Queralt Lahoz: "No soc un projecte de dos dies: jo vinc a fer una carrera de llarg recorregut"

BarcelonaQueralt Lahoz (Santa Coloma de Gramenet, 1991) va deixar bocabadat el públic dels Premis Alícia 2023 de l'Acadèmia Catalana de la Música amb una magnífica versió de Pare, de Joan Manuel Serrat. És un més a llarga llista d'impactes que ha causat la veu d'aquesta cantant que el 29 de juny inaugurarà el cicle Sala Barcelona Música al castell de Montjuïc, que l'1 de juliol actuarà al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú, i el 8 de juliol a Nova York. Els concerts arriben poc després de la publicació d'Alto cielo (Say It Loud & Costa Futuro, 2023), un EP conceptual que té versió audiovisual en forma de quatre videoclips i un migmetratge estrenat a Filmin. És un moment especial per a Queralt Lahoz, reconeguda amb un premi Music Moves Europe i decidida a "fer una carrera de llarg recorregut".

Quant de temps fa que tenies al cap la història d'Alto cielo?

— Feia molt de temps que volia fer un disc que tingués a veure amb una relació ben intensa i molt real, i descriure'n les fases, i que hi hagués transicions entre tema i tema.

¿Treballaves cada cançó pensant alhora en com voldries que fos el videoclip corresponent?

— Sí. Ja fa temps que volia que tot plegat fos com una pel·lícula, i pensava en videoclips que tots junts tinguessin un sentit. El primer tema que va sortir va ser No me salves, que va ser el detonant de tot plegat. I n’estic molt contenta.

I com decideixes que tu no en seràs la protagonista, de la pel·lícula, sinó Alua Tega?

— Hi ha una part de crítica. A les artistes, a les dones, se'ns demana que el nostre cos estigui exposat constantment. Com que no soc jo la protagonista, puc enfocar millor la part artística. A més a més, el més convencional seria que sortís jo als videoclips, i m’agrada trencar una mica els cànons. No hi ha artistes que estiguin fent res semblant al país. Això sí, com que la història és tan personal volia veure’m reflectida en la noia. Per això va haver-hi un càsting bastant mil·limètric. Havia de tenir el meu coratge. És una noia que supera coses, que ve d'un lloc de força, d'un nucli de dones que han lluitat per tenir un plat a taula. I l'Alua està fantàstica.

Planteges un disc amb quatre cançons que són quatre capítols que expliquen les complexitats d’una relació. ¿En algun moment tenies present el precedent d’El mal querer de Rosalía?

— No ho veig ben bé igual. En el cas de Rosalía, un llibre li dona la clau. I en el meu cas és personal. Tot ho explico en primera persona, des del jo, des del que he viscut. Ni tan sols vaig plantejar-m’ho, no crec que sigui el mateix.

Què ha significat guanyar el premi Music Moves Europe 2023?

— Reconeixement. No vull pensar que hem tancat molts més concerts per aquest premi, sinó per l’esforç que faig. Saps què passa? Que vivim en un món on si la gent diu que algú mola, doncs mola. Ara hi ha una noia que es diu Bb Trickz, que acaba de sortir fa un parell de mesos... Parlem amb propietat i claredat: de tu en fan un producte perquè ets una nena mona... A això també em referia amb allò de no sortir als vídeos i no exposar-me tant. Al final ens fan creure que som un producte, i les dones continuem sent el punt de comerç bàsic de la indústria. També et dic que jo no soc un projecte de dos dies: jo vinc a fer una carrera de llarg recorregut. Vinc a quedar-me.

¿Musicalment, Alto cielo té les cançons on conflueix tot el que has estat fent fins ara? ¿Ja has trobat el camí que buscaves?

— Sí. El disc Pureza (2021) va ser agafar flors pel camí i fer-ne un ram. I Alto cielo són les flors que he plantat al meu jardí. Les he triat jo a consciència. Crec que aquesta és la diferència. Les flors que més m'agraden, les que fan més bona olor, són les que he plantat al meu jardí. I ara tinc un so molt més madur. És un treball de coses mínimes. Aquest és el so que volia en aquest moment.

I estàs en un moment en què sobretot vols fer ballar.

— Ara com ara sí, però ja veurem què passa al disc següent.

Per exemple, Con miedo a ti té un to de house. I el soul i el R&B manen a Tan rico, que té categoria de hit de discoteca.

