Quatre països aconsegueixen que els retornin els tresors robats

Nova YorkLa discussió sobre retornar el patrimoni adquirit il·legalment s'ha centrat fins ara en els passos fets pels museus i els governs occidentals. Però, lluny dels focus, en països com el Camerun i Indonèsia, els conservadors de museus, els funcionaris del govern i els activistes estan posant les bases per recuperar tresors perduts des de fa temps. Identificar els objectes i assegurar-ne la recuperació és només una part de la tasca. Els reptes inclouen establir qui serà el propietari i qui se n'encarregarà, millorar la infraestructura del museu, promoure la participació de les comunitats i despertar l'interès públic.

"Tenim una missió enorme –diu Placide Mumbembele Sanger, professor de la Universitat de Kinshasa que assessora el govern de la República Democràtica del Congo–. Això no és una cosa que puguem completar en cinc anys. Serà un procés llarg". El detonant del moviment global cap a la restitució del patrimoni saquejat va ser una promesa del 2017 del president francès Emmanuel Macron, en un discurs a Burkina Faso, de retornar permanentment el patrimoni africà dels museus francesos. Des de llavors, Alemanya, els Països Baixos, França i Bèlgica han establert directrius nacionals per processar reclamacions i retornar art. Una fita en aquest procés va arribar l'any passat, quan Alemanya va transferir a Nigèria la propietat de 1.100 bronzes del regne de Benín.

Hi ha hagut alguns entrebancs. La decisió del president sortint de Nigèria de lliurar l'art a un descendent directe del governant del qual havia estat robat va crear confusió. Alguns comissaris alemanys van expressar la seva preocupació perquè els objectes no es conservessin com tocava o quedessin fora d'exhibició, però el govern alemany va argumentar que el retorn dels bronzes era incondicional i que no pertocava a Alemanya dictar què fa Nigèria amb el seu patrimoni recuperat.

Aquesta posició la comparteixen els conservadors del Camerun, el Congo, Indonèsia i el Nepal, que van dir que estan observant de prop l'evolució a Nigèria. També els interpel·len les preguntes sobre com rebre el patrimoni a les comunitats d'origen: al Nepal, les estàtues que representen déus tornen als llocs de culte dels quals van ser robades; a Indonèsia, el govern està parlant amb els conservadors de museus regionals per fer-los més accessibles i perquè els objectes rituals es puguin utilitzar en cerimònies religioses. Els conservadors subratllen, a més, la necessitat de cooperar per investigar el context històric de les pèrdues i les històries darrere dels objectes individuals.

Indonèsia

L'espectacular diamant de Lombok, situat en un hexàgon complexament treballat de flors i fulles d'or, és un dels gairebé 500 tresors culturals d'Indonèsia adquirits injustament durant el domini colonial neerlandès que tornaran a casa aquest mes. És probable que la restitució, anunciada el 6 de juliol pel govern neerlandès, sigui la primera de moltes: desenes de milers d'objectes indonesis es troben als museus d'Europa, principalment als Països Baixos.

Els preparatius d'Indonèsia per rebre el seu patrimoni s'han desenvolupat conjuntament amb els Països Baixos. El febrer del 2021, el ministre de Cultura indonesi va establir un equip de restitució com a homòleg de l'equip del govern holandès. El 2022, el govern indonesi va enviar una sol·licitud formal als Països Baixos per a la devolució de vuit grups d'objectes: la restitució del juliol va incloure quatre d'aquests grups. El tribunal neerlandès encara no ha emès la seva decisió sobre els quatre restants.

Hilmar Farid, director general del ministeri d'Educació i Cultura d'Indonèsia, diu que l'equip neerlandès vol que les reclamacions siguin per a grups específics d'objectes. "El problema és que no sabem realment què és el que hi ha. El següent pas és que els neerlandesos obrin l'accés a les seves col·leccions de museus als investigadors indonesis", demana.

Com que els objectes van sortir d'Indonèsia fa més d'un segle, en molts casos s'ha perdut la seva història, explica Farid. Cadascun dels anells del tresor de Lombok que torna, per exemple, "té el seu propi relat", assenyala. "La velocitat i el volum de les restitucions no és la prioritat: la prioritat és la producció de coneixement. Ens centrarem en art que expliqui històries". L'estat d'Indonèsia serà el propietari de tot el patrimoni retornat i el Museu Nacional de Jakarta el custodiarà. Però Farid també està començant a implicar les comunitats locals d'Indonèsia i recentment ha mantingut converses amb el personal del museu de l'illa de Lombok sobre com s'hi poden mostrar objectes de rellevància local en el futur. Molts dels objectes que tornen tenen un significat ritual: els bols del tresor de Lombok s'utilitzaven per a les ofrenes en cerimònies religioses, per exemple.

Congo

El primer ministre de la República Democràtica del Congo, Jean-Michel Sama Lukonde, va rebre l'any passat un inventari de 84.000 objectes del patrimoni congolès i exemplars naturals del seu homòleg a Bèlgica. Va ser l'inici simbòlic del que Lukonde va descriure com una "reapropiació de la nostra memòria nacional". Després d'això, el govern congolès va adoptar un decret per crear un sistema de gestió del patrimoni cultural restituït dels museus d'Europa i va convidar experts en història de l'art, dret, filosofia i relacions exteriors a assessorar-lo.

