El professor Joan Ramon Veny-Mesquida impulsa unes “primeres lliçons” de literatura catalana per a tots els públics

PalmaQuè sap la majoria de gent sobre teatre? I sobre Josep Carner? I sobre literatura en general? De quina manera es poden oferir uns coneixements bàsics, a l’abast de tothom, que siguin rigorosos i alhora mengívols? Aquestes eren preguntes que el professor Joan Ramon Veny-Mesquida tenia dins el cap i que el dugueren a impulsar la col·lecció Primera Lliçó, una sèrie de volums de menys de 150 pàgines dedicats a diferents matèries i conceptes literaris. “De fet, feia temps que estava preocupat perquè ens queixam que els alumnes no tenen el coneixement que toca sobre literatura catalana, però és que nosaltres tampoc feim el que toca perquè arribin a tenir-lo” explica Veny, qui ha mirat de trobar remei a aquest neguit a través d’aquesta nova col·lecció divulgativa apareguda fa poc més d’un any. Aquestes publicacions, que tenen un preu de 12 euros per llibre, pretenen servir d’introducció “planera i sintètica, però sense caure en simplismes” a gèneres com l’assaig, a períodes com el romanticisme i autors com Àngel Guimerà i Vicent Andrés Estellés. Tots ells han estat els protagonistes dels primers set volums publicats, si bé ja n’hi ha al voltant d’una vintena en marxa entre els quals hi figuren una primera lliçó sobre autors com Ramon Llull i Manuel de Pedrolo i sobre qüestions com la crítica textual, la novel·la o les humanitats digitals. 

“Jo dic que són com una provocació”, afegeix el director de la col·lecció, “perquè la idea és que siguin una primera lliçó que et condueixin a cercar-ne una segona, una tercera i una quarta sobre el tema”. De fet, la idea d’impulsar aquestes publicacions va sorgir també del fet que moltes altres literatures, com la italiana, la francesa o l’anglesa, compten amb col·leccions similars. “Vaig llegir la Prima lezione di filolologia d’Alberto Varvaro i el vaig trobar excepcional. Amb capítols curts, un to amable i molt digerible, sense deixar d’estar molt ben escrit. Era d’alta divulgació, no bandejava quan tocava incloure-hi erudició”, reconeix el professor de la Universitat de Lleida. Aquest dimarts, 12 de novembre, serà a la Universitat de les Illes Balears per presentar la col·lecció, en una sessió que començarà a la una del migdia. 

Tanmateix, pèro, Veny reconeix que la col·lecció no va dirigida només als estudiants. “No fa falta ser un erudit per tenir uns coneixements bàsics, tot i que és cert que cada vegada els estudiants arriben amb un nivell més baix. Però jo no els culpabilitz a ells, ni de bon tros, perquè la culpa és de tots, dels professors i també de la societat en general. De cada vegada valoram més altres virtuts que no pas la cultura. I no sé si és correcte definir-les com a virtuts, la veritat”, afirma. En aquest sentit, el director de la col·lecció Primera Lliçó admet que troba a faltar una major implicació de les institucions. “La cultura no és una aposta prioritària dins els programes de les institucions públiques, no entenen que el futur d’un país és a l’educació”, assegura Veny, qui ha impulsat la iniciativa sense la implicació de cap institució. “Ho proposàrem a una i ens van dir que no, que si no era una publicació pròpia, no s’hi afegien”, afirma. 

Noves línies temàtiques

En tot cas, amb set volums ja publicats, es preveu que en els pròxims mesos se’n publiquin alguns dels que ja estan en preparació, com la Primera lliçó sobre Francesc Vicent Garcia o Primera lliçó. Com llegir un poema i no es descarta que es puguin ampliar noves línies temàtiques. “Per exemple sobre obres canòniques com Tirant Lo Blanc, el Llibre d’Amic e Amat, La plaça del diamant o Bearn”, segons relata Veny, que agraeix la implicació de tots els autors que s’han afegit a la proposta. “Són llibres d’encàrrec, vull dir que som nosaltres qui ho proposam a persones que són especialistes, que tenen un coneixement de la matèria i ens mereixen tota la confiança, i fins ara han estat pocs els que ens han dit que no, i ha estat majoritàriament per una qüestió de temps, que amb el volum de feina que tenien no ho podien assumir. Tothom que hi ha participat ho ha fet amb entusiasme, la veritat”, conta Veny, al capdavant d’una iniciativa que reconeix que és ambiciosa, però que també sap que era molt necessària. “Encara no sabem fins a quin punt pot interessar no només als estudiants sinó al públic general, perquè a Itàlia aquestes publicacions duen 12 i 13 edicions però… Veurem si aquí també hi arribam!”, finalitza.