— Sí, totalment. Al Dani Felices, amb qui tinc el projecte de bolero i folklore De la Carmela, li deia: "La gent quan està trista no balla. No he vist ningú plorar i ballar alhora". I la cançó No me salves volia que fos això: poder estar saltant mentre ploro, perquè no vull lligar la tristesa amb la depressió. L’altre dia em deien a Ràdio 3 que parlo del cel però no de l’infern. És que no vull que hi hagi inferns, això ja ho he viscut amb altres coses. No vull que l’amor em porti a l’infern, no puc permetre-l'hi.

De fet, No me salves podria ser una cançó sobre una experiència infernal i no la portes cap allà.

— És una declaració d'on vinc, perquè l'amor també és la conseqüència d'on venim. L'amor també depèn de la classe. Els pobres estimem el que som, i no tenim res. És una cosa molt honesta.

¿Això també fa que la decepció sigui més dura?

— Potser sí, perquè ho hem donat tot. Estimem de tot cor, rebutgem de tot cor i patim de tot cor. A No me salves dic: "Estoy abajo a mucha honra, yo valoro lo que tengo". No tenim res. L'únic que tenim és amor. I per això és important valorar el que tens al voltant. Per això no puc permetre’m enfonsar-me, perquè tinc gent que continua estimant-me.

No hi ha cap història de maltractament darrere la història que expliques a Alto cielo, oi?

— No. Potser al vídeo sí que hi ha latent una cosa molt tòxica. Ja està bé que el vídeo mostri una cosa i la lletra una altra. En qualsevol cas, està bé parlar visualment de la toxicitat i del paper de la dona que demana i demana i que no pot treure res del típic home que es tanca i no parla dels seus sentiments. Moltes vegades la comunicació dels homes és nul·la. "Digues alguna cosa". I vosaltres feu: "Bé, no sé què dir-te, ja ho saps tot". A la pel·lícula hi ha aquesta fórmula, sí, però a les lletres no hi ha referències a cap mena de maltractament.

A la producció de la veu has fet un salt molt gran, sobretot a la cançó Aurora. Al principi vaig dubtar si totes les veus les feies tu.

— Vaig fer una cosa semblant a La misa, de Pureza, un tema morentià que també és de veus, i a Aurora volia fer-ho més coral. Aurora és una copla, i em vaig adonar que havia de ser una cosa totalment nua, perquè l'aurora és la salvació, el despertar, l’alliberament, i quan t’alliberes ho fas tota sola. Has d’estar despulladíssima perquè és allà on mostres tota la vulnerabilitat, tota l’essència.

Escoltant Aurora, però també veient el videoclip, es nota que transmet la idea de sororitat com a refugi.

— És un gest de complicitat amb casa meva. És d'on vinc. Mira, ma mare, quan es va divorciar, va haver de tornar a casa de la meva àvia. I crec que si a mi em diguessin que el món s’acaba, que li queden quatre dies... a veure, jo m’estimo molt el nòvio i tot està molt bé, però adeu, que jo me’n vaig amb la meva mare. Crec que el final d'Aurora, i per tant el final d'Alto cielo, és tornar al lloc que, a part de ser casa, és la pedra que tot ho cura.

En les teves cançons sempre has destacat la importància de la família, de la mare i de l’àvia. ¿El fet d’anar creixent com a artista et distancia de la família o fas tot el possible per estar-hi més a prop?

— Tinc un problema: em culpo molt quan no estic a prop de la família. A les dones ens han obligat molt a ser cuidadores. Tinc un germà i hi ha una diferència molt gran. Tinc tan ficada a l’ADN aquesta cosa, que si no hi estic a prop em sento malament. Això ho vaig tractar a teràpia, perquè sentia que el meu projecte estava creixent i que no podria estar a prop de ma mare com abans. I em sentia fatal, em sentia mala persona. Que ma mare mai m'ha demanat res, que mai m'ha dit: "Hòstia, què fas, que no hi ets". Soc jo, és la culpabilitat de dona, de sentir que has de ser-hi sempre. Cada vegada estic més tranquil·la, perquè parlo amb ma mare moltíssim, però tinc una necessitat heavy de sentir-m'hi a prop. Per això crec que no vull ser mare, perquè no podria concebre distanciar-me del meu fill.

I com entomes les xifres de reproducció de les teves cançons? Et genera angoixa obrir Spotify?

— Sabem el que funciona més i el que funciona menys. De fet, podria fer un reggaeton o un dembow i pa'lante. Sé el risc que és fer temes com La misa i Aurora i apostar-hi. Quan vaig fer un videoclip per a La misa, em deien si estava boja. Però és que crec en l’obra completa. Soc una romàntica de la música, totalment. Sabíem que No me salves era el single, però els altres temes són igual d'importants. Sense Aurora, sense Tan rico no tindria sentit Alto cielo.