Fins al 1960, Bèlgica controlava un vast territori a l'Àfrica central, inclòs el que ara és el Congo. Els exploradors, soldats, representants del govern, comerciants i missioners belgues es van emportar a casa els objectes que havien robat, comprat o adquirit d'altres maneres. L'any passat, el Parlament de Bèlgica va aprovar una llei que obre el camí per a la restitució de béns culturals al Congo, Ruanda i Burundi. També ha creat una comissió per treballar amb el seu homòleg congolès. La llei té un abast ampli. Qualsevol objecte adquirit durant el domini colonial és elegible per a la restitució, no cal que hagi estat saquejat.

Camerun

L'any passat, l'activista del patrimoni del Camerun Sylvie Njobati va aconseguir una gran victòria en la seva campanya per portar a casa objectes saquejats per part d'Alemanya. A través de l'usuari de Twitter @BringBackNgonnso, Njobati ha fet pressió als museus alemanys i ha unit forces a les xarxes socials amb altres grups que demanen la restitució del saqueig de l'època colonial. Una figura de fusta decorada amb petxines de cauri anomenada Ngonnso s'exhibeix al Fòrum Humboldt de Berlín. Per al poble Nso del Camerun, a qui pertany Njobati, Ngonnso és molt més que un objecte perdut: la figura tallada és l'encarnació de la mare de la seva comunitat, i la seva pèrdua fa més d'un segle es fa sentir intensament fins als nostres dies.

La Fundació del Patrimoni Cultural Prussià, l'organització que supervisa els principals museus de Berlín, va acordar el juny del 2022 tornar Ngonnso. Per facilitar aquests retorns, el govern del Camerun ha creat una comissió de restitució, tal com explica l'assessora cultural de l'ambaixada del país a Alemanya, Maryse Nsangou Njikam. Els seus membres tenen previst visitar Alemanya a finals d'any per discutir com procedir, explica Njobati.

Altres posseïdors alemanys d'art camerunès segueixen l'exemple de Berlín. La Universitat de Magúncia es va oferir al juliol a retornar una polsera de perles i una bossa petita que contenia objectes personals, portades per un oficial militar alemany després d'assaltar el regne dels Nso el 1902. Però encara hi ha uns 40.000 objectes camerunesos als museus alemanys, més que a les col·leccions estatals de la capital del Camerun, Yaoundé, segons un informe elaborat per estudiosos camerunesos i alemanys. Hi ha peces tèxtils, instruments musicals, màscares rituals, manuscrits, armes i eines, molts dels quals van ser saquejats en atacs violents. L'informe enumera almenys 180 "expedicions punitives" que van implicar saqueig i destrucció durant més de 30 anys de domini colonial alemany. "Tenim un potencial immens per recuperar el nostre patrimoni i la nostra dignitat", afirma Njobati. No hi ha cap inventari del patrimoni camerunès a tot el món, lamenta l'activista, que afegeix que ha vist art camerunès a França i que creu que també hi ha objectes a Portugal.

Nepal

La situació del Nepal és diferent de la dels tres països anteriors. El seu patrimoni no va ser saquejat en un context colonial: després que la revolució de 1951 derroqués la dinastia Rana, que havia governat el país durant més d'un segle, el Nepal va obrir les fronteres al món. Acadèmics i turistes occidentals van comprar estàtues i talles saquejades pels locals, sovint de temples de la vall de Katmandú, i després van treure les seves compres fora del país. El tràfic va assolir un punt àlgid als anys 70 i 80.

Des de llavors, molts dels objectes saquejats han entrat a les col·leccions dels museus occidentals mitjançant herències i donacions. "Som un país pobre i la gent va veure com era de lucratiu vendre els seus déus –explica Alisha Sijapati, directora de la campanya de recuperació del patrimoni del Nepal–. Katmandú va ser tractat com un parc infantil exòtic. Les comunitats van perdre-hi molt", afegeix.

La campanya de recuperació del patrimoni del Nepal es va crear el 2021 i ja ha aconseguit la devolució de més de 25 estàtues religioses robades, entre les quals hi ha una escultura de mil anys que retrata dues deïtats hindús que era al Museu d'Art de Dallas. Els investigadors de la campanya n'han rastrejat moltes més i estan treballant per al seu retorn, subratlla Sijapati.

El grup rastreja estàtues saquejades arreu del món i utilitza les xarxes socials per obtenir consells, fer circular fotos d'escultures i talles desaparegudes i per donar a conèixer les seves campanyes. Envia les seves troballes al departament d'arqueologia del Nepal, que al seu torn treballa amb el ministeri d'Afers Exteriors per emetre reclamacions a museus o institucions. Segons Sijapati, la campanya de recuperació del patrimoni del Nepal ajuda a racionalitzar aquest procés: "Intentem fer els deures molt bé perquè la seva feina sigui més fàcil".

Copyright The New York Times