Llorenç Perelló: “Que els professionals facin servir el català és més important que exigir certificats”

PalmaGraduat en Dret i en Filologia Catalana i màster en Gestió Cultural, l’actual director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló (Alaró, 1993), reconeix que el càrrec sembla fet a posta per a ell: amb la part administrativa i la responsabilitat en qüestions lingüístiques i culturals. Tanmateix, continua com a batle d’Alaró, una doble faceta que preveu que podrà mantenir tota la legislatura per la confiança que té en els equips que l’acompanyen a una banda i l’altra. “Som un freaky dels papers i de la política”, diu. I explica que quan passeja un diumenge horabaixa per Alaró el que fa és mirar si funcionen els fanals. “Són feines de 24 hores al dia”, afirma. 

Fa uns dies, en una entrevista al programa Al dia d’IB3 diguéreu que quan vàreu arribar a l’IEB la vostra prioritat va ser “posar ordre a la cultura”. En què consistia el desordre que vàreu trobar?

— Les convocatòries de subvencions anaven endarrerides i cadascuna pel seu compte. Vàrem intentar treure-les en el menor temps possible. Ara encara en resolem i no hauria de ser així. No s’han de resoldre subvencions d’un exercici quan ja ha acabat ni s’ha de donar el 50% que suposadament és de bestreta quan l’esdeveniment ja ha tingut lloc. 

Quins canvis implantareu per evitar que torni a passar?

— Hem incorporat quatre persones a jornada completa i una a mitja jornada per agilitzar-ho tot. Volem homogeneïtzar les línies i treure totes les convocatòries a finals de febrer. El gener ens reunirem amb tot el sector a les quatre illes, amb beneficiaris d’anys anteriors i amb entitats representatives per veure què troben que s’ha de millorar abans de treure-les, i repetirem aquest pelegrinatge quan s’hagin presentat. Se’ns demanava que anàssim més enllà de Mallorca, que descentralitzàssim la cultura, i ho procurarem fer.

Sembla que l’IEB sigui una màquina expenedora de subvencions. Enfortir el sector cultural no ha d’anar més enllà d’això?

— Una de les competències de l’IEB és fomentar la cultura i, moltes vegades, l’ajuda ha de ser econòmica per fer-ho. Les institucions no hem de dirigir la cultura, sinó donar suport als creadors que es dediquen a generar riquesa cultural i artística, cosa que també aporta llocs de feina i mou l’economia. En aquest sentit, és important l’ajuda econòmica. Però també ho és fomentar la projecció exterior d’aquesta riquesa cultural i per això assistim a més de 20 fires nacionals i internacionals. 

En conversa amb l’ARA Balears, el secretari autonòmic de Cultura, Pedro Vidal, recordava que l’IEB ha de “promoure, divulgar i procurar l’ús normal de la llengua catalana”. Són compatibles aquestes funcions amb certes decisions del Govern?

— L’IEB té aquestes funcions i les continuarem assumint. És compatible amb la societat tan diversa que tenim avui en dia, que no és la mateixa de 1983, quan es va aprovar la Llei de normalització. Això és evident, tant amb els resultats electorals com si passejam pel carrer, on es parlen diferents llengües, i no només les oficials. El Govern ha d’anar lligat a la societat i n’ha de resoldre els problemes, però institucions com l’IEB s’han d’encarregar, i això farem, de procurar l’ús habitual de la llengua catalana al carrer i als espais on expressar-te en català és més complicat. 

Fins a quin punt l’IEB pot enfrontar-se a decisions que minven l’ús habitual de la llengua?

— No hem d’enfrontar-nos, hem de cercar sinergies i crear estratègies per fomentar-ne l’ús social. Si parlam de l’IB-Salut, estam dissenyant conjuntament un material de coneixement de la llengua catalana perquè els professionals el puguin fer servir. Això és més important que exigir certificats o dir que hi ha un requisit que llavors resulta que és fals. Es deia que hi havia un requisit, però hi era als centres de salut, als hospitals, als centres assistencials? 

Fa uns anys us vàreu manifestar públicament a favor del requisit del català.

— Efectivament, i consider que ha de ser un requisit a molts llocs. Però aquest cas era crític. Hi havia un efecte rebuig, que ja m’agradaria que no hi fos, per venir a treballar a aquesta terra pels temes de l’habitatge i de l’encariment de la vida, i per la llengua. S’ha pres la decisió que dúiem al programa. Ara hem de cercar estratègies per fer més atractiva la llengua. 

Com el projecte educatiu del Govern per al curs que ve?

— El projecte educatiu també recull una de les promeses de Marga Prohens: la lliure elecció de llengua en la primera etapa d’Infantil. S’ha hagut d’ampliar perquè hi ha uns companys de viatge amb els quals tenim un pacte, que també tenen un pes demogràfic. Són la tercera força política de la comunitat i es tracta d’unes idees que ha volgut una part molt important d’aquesta terra. Això farà que els estudiants no coneguin la llengua catalana? En principi, no, perquè hi ha d’haver classes de català com de castellà. És el problema de sempre: una societat molt formada en ambdues llengües oficials i uns usos socials que minven. És un problema de societat i del percentatge de persones que tenim el català com a llengua materna enfront de tota la gent que ha vingut o que no la coneix. El repte és també el de sempre: intentar seduir els nouvinguts i qui no té el català com a llengua habitual. 

Convertir el català en una opció a les escoles és seductor? No anirà en detriment, precisament, del seu coneixement i ús habitual? 

— Aquest pla pilot no modifica cap normativa de les que hi ha fins ara. El decret de mínims que recull un 50% d’educació en cada una de les llengües oficials continuarà vigent. No només hi haurà les assignatures lingüístiques en cada una de les llengües sinó que també n’hi haurà de troncals i optatives. Simplement és un programa per tenir més hores de castellà a les aules. I s’han de tenir en compte també les sentències que havien sortit en aquest sentit arreu de l’Estat. 

Si es prenen decisions que l’IEB considera que van en contra de l’ús del català, fins a quin punt teniu capacitat per manifestar-vos-hi?

— Ja hi ha hagut algunes decisions amb què m’he posat en contacte amb algun responsable o fins i tot amb la presidenta. He manifestat que hi havia coses amb les quals no estava d’acord. Ara bé, som un govern i hem d’anar endavant, sempre que s’apliqui allò que havíem dit que faríem. 

Com a filòleg català, què opinau sobre l’afegit de premis en castellà a la convocatòria dels Ciutat de Palma?

— Hem de separar un poc el que és llengua del que és cultura. Si un autor d’aquesta terra o de qualsevol lloc decideix escriure en una llengua, ha de ser possible que les institucions el puguin premiar. Encara que sempre s’ha de donar més presència als premis fets en la llengua pròpia d’aquesta terra, i en aquest cas seria més dotació pressupostària.