Les propostes de l'ARA per a Sant Jordi: 5 relats de distòpies i fenòmens estranys

BarcelonaLa dona que es va perdre. Marina Espasa. Empúries

La periodista i crítica de l'ARA debuta amb una novel·la que planteja un viatge a una dimensió paral·lela, el món dels talps, sense oblidar el retrat de la realitat barcelonina més immediata. Faula contemporània en què s'entremescla la fantasia i la realitat, La dona que es va perdre –que des del títol homenatja un dels escriptors catalans més divertits, Francesc Trabal– està protagonitzada per l'Alícia, una arquitecta que ho deixa córrer amb la seva parella i s'enamora d'un topògraf amb ulleres de pasta, en realitat un talp que ha vingut a cartografiar el nostre món. Espasa dedica capítols al festival Primavera Sound, a les grutes sota terra dels talps i a la Barcelona ensopida de l'actualitat. La màquina d'intercanviar sexes amenitza les experiències nocturnes d'algun dels personatges.

Quirat i mig. Maria Dolors Millat. Edicions de 1984

L'Alícia comença a desaparèixer de manera intermitent, cosa que provoca el desconcert del seu marit. La debutant M. Dolors Millat posa sobre la taula temes com "la culpa" i "la por a enfrontar-se al passat" en una recerca interior que passa per uns viatges a un altre món en què s'ensuma la influència de l'Alícia de Carroll.

Aprendre a rezar en la era de la técnica. Gonzalo M. Tavares. Mondadori

Quarta part d'una tetralogia en què el portuguès estudia el mal i les pulsions assassines. 'Aprender a rezar en la era de la técnica' explica la vida de Lenz Buchmann, un cirurgià reciclat en polític en un món totalitari on l'ànima és substituïda per la fredor de les màquines, que "mengen sense gana" i "maten sense odi", diu l'autor.

Wadzek contra la turbina de vapor. Alfred Döblin. Impedimenta

Predecessora del 'Berlin Alexanderplatz' que va adaptar R.W. Fassbinder en la mítica sèrie de televisió, 'Wadzek contra la turbina de vapor' és una novel·la tragicòmica protagonitzada per la rivalitat forassenyada i destructiva entre dos industrials, Wadzek i Rommel, en un Berlín desproporcionat, caòtic i deformat fins a la caricatura.

Kallococaína. Karin Boye. Gallo Nero

La 'kallocaïna' és el nom d'un sèrum de la veritat que el científic Leo Kall ha inventat per garantir l'estabilitat política. Karin Boye va publicar l'any 1940 una faula terrorífica sobre els mecanismes que el poder totalitari fa servir per dominar els ciutadans. Va ser inspirada pels règims comunistes i el nacionalsocialisme alemany. Una gran novel·la.