'El público' de Lorca arriba al Teatre Lliure: "Hem vingut a fer màgia"
La Comedia Nacional de Montevideo estrena, amb Gabriel Calderón i Marta Pazos, un artefacte d'alta càrrega visual pensat per deixar els espectadors amb la boca oberta
BarcelonaPer explicar què viuran els espectadors d'El público de Federico García Lorca en la versió que s'estrena dimecres vinent al Teatre Lliure, els seus artífexs, Gabriel Calderón i Marta Pazos, treuen dues llibretes. La de Calderón, que s'ha encarregat de l'adaptació, és groga i està plena de dibuixos. Hi apareix un cavall negre contraposat a una pàgina del text, un cor amb un ocell i moltes anotacions. La llibreta de Pazos, que és la directora de l'espectacle, està plena de colors: un blau llampant omple les dues pàgines, que formen dues solapes i a dins contenen un vermell furiós. També hi ha un mapa ple d'escales i la frase, amb lletres ben grosses: "El teatro bajo la arena". Als creadors els resulta tan difícil explicar en paraules el muntatge que només poden recórrer a elements visuals. "El text de Lorca és un viatge encriptat en què no cal entendre res. Només agafar-s'hi i sentir", diu Pazos.
L'espectacle ha unit la Comedia Nacional de Montevideo amb l'uruguaià Gabriel Calderón (autor de peces d'èxit com Que rebentin els actors i la multipremiada Història d'un senglar) i la creadora gallega Marta Pazos (directora escènica també d'obres com l'òpera Alexina B i Safo). Junts han construït un artefacte visual que s'endinsa en les profunditats del protagonista, un director de teatre que és l'alter ego de Lorca. Escrita el 1930, El público forma part de la trilogia de Teatre impossible del poeta i és la seva peça més avantguardista i experimental. "Ell era un mag i nosaltres, amb el seu text, hem vingut a fer màgia —afirma la directora—. L'obra és un torrent absolut. No et permet agafar aire, t’atomitza perquè et relaxis i l’art penetri en tu".
Per traslladar aquesta obra d'art a l'escenari, Pazos ha creat una atmosfera pròpia per a cadascun dels estrats que travessa el protagonista fins a arribar al sepulcre de Julieta. "Cada canvi d'espai havia de tenir una pell i un color molt diferents de l'anterior. De sobte la figura dels intèrprets serà molt gran i, just després, molt petita. Vull que el públic pugui veure l'escenari com una caixa màgica que ens obre les portes a totes les possibilitats", diu la directora.
La presència de Margarida Xirgu
El projecte compta amb 16 dels 20 intèrprets de la Comedia Nacional de Montevideo i l'estrena a Barcelona pren encara més significat, perquè molts d'ells han estudiat a l'Escola Margarida Xirgu de la capital uruguaiana. L'actriu de Molins de Rei s'hi va exiliar fins al final dels seus dies, i després de conèixer Lorca en va estrenar diversos espectacles. "Margarida Xirgu és un dels primers noms que coneixem quan comencem a estudiar teatre. Tota la nostra formació està travessada pel seu mite", subratlla l'actriu Florencia Zabata. Un segle després, els intèrprets busquen fer un homenatge a l'actriu "a través del coneixement del vers que ella tenia i, sobretot, de la disciplina", afegeix Zabata. Per a Calderón, representar El público a Barcelona culmina una experiència que els ha sacsejat a tots: "Sereu testimonis del final d'una bogeria que va començar amb un equip de més de 20 persones a l'altra banda de l'Atlàntic. Sembla impossible ser ara aquí".
