El 'queer' i els referents necessaris de la diversitat

Palma“Hi va haver un temps en què amb una amiga jugàvem a besar-nos i imitàvem les pel·lícules: Dèiem que una feia d’home i l’altra feia de dona. I va ser gràcies a un capítol de la sèrie Glee, on apareixien dues al·lotes lesbianes, que vaig poder entendre què em passava”. Aitana Ahrens, amb l’anècdota que explica, mostra la importància de la diversitat dels referents a l’àmbit audiovisual, uns referents que assegura que no sempre ha trobat. Ahrens, qui va estudiar Animació a la UIB, acaba de passar pel festival de cinema D’A amb el curtmetratge Cléo vendrá esta noche, que ha codirigit amb Miguel Guindos i que parla precisament d’això. “Necessitam tenir referents a les sèries, a les pel·lícules i a la cultura en general per poder identificar-nos, entendre’ns i relacionar-nos. I aquests referents queer han d’anar més enllà del personatge l’home gai i blanc que ho ha copat tot: hi ha d’haver aquesta representació, però n’hi ha d’haver moltes més”, opina.

La coneguda com a cultura queer ha estat l’encarregada d’afegir totes aquestes representacions de la diversitat des de les diferents disciplines artístiques. Sota aquest paraigua s’hi poden encabir creadors, continguts i també maneres d’entendre l’art. De fet, n’hi ha que van una mica més enllà a l’hora de definir el concepte de cultura queer. És el cas de Jan Gómez, vicepresident de Ben Amics, associació LGTBI nascuda a Palma l’any 1994. “Per a mi la cultura ‘queer’ va més enllà de la representació d’un col·lectiu o de la visibilització de la diversitat: es tracta de generar contracultura”, afirma. Gómez reivindica la cultura ‘queer’ com a forma de recuperar “els espais als quals tradicionalment s’ha intentat que determinats sectors de la societat i determinades persones no tinguessin accés” i, en aquest sentit, posa en valor la feina feta també a la cultura popular. “O no és cultura queer que hi hagi colles de dimònies que reivindiquin que les dones poden formar part també de la festa?”.

Més enllà de l’etiqueta

Sebastià Portell, actual president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, és autor de tota una sèrie d’obres estretament vinculades, tant en la forma com en el contingut, amb la cultura queer. Signà el text de Transbord, una peça teatral centrada en la qüestió de gènere que s’estrenà el 2018 al teatre Principal de Palma, i entre les seves novel·les hi figuren Ariel i els cossos o Les altures. Aquesta darrera recupera una de les figures queer més singulars del patrimoni artístic català, Ismael Smith. “Tota manifestació cultural té un component de gènere i sexualitat”, afirma, “i tradicionalment s’ha qualificat com a rar o estrany allò que surt de la norma cisheteropatriarcal. Jo pens que igual que no parlam d’obres heterosexuals o masculines, però, hem de ser molt curosos amb el matís que hi ha entre visibilitzar determinades veus o convertir-les en un tema. Una etiqueta no ens ha d’impedir llegir una obra amb tota la complexitat amb què es llegeix la resta de literatura”.

En aquest sentit, Aitana Ahrens agraeix l’existència de tot un circuit de festivals de temàtica queer però subratlla la importància de trascendir aquests espais. “El meu primer curt, Plastic Touch, es va estrenar al certamen LesGai de Madrid i n’estic molt contenta, és una benedicció que existeixin festivals d’aquesta casta per poder mostrar les nostres peces. Però alhora no deixes de tenir la sensació que formes part d’una quota, que no està normalitzat i que als festivals convencionals encara hi manca aquesta representació. I és aquí on tard o d’hora hem d’arribar”, diu.

Samantha Hudson i ’electroqueer’

Tanmateix, si hi ha hagut una figura que ha trascendit aquests espais reservats a l’escena queer ha estat la mallorquina Samantha Hudson. Qui així ho reivindica és Joan Porcel, director del documental Samantha Hudson, una historia de fe, sexo y electro-queer, que va ser rodat als inicis de la seva trajectòria. “Era un moment molt diferent de l’actual: llavors les marques no s’hi volien associar i ara surt a Masterchef, a Sálvame, rep reconeixements del Ministeri d’Igualtat… Ha transcendit i ha aconseguit convertir-se en una figura de referència a l’estat espanyol”, observa. Porcel, que ha dirigit altres documentals com Sempre dijous sobre la cantant Júlia Colom, reconeix que en el cas del llargmetratge sobre Samantha Hudson, l’etiqueta queer va acabar per definir no només el contingut, sinó també el format. “Amb una altra protagonista no m’hi hauria atrevit, però en aquest cas una cosa anava amb l’altra: si tens un personatge protagonista així no pots fer servir una estructura clàssica, per això és un documental més fragmentat, més arriscat, més underground, si vols”, confessa. Tant ho era que el títol de l’obra inclou un concepte inventat: electroqueer. “No trobàvem manera de definir el seu estil musical i ens va semblar que aquest concepte, que no existia ni apareixia a cap cercador, era el que millor s’ajustava a allò que feia Samantha Hudson. És pura invenció, això d’electroqueer”, assegura Porcel.

Tanmateix, tot i que els noms i les denominacions siguin recents, la cultura queer ha estat present a les Illes Balears gràcies a un bon grapat de creadors en diferents moments i disciplines, com bé recorda Jan Gómez, de Ben Amics. “Si parlam de cultura queer parlam de la mirada homoeròtica a l’obra de Toni Catany o de la visibilitat que va aportar Diabéticas Aceleradas. Avui dia d’exemples n’hi ha de tota casta: des de la campanya Kintusgui de Ceràmica de Marratxí, la música que fa el cantautor Jordi Maranges o la feina que fa La Lioparda Teatre”, relata Gómez. Aquests darrers, que es presenten com una associació cultural amb mirada transfeminista, acaben d’estrenar el seu darrer espectacle, Imaginaris monstruosos, al teatre Principal. Es tracta d’un muntatge on, a partir de la figura de Pinotxo, es parla de tot allò que les persones amaguen per amotllar-se als valors socials. “És una peça que no et deixa indiferent”, expliquen des de la companyia: “En surts molt diferent de com hi entres. I la resposta del públic va ser molt acollidora: al cap i a la fi parlam d’emocions universals amb les quals tots ens podem identificar com a actors, personatges i espectadors”. Entre els projectes en què fan feina ara mateix s’hi troba Desenredant el gènere i la sexualitat, una proposta social i pedagògica inclosa en el programa Viu la Cultura que pretén establir nocions bàsiques del sistema binari quant a sexe i gènere a partir de tècniques teatrals.

Per a l’escriptor Sebastià Portell, la qüestió queer s’ha inserit ja dins tota la creació i s’ha convertit en indestriable d’aquells continguts artístics i culturals que es generen actualment a les Balears. “És complicat trobar literatura feta a les Illes on no hi hagi almenys una mínima consciència de gènere i de diversitat sexual. I si no hi és ens hem de plantejar per què no hi és, per quin motiu els autors han decidit no incloure-ho. Per sort, però, són l’excepció: la nostra cultura aspira a ser lliure i fidel a les vides de la seva gent, i per això ha d’anar de bracet del progrés social”, opina Portell.