Queda inaugurada la temporada

PalmaPrincipal.- El teatre Principal de Ciutat inicià la temporada amb un espectacle a càrrec de la companyia Shakespeare Parking, la qual des del 2009 es dedica a revisar obres del bard, donar-los la volta i plantar-les enmig del carrer. Fora cap escenografia, tan sols el vestuari i la paraula com a estris per posar al dia la gran quantitat d’elements que manejà el mestre de dramaturgs per excel·lència. Per a l’ocasió han aprofitat l’avinentesa i han ampliat el discurs que sobre l’ambigüitat sexual, els transvestiments i els malentesos va desenvolupar Shakespeare, segurament per encàrrec. Els bessons, de Plaute va ser un dels embrions de la peça. “Una comèdia sobre les comèdies d’amor” diu Jordi Coca en el seu immens assaig El teatre de Shakespeare en el seu context. El títol oríginal és Twelfth Night or What you will i parla de la nit de reis, quan era costum celebrar-ho amb una espècie de carnaval on qui més qui menys canviava de gènere, campi qui pugui i en acabar comptarem. La trama de Nit de reis també és un embolic on qui més qui menys no és el que sembla i probablement ni el que no sembla. Tot és un bullit argumental protagonitzat per dos germans bessons, com els fills que tenia l’escriptor. Es deien Hamnet i Judith, i la seva existència es va convertir en best-seller gràcies a Maggie O’Farrell, però aquesta és una altra història, sense tan tràgic final. Ans al contrari, tot acaba bé. Orsino es casa amb Cesario, que en realitat és Viola. Una historia d’amor tan esbojarrada que des del seu plantejament queda clar que sembla com si el dramaturg obrís una gàbia de folls d’allò més estrafolari. I d’aquest guirigall, Marta Aran, amb molta perspicàcia, en treu profit fins a convertir-lo en una catilinària reivindicativa de la diversitat de gèneres, tan eficaç com enginyosa. Divertida i jocosa. Cada situació obre una nova porta a l’argument, guardant no poca fidelitat a l’original, com per exemple quan Orsino diu al seu estimat/estimada: “Veniu, Cesario, que així he de dir-vos mentre sou un home. Més quan us vegi amb altres vestidures, d’Orsino vos sereu la dolça mestressa i reina de les seves fantasies”. Tota una declaració de principis, com el joc amb el títol quan Cesario/Viola es proclama Drag King, o quan envien Malvolio a la “cambra obscura”, que era on tancaven els folls… Tot això i molt més, amb onze actors que no aturen i enmig de la plaça Major. Queda inaugurada la temporada.