I tu, quant et gastes en cultura?

BarcelonaMentre estàvem en pandèmia, amb teatres, auditoris, llibreries i museus tancats, o bé amb restriccions d’aforament i de mobilitat, ens preguntàvem què passaria quan la vida tornés al seu curs. ¿Hi hauria un esclat de consum, per les ganes acumulades d’anar al teatre o de retrobar-nos saltant en festivals? ¿O bé els hàbits adquirits, amb l’increment de la presència de les pantalles, sumat a la recessió econòmica, continuarien afectant el sector cultural? Malgrat que aquests mesos de juny i juliol s’han anunciat concerts a cada poble i els grans festivals han presentat uns cartells d’estàndards prepandèmics i enormes audiències, les xifres d’evolució del consum el 2022 encara són incertes. 

En el que portem d’any, de gener a juny, segons les xifres d’Adetca, la recaptació a les sales de teatre és un 57% superior al mateix període del 2021, però és que havia caigut una mitjana del 62%. Si ho acotem a juny, hi ha xifres vermelles (-13.8%), però si mirem les del Festival Grec, són de normalitat precovid. Passa el mateix amb els llibres, que van tancar un 2021 de rècord, amb el creixement del 5,6% de la facturació a Espanya, i en canvi aquest juny a Catalunya ha caigut un 10% respecte al 2021, segons Librired. Els llibreters rebaixaven a l’ARA l’eufòria d'alguns editors. Als cinemes és diferent, gràcies a l’èxit d’Alcarràs des de l’abril i al domini de la taquilla estiuenca dels Minions en català. Top Gun i Jurassic World han fet que el juny es tanqui amb un increment de públic del 90% a les sales de cinema respecte al juny del 2021, segons dades de la conselleria de Cultura. Ara bé, el cinema venia de mínims històrics (el 2021 no va recaptar ni un terç del 2019).

Així que sembla molt prematur parlar de recuperació cultural plena, almenys a mig curs. Per això hem preguntat a sis testimonis quants diners del seu pressupost han dedicat a la cultura aquest juliol. Les últimes dades d’Idescat indiquen que el 2020, l’any de la pandèmia, cada català va destinar 460 euros a oci i cultura. Un any abans, la xifra era de 745 euros per ciutadà i 1.828 euros per llar a l'any. En les dues últimes dècades, la mitjana era entre uns 60 i 80 euros al mes per cap en cultura i oci. Hem recuperat aquesta xifra? El covid ens ha canviat? I tu, quant et gastes en cultura?

La Sònia (Vilafranca del Penedès, 1992) treballa en una agència de comunicació i viu amb dues metges de Pamplona (al centre, a la foto). Totes són a la ratlla dels 30 anys i comparteixen podcasts, sèries pràcticament cada vespre d’hivern i propostes culturals. Cada una paga una plataforma. La Sònia calcula que aquest mes ha dedicat a cultura la seva mitjana, uns 55 euros. Ha agafat un abonament jove del Festival Grec i ha anat al Tingladu de Vilanova i la Geltrú. “Sempre tinc una despesa mensual en cultura. Sí que miro que no sigui massa gran, però tampoc soc una gran estalviadora, el que faig és distribuir-ho. Si he de reduir alguna cosa, és menjar i beure fora de casa. El capritx de l’any és anar als festivals grans”, admet. Aquest any va fer una jornada de Sónar i una de Primavera Sound, així que al juliol s’ha saltat el Cruïlla. “Per a mi, el millor pla de l’estiu és anar a una festa major”, afirma. Aquest cap de setmana va a Sant Cugat Sesgarrigues a veure una xaranga. “He trobat a faltar les festes a l’aire lliure, els concerts i la cultura popular”, diu sobre la pandèmia. Això ha fet que vagi menys al teatre, segurament. “Quan anem al teatre, anem als públics perquè tenen descomptes per a joves a 10 euros. No anirem a sales privades que valguin 30 euros, com a màxim en pagarem 15". "Estem sensibilitzades, interessades i obertes a veure coses", assegura, per això hi ha moments de l'any que troba que hi ha sobreoferta i s'ha de dir a si mateixa "Sònia, no passa res si no arribes a tot".

“Fem el mateix que abans de la pandèmia, ni més ni menys”, assegura Núria Autet (Vic, 1965). El que ha canviat és que ja no tenen el fill a casa i disposen de més flexibilitat laboral, així que escullen les activitats en funció purament dels seus gustos. El cinema és la seva activitat preferida, i hi van cada dijous, que és en versió original. “Normalment estem sols, és increïble”, diu. També tenen l’abonament del Teatre-Auditori de Sant Cugat, que val uns 150 euros per persona al semestre. Cada mes cauen un parell de llibres, la subscripció a Netflix, Filmin, Amazon, iTunes i al diari. Calcula que com a mínim gasta 70 euros al mes fixos, sense comptar les exposicions, els viatges, les sortides a Barcelona i les classes de piano. A l’agost ja ho superarà perquè el concert que han escollit aquest any de Cap Roig és l’Sting i val 200 euros. Com que solen visitar els parents a Extremadura, també van cada any al Festival de Mèrida. El preu no és una barrera per gaudir de la cultura, ho seria més “aquella mandra o pensar que ja hem fet una cosa aquella setmana”. “Per a nosaltres la cultura és important”, ratifica.

