Puig nega desobediència en la declaració judicial pel cas Sixena i diu que "mai" ha volgut "fugir" de la justícia

BarcelonaL'exconseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, ha declarat aquest dijous al jutjat d'Osca per videoconferència des de Brussel·les com a investigat per un presumpte delicte de desobediència en el cas Sixena. Tant la fiscalia com l'Ajuntament de Vilanova de Sixena l'acusen de no haver obeït les ordres judicials per lliurar les 44 peces del monestir de Sixena que hi havia al Museu de Lleida i que finalment van ser retornades arran de l'ordre judicial que va comportar l'entrada de la Guàrdia Civil al museu l'11 de desembre del 2017. Puig ha negat l'acusació i ha volgut deixar clar que ell "mai" ha volgut "fugir" de la justícia.

Puig també ha assegurat que mai ha tingut cap voluntat de desobediència i ha explicat que l'endemà que va prendre possessió de la conselleria de Cultura va rebre un requeriment dels jutjats d'Osca perquè informés sobre la manera com retornaria les obres. Llavors, ha recordat, va demanar per escrit "temps" per poder estudiar un dossier d'un "gruix fort, de molts papers", ja que es tractava, ha dit, d'un cas històric. No va rebre cap resposta judicial ni administrativa a la seva petició, ha afegit, resposta que va arribar el 28 d'octubre del 2017 quan ja "estava cessat per l'article 155", ha aclarit.

Per al seu advocat, Jaume Alonso Cuevillas, la demanda per desobediència no té més recorregut. És l'"obsessió" de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena de "perseguir" els consellers de Cultura de la Generalitat, considera el lletrat, que recorda que les obres ja van ser traslladades amb el govern del 155. Sobre aquesta investigació, Cuevillas descarta que es pugui dictar una euroordre perquè el presumpte delicte no implica penes de presó de més de dos anys sinó inhabilitació.

L'advocat de l'exconseller també ha destacat la "normalitat" d'aquesta declaració, ja que les videoconferències judicials entre països europeus són "habituals" i ha afegit que "l'excepcionalitat" és que l'Audiència Nacional rebutgés les declaracions a distància de Lluís Puig, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont per l'1-O que es van demanar per escrit al novembre.

La denúncia d'Aragó

El bisbat de Barbastre-Montsó va interposar el febrer del 2018 una demanda civil contra el bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida per exigir a la Generalitat i al mateix bisbat que entreguessin les 111 peces, després que no es va arribar a cap acord en un acte de conciliació celebrat al jutjat de Lleida el 31 d'octubre del 2017.

La Generalitat de Catalunya s'ha personat en el judici a través del departament de Cultura, ja que el mateix departament forma part del consorci del Museu de Lleida. Argumenten que, com que el museu està reconegut com a equipament nacional, les obres estan protegides per la llei del patrimoni català i la Generalitat ha de vetllar per la integritat de les col·leccions.

Antecedents

Molt abans que esclatés el cas Sixena va començar aquest litigi per l'art de la Franja. Es remunta a l'any 1995, quan el Vaticà va segregar les parròquies de la Franja del bisbat de Lleida després de vuit segles. Aquí va començar l'enfrontament. La segregació vindria dels sectors més conservadors i espanyolistes de l'Església. L'Opus Dei té el santuari de Torreciudad a Osca i José María Escrivá de Balaguer era d'aquella zona. Tot i que en el seu moment es va esgrimir que la divisió era una adequació de les fronteres eclesiàstiques a les administratives, la mateixa mesura no s’ha pres en altres bisbats propers, com el de Tortosa.

El 2006 la conselleria de Cultura va intentar resoldre el cas aprovant un dictamen que autoritzava el bisbat de Lleida a entregar les peces si se'n mantenia la propietat i es feia una gestió unitària d'aquest patrimoni entre Catalunya i l'Aragó. L'Aragó no ho va acceptar. El cas va quedar tancat el 2012 a favor de Lleida i va quedar adormit fins que l'Aragó va obtenir rèdits polítics del cas Sixena. L'agost del 2016 van anunciar que tornaven a l'atac.