“Per què m’han condemnat a mort?”

Barcelona“Per què m’han condemnat a mort?”, escriu un pres de 17 anys el 8 d’abril del 1938 en una de les parets dels calabossos del Castell de Montjuïc. Un altre, en francès, es lamenta que allà ningú parla la seva llengua. A prop, algú ha fet un petit diccionari castellà-francès. En un altre racó es poden llegir els 55 versos plens d’imatges auditives i visuals sobre l’encontre entre un gitano i una dona casada, de La casada infiel de Federico García Lorca. A les parets de les cel·les hi ha moltes més històries: la faula d’Isop del grill i la formiga, la primera estrofa d’ Èdip Rei de Sòfocles i el dibuix d’un àpat on no hi falta un pollastre.

És esfereïdor el testimoni que van deixar a les parets els milers de presoners que van malviure als soterranis de la fortalesa i que ha anat traient a la llum el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. El 2015 es va començar a treballar en la restauració dels cinc calabossos i es van descobrir els primers grafits: “Quan els vam veure vam decidir fer un projecte dedicat exclusivament a recuperar-los, la nostra intenció és fer una base de dades amb totes les transcripcions i informació”, explica la responsable del Departament de Restauració del Servei d’Arqueologia, Montserrat Pugès. De moment s’han recuperat grafits dels tres primers calabossos. En el segon, per exemple, ja se n’han comptabilitzat més de 500. Fins i tot hi ha grafits al passadís que uneix els cinc calabossos.

El túnel del riure

“El nostre objectiu és museïtzar els calabossos i que siguin visitables”, explica Pugès. De moment no hi ha calendari. Però excepcionalment s’obriran al públic el 3 de febrer, amb motiu de la segona edició d’iN Museu, que permet accedir a zones habitualment restringides dels museus.

La visita val la pena. Als calabossos de Montjuïc, que van funcionar des de finals del segle XIX, quan es va enderrocar la Ciutadella i els seus presos es van traslladar a la fortalesa, fins al 1960, s’hi accedeix per una escala. Quan s’obre la porta i es veu el passadís -els presos el van batejar com el túnel del riure en referència a una atracció de fira força popular a principis del segle XIX que consistia en una mena de cilindre que donava voltes com si fos una rentadora-, és com abocar-se a la Catalunya de les grans vagues, el pistolerisme i la Guerra Civil. Els calabossos es conserven intactes, amb les feixugues portes de fusta, els sostres de volta, les velles parets i les diferents capes d’història.

El juny del 1896, després de l’atemptat contra la processó de Corpus, hi van tancar més de 400 persones del moviment anarquista obrer català. La Setmana Tràgica va tornar a desfermar una repressió desorbitada que va acabar amb l’afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, a qui van empresonar i afusellar a Montjuïc. Entre el 1917 i el 1922 les cel·les del castell van ser ocupades pels obrers que van protagonitzar les vagues d’aquells anys. Una de les que més va sacsejar la capital catalana va ser la de la Canadenca. Durant aquells cinc anys, el castell va arribar a tenir més de 3.000 obrers tancats. Durant la Guerra Civil hi va haver presoners polítics i militars del bàndol feixista i després el castell es va convertir en la presó dels republicans i hi va haver consells de guerra i execucions. Des del 1945 fins al 1960 va ser presó militar.

La majoria de presos tenien llapis -alguns fins i tot compàs- per poder escriure’s amb la família i és el que utilitzaven per dibuixar escenes eròtiques, proclames, reivindicacions, acusacions d’espionatge, traïció i homosexualitat, partitures, cançons infantils i, sobretot, calendaris on anaven comptant els dies de condemna. Hi ha una frase recurrent: “Condemnat a mort”. Ho escriu, per exemple, Salvador Bonamich Gabarra el 20 de desembre del 1938.

Obres de teatre

Hi ha operacions matemàtiques: sumes, restes, multiplicacions i divisions per calcular les hores de condemna. Algun pres amb talent va reproduir un dels vaixells de la Guerra de Cuba i un altre amb molt bona memòria va escriure un llarg fragment de Dos paletos en Madrid del dramaturg madrileny Pedro Muñoz Seca, que va ser afusellat el 28 de novembre del 1936 a Paracuellos de Jarama acusat de tenir idees catòliques i monàrquiques. Es dona la casualitat que Muñoz Seca va ser detingut a Barcelona, perquè era allà amb motiu de l’estrena d’una de les seves obres, quan va esclatar la Guerra Civil. Però no hi ha cap constància que fos empresonat a Montjuïc i la lletra del grafit no coincideix amb la seva.

Algú, fins i tot, hi va deixar testimoni de la rutina de cada dia: “A les 7: Diana. A les 10.30, 15.30, 19.30: Lavabo. A les 11.30 i 16.30: Aigua. A les 13.00: Ranxo. A les 22.00: Silenci”. Hi ha grafits en català, castellà, francès, italià, anglès, alemany, rus, gallec, llatí, portuguès i hindi. Retrats de Mussolini i Hitler, però també de Marianne, símbol de la República Francesa. Hi ha un Mickey Mouse i el nom de Popeye (res a veure amb l’home dels espinacs, en realitat era una secció de la FAI).

Topònims de pobles andalusos però també de ciutats somiades. Tots aquests missatges que van deixar els presos haurien pogut desaparèixer per sempre. El 1940, quan feia poc més d’un any que els franquistes havien ocupat Barcelona, es van tornar a pintar les parets dels calabossos per eliminar el rastre de les ocupacions anteriors. Però la memòria és obstinada i aviat tots aquests grafits, recuperats a toc de bisturí, es podran consultar en una base de dades.

Els grafits dels brigadistes i barraquistes

Pia Almoina

L’edifici de la Pia Almoina és del segle XI i es va construir aprofitant una de les torres, de planta octogonal, de la muralla del segle III dC de Barcelona. Quan es va restaurar, l’any 1993, per situar-hi l’actual seu del Museu Diocesà de Barcelona, en una de les escales, i sota diferents capes de pintura, es van descobrir tot de grafits de temàtica naval que segurament van ser dibuixats amb carbonet el segle XVI. S’han conservat els dibuixos de galeres, naus de guerra, lletres i símbols i línies verticals corresponents a comptabilitats.

Castell de Castelldefels

Des de l’abril del 1938 fins al 22 de gener del 1939, alguns brigadistes van ser empresonats al castell de Castelldefels per haver desertat o per desavinences amb el govern republicà. El 1989 s’hi van fer algunes obres de restauració i es van descobrir alguns dels seus dibuixos i grafits. Hi ha missatges polítics, dedicatòries, caricatures de Lenin i la Pasionaria... Un dels dibuixos més impressionants és una locomotora que surt de Cervera de la Marenda cap a França, atribuïda a l’italià Antonio Stoffella. Un altre dels dibuixants amb talent que hi va ser empresonat va ser el francès Henry Lamotte.

Turó de la Rovira

El pavelló d’oficials del Turó de la Rovira, que actualment es pot visitar i forma part de la bateria antiaèria, va ser abandonat després de la Guerra Civil. Quan es va restaurar s’hi van descobrir proclames polítiques, però també els missatges d’alguns barraquistes que la van ocupar durant un temps. Per exemple, s’hi pot llegir: “ Visité por primera vez esta casa ”.

Les parets de la catedral

En una de les parets de la catedral de Barcelona, la que és al davant de la Casa de l’Ardiaca, encara és visible un grafit força enorme que es va fer el 1940 dedicat al polític feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española: José Antonio Primo de Rivera.