després de la guerra del Vietnam. I a tots aquells que hi treballaven, i que fins llavors havien sentit que defensaven Amèrica amb orgull, d’un dia per l’altre els van dir que no feien falta i els van deixar al carrer”, sentenciava.

En aquest sentit, Douglas també ha volgut parlar de la “crisi democràtica” que es viu actualment als Estats Units. “I també fora d’allà, és una qüestió que ens afecta a nivell global. Hi ha tota una sèrie de persones que no aturen d’enriquir-se mentre la classe mitjana pateix de cada vegada més: abans hi havia una mena d’orgull en formar part de la classe treballadora i ara provoca patiment”, ha afirmat, “i és hora que els demòcrates recuperin aquest sentiment per evitar que segueixin sent seduïts per Trump”. I si bé ha recordat que a les anteriors eleccions va donar suport a Joe Biden i fins i tot va contribuir a la recaptació de fons per a la seva campanya, ha qualificat Kamala Harris de “candidata impressionant” que farà que les eleccions siguin “molt interessants”. Tot i així, però, ha volgut fer constar que “sembla que els polítics vulguin ser per tot i a tothora. I la seva feina és la d’oferir un servei públic, no ho hem d’oblidar”.  

De fet, una de les qüestions que sobrevolaven la compareixença era la massificació turística que ha esdevingut, segons Douglas, “el segon gran tema de conversa a les Balears”. “El primer… no sé quin és!”, afegia entre rialles a la pregunta relacionada sobre els canvis que ha patit en concret Mallorca, illa on té previst passar els pròxims 6 mesos i que visita de tant en tant des de fa més de 30 anys, d’ençà que adquirí l’històrica finca de S’Estaca l’any 1990. “I tant que els he notat”, ha assegurat, “tot i que és cert que a l’altra banda de la Serra de Tramuntana ens afecten menys… A excepció de quan vols anar a Valldemossa o a Sóller i et topes amb tots aquells busos per la carretera... Crec que el problema ve de dos excessos: dels airbnbs, d’una banda, i dels cotxes de lloguer, de l’altra, tot i que s’alimenten entre ells”, argumentava, “i crec que trobar un equilibri és molt complicat, perquè tenir milions de visitants afecta també a temes com l’accés a l’aigua. Però vull pensar que hi ha gent cercant la millor solució. La consciència sobre aquests problemes també ha augmentat molt, en aquests anys, a Mallorca”, reflexionava. 

D'infant que enfitava als rodatges a exitós actor semiretirat

Tornant al cinema, l’actor, que farà 80 anys el pròxim mes de setembre, s’ha definit com a semi-retirat. “Vaig decidir aturar l’any 2022 i el 2023 me l’he passat sense fer res. I he gaudit tant que… Ja ho veis, seguesc així a mitjan 2024!”. A falta que li arribi una proposta tan bona que no pugui dir que no, continuarà amb aquest procés de “simplificar la vida i reduir el pes que durant tants anys he anat acumulant”. I és que els seus primers records cinematogràfics venen de molt enrere. “Record moltes pel·lícules de quan era petit, com Lili o Set núvies per a set germans però sobretot, és clar, les que feia mon pare”, contava com a fill del llegendari Kirk Douglas. “I tenc molt gravada una vegada que el vaig visitar a un rodatge, quan jo devia tenir 9 o 10 anys. Era de la pel·lícula Captius del mal, que va fer amb Lana Turner. I havien de fer una escena romàntica, que estaven molt a prop un de l’altre, i jo els mirava d’enfora. No oblidaré mai com em va mirar ell i amb la mà em va demanar que m’allunyàs: em tenia dins el seu camp de visió i no li anava bé per actuar”, ha relatat amb un somriure el cèlebre actor que des d’ahir és també, oficialment, un Masters of Cinema.