Rachid Bouchikh (Figueres, 1997) fa tres anys que va obrir amb un soci una botiga d’electrònica, però no és addicte ni als ordinadors, ni a les xarxes ni als videojocs. Quan no treballa, sol estar amb amics de la seva edat. No acostumen a fer plans culturals, excepte en algun viatge. "Som un grup bastant gros i organitzar coses per a tanta colla és complicat", explica. No solen anar de discoteques, van al local, al bar i al garatge d’un amic. A l’estiu queden als pobles, a la platja, als xiringuitos i les festes majors, i a l’hivern fan alguna excursió o sortida; la més recent, al castell de Sant Ferran. "Al Festival Acústica sí que hi anem perquè és a Figueres", diu. Comparteix Netflix, Spotify i Amazon però gairebé ni els utilitza, i no té més despeses culturals fixes. L’últim cop que va anar al teatre va ser abans de la pandèmia, i al Museu Dalí diu que ja hi ha anat "set o vuit cops". "Els museus els trepitjo si fem un viatge", explica, com quan va a visitar les seves germanes a Alemanya. També li agrada la boxa, i per una vetllada sí que paga l’entrada de 25 euros. Per a ell, no és necessària més oferta cultural. "Amb el que es fa ja n’hi ha prou", opina.

Aquest estiu l’Erwan (Mayenne, França, 1982) s’ha estrenat al Teatre Grec. “Vaig anar a veure 28 i mig de La Perla 29 i va ser brutal, i l’entorn és espectacular. Per a aquest estiu tinc pendent veure 8 i mig [de Fellini] i investigar el cinema italià dels 60”, diu. Ho farà a Filmin, tot i que també té Amazon i Netflix compartit. La lectura és habitual en el seu pressupost, el teatre és més esporàdic. Aquest juliol ha calculat que s’ha gastat 210 euros en cultura, més dels 50-100 euros que hi dedica cada mes, perquè va comprar els llibres per a les vacances i l’abonament més barat del Liceu “per anar a descobrir coses” perquè aquest any Les noces de Fígaro li va agradar. “No em miro gaire què em gasto perquè m’ho puc permetre, però 200 euros no ho puc fer cada mes”, afirma. L’Erwan es va separar fa un any i ha aprofitat el canvi vital per fer activitats culturals que no solia fer, fins i tot s’ha comprat un teclat i és autodidacte. Amb els fills, de 7 i 9 anys, aprofita els dies de portes obertes als museus. “Amb els nens, és fàcil que anem en bici o fem alguna activitat cultural. M’agrada que s’interessin per les coses i reconeguin la Frida Kahlo perquè van anar a l’Ideal. Està bé donar-los referències”, diu. “No visc la cultura, però m’agrada i crec que és necessària. T’obre la ment a moltes coses que si no no et pares a pensar”, observa. És un alt consumidor però sense obligacions: “Funciono per antulls. Hi ha èpoques que cada setmana vaig a exposicions i èpoques que no tinc ganes de fer res o res m’atreu”.  

La Moni (Girona, 1989) viu amb la seva parella, una setmana al poblet de Llorà amb els fills d’ell i una setmana a Girona. “Fem més coses quan hi són els nens, perquè ells s’ho passin bé i coneguin més coses”, explica. El seu lloc cultural de referència és la biblioteca. Aquest mes han anat dos cops al cinema, i els ha costat 90 euros. Si hi sumes les plataformes, són els 100 euros que destina la família al mes a la cultura. La pandèmia no els ha canviat la vida. “Vivim en un entorn natural que molta gent no té. Si ens quedem a casa, no passa res, tenim molta muntanya”. A més, són castellers, de manera que molts caps de setmana els tenen reservats. “Quan et planteges què fer el cap de setmana, el preu és important si tot s’ha de pagar. Per un llibre no mirarem el preu, per una obra de teatre sí. Per costum, i perquè serem una família de cinc i has de triar en què prefereixes invertir”. Per això a l’estiu aprofiten les festes populars, però a l’hivern els costa més trobar activitats: “Pagant hi ha prou oferta, gratuïta no”, critica. Quan alguna cosa de la cartellera els fa il·lusió especial, no els fa res moure's per veure les exposicions de Pixar al CaixaForum de Girona o Frida Kahlo a l’Ideal de Barcelona.

La Maria (Sils, 1955) i en Lluís (Celrà, 1951) estan només mig jubilats, perquè ell encara té algun projecte d’arquitectura i ella cuida els néts, però en la seva rutina hi ha la música, les sardanes, les sortides patrimonials (a l’antic Hospital de Sant Pau o al Museu de Montserrat), els viatges (enguany a Còrdova, Palència i Bèlgica) i les plataformes. “Abans de la pandèmia cada dilluns anàvem al cinema i ara mirem sèries després del Telenotícies”, diu la Maria. “La pandèmia ho ha trastocat una mica tot, i anem fent sortides però no amb aquelles ganes. Ens hem acostumat a estar més a casa, potser l’edat hi té a veure”, apunta en Lluís. Els llibres i el diari digital són els principals hobbies de la Maria. “Fa dos anys que tinc e-book i porto llegits 90 llibres. N’agafo molts d’Amazon, a cost zero, i en trobes de macos però més en castellà que en català. També en compro algun”. Calculen que junts es gasten 70 euros al mes en cultura, perquè també tenen abonaments de tribuna del Girona, “que també és una despesa i, estant a primera, s’ha encarit”. Aquest any han vist tres musicals a Barcelona i Alcarràs al cinema, i es miraran la programació del Temporada Alta. L’oferta els ha de seduir, més que el preu: “El que ens interessa, ho fem”, diuen.