MajorDocs 2024: vuit pel·lícules de sis països diferents, curts de les Balears i un programa educatiu

PalmaA poc més de dues setmanes per començar la sisena edició, avui s’ha presentat la programació completa de MajorDocs, el festival de cinema documental de Mallorca, que es durà a terme de l’1 al 5 d’octubre a Palma. A més de les vuit pel·lícules que conformaran la secció oficial, provinents de sis països diferents, s’incorpora una secció de curtmetratges balears.

També s’ha confirmat la presència de la pensadora Marta Azparren, qui oferirà una xerrada sota el títol 'Cine ciego', sobre la importància del buit i la pausa per prendre consciència d’allò que miram. Per altra banda, a la roda de premsa, que ha tingut lloc a l’hotel Saratoga, també s’han detallat algunes de les novetats d’enguany, com la posada en marxa de les residències CalmaDocs, amb cinc projectes participants, i les projeccions de curtmetratges balears que conformen la nova secció a concurs amb nou títols.

El director del festival, Miguel Eek, ha presentat la sisena edició del festival, centrada enguany en la fotografia i el dispositiu fílmic i en la relació entre els que fotografien i els que són fotografiats. “Tot això a partir del focus que des de sempre guia el festival, basat en tres elements: els autors, la creació i la lentitud”, ha dit. A la roda de premsa hi han assistit Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura del Govern de les Illes Balears; Fernando Gómez de la Cuesta, coordinador general de Cultura i Arts Visuals de l’Ajuntament de Palma; i Magdalena Brotons, vicerectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la Universitat de les Illes Balears. 

Secció oficial

La secció oficial d’aquesta sisena edició la conformen vuit llargmetratges de procedències i temàtiques molt diverses. Són les següents:

1. Ôte-toi de mon soleil, dirigida per Messaline Raverdy. El protagonista d’aquest llargmetratge belga és un home de nom Joseph de qui diuen que té la síndrome de Diògenes i a qui la cineasta s’acosta amb una mirada lliure de prejudicis per descobrir-ne una lucidesa i un humor del tot particulars. 
2. Bye bye Tiberias, de la cineasta Lina Soualem, qui tresca entre els orígens de la seva mare, l’actriu Hiam Abass (Succession). D’això en sorgeix una història de retrobaments, de records i també d’anhels entre diferents generacions de dones palestines.  
3. La hojarasca, de Macu Machín, acosta els espectadors al retrobament de tres germanes a La Palma per repartir-se una herència familiar, una situació ja de per si prou conflictiva com per a damunt afegir-hi l’amenaça que les terres per les quals discuteixen poden acabar sepultades pel volcà de l’illa. 
4. Kix, dirigida per David Mikulán i Bálint Révesz, podria dur l’etiqueta de ser una pel·lícula coming-of-age si el gènere admetés la cruesa amb què s'explica aquí l'entrada a la vida adulta de Sanyi, inicialment un infant més que transita un carrer qualsevol de Budapest, però que s'acaba convertit en un jove sense cap mena d'il·lusió.
5. Malqueridas, dirigida per Tana Gilbert. Aquí la proposta és endinsar-nos en un centre penitenciari de Xile per presenciar les converses quotidianes d’un grup de dones que, tot i el context, comparteixen preocupacions i també vincles que parlen tant d’empoderament com de resistència. 
6. La laguna del soldado, de Pablo Álvarez-Mesa. 200 anys després de l’alliberament colombià de Simón Bolívar, el documental ens convida a tornar-hi a la recerca de la seva petjada per reflexionar sobre com afecten els fets històrics a la realitat de determinats llocs. 
7. Objeto de estudio, del director Raúl Alaejos. Aquest documental només pot ser qualificat “d’aventura d’exploració antropològica”.  La raó és que en ell s'observa com el director emprèn un viatge a la recerca d’una suposada superraça per accedir al Pol Nord ideada per l’explorador nord-americà Robert Peary.
8. Salvaxe, salvaxe, d’Emilio Fonseca. El protagonista indiscutible d’aquest documental és el llop ibèric, però Salvaxe, salvaxe no té res a veure amb cap altre documental de natura: mites i llegendes, emocions i instint es mesclen en un llargmetratge que difumina els límits entre humans i animals. 

El jurat d’aquesta secció oficial l’integraran el cineasta menorquí Macià Florit, la directora de Fipadoc, el major festival de documentals de França, Christine Camdessus, i Marta Azparren, artista i teòrica del cinema. 

A més, en el marc de la sisena edició de MajorDocs també es projectaran els curtmetratges balears Catalina i Magaluf, de María Pujalte; Operación Carlota, de Camilo Moya Mora; Charlie, últimas palabras, d’Anthony Neitzke; Lis, de Caterina Llabrés Massanet, L’home de ferro, d’Ainhoa Cuevas, i Valerya, Gerard, Gery, de José Aragón, obres que han rebut la mentoria de l’equip de MajorDocs per al seu desenvolupament. Dins d’aquesta secció també es podran veure els curtmetratges Madre Nuestra, de David Paredes; En Mesquida, de Miguel Gomila, i Guaret, de Josep Alorda.

Majordocs educa

A més, un any més MajorDocs aposta per arribar a tot tipus de públics gràcies als seus programes Educa i Comunitats, dirigits a públics específics. En el cas d’Educa, les pel·lícules KIX, Bye bye Tiberias i Malqueridas tindran projeccions especials dirigides a alumnes de diferents centres en tota una sèrie de sessions matinals que tindran també una part de debat, reflexió i diàleg al voltant d’aquestes cintes.

Com en edicions anteriors, es duplicaran les projeccions de cada pel·lícula per facilitar l’accés del públic a totes elles i, d’acord amb la filosofia del festival, després de cada projecció hi haurà una trobada on els espectadors podran establir un diàleg en persona amb els cineastes. 

Inauguració

La inauguració de la sisena edició de MajorDocs tindrà lloc dimarts, dia 1 d’octubre, a partir de les 17.30 h a l’Estudi General Lul·lià. Serà llavors quan es projecti Sur l’Adamant, pel·lícula amb què el convidat d’honor del festival, Nicolas Philibert, va recollir l’Os d’Or a Berlín l’any passat. A partir de les 20.30 h es durà a terme l’acte inaugural, que inclourà la projecció de Tótem, curtmetratge del cineasta Macià Florit, i la intervenció acústica de Toni Toledo i Mateu Malondra.