Queralt Lahoz, una veu de veritat a la terra de les mil músiques
BarcelonaEl director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, Marc Lloret, era entre el públic del concert que Queralt Lahoz va fer a La Nau de Barcelona el 21 de febrer. L’artista de Santa Coloma de Gramenet, en sintonia amb potències com La Lupe, Mala Rodríguez, Gata Cattana i Lole Montoya, hi presentava l’EP 1917 (Say It Loud, 2019), un debut amb copla, flamenc i hip-hop amplificat pel boca-orella. Lloret la va incorporar a la programació d’aquest Mercat en format pandèmic, i la seva actuació enregistrada a L’Atlàntida de Vic es podrà veure en línia el divendres 18 de setembre a les 21.30 h.
Tanmateix, Lahoz no és una nouvinguda perquè ja fa sis anys que canta a De la Carmela, el projecte impulsat per Daniel Felices, el guitarrista del grup de Terrassa D’Callaos. “Havia deixat de cantar perquè no m’agradava haver de competir”, diu Lahoz. Però un dia Felices la va sentir cantar amb unes amigues en una trobada informal i de seguida li va pro-posar ser la veu de De la Carmela. “El Dani és un músic excel·lent. Ens va molt bé i ens guanyàvem la vida amb el grup abans del confinament”, recorda. El confinament, per cert, la va enxampar quan ja havia pres la decisió de compaginar De la Carmela amb el seu projecte personal. “Volia fer música meva, treure de mi cançons que tenia compostes de feia temps. Amb De la Carmela sempre fem músiques d’arrel, flamenc, jazz, i jo vinc de moltes altres coses. Volia una altra cara meva, poder rapejar i jugar amb l’electrònica”, explica la cantant, que es va estrenar en solitari amb María la molinera, un tema dedicat a l’àvia.
“Les meves dones són molt importants. La meva àvia era més actual que la majoria de la gent que m’envoltava. Per exemple, a l’institut sentia comentaris al meu voltant i pensava: «Com podeu ser tan carques si teniu 17 anys». Fins i tot era més avançada que les meves tietes. Les dones han lluitat moltíssim, han emigrat soles, han treballat soles per guanyar-se un paper que mai serà com el dels homes”, diu amb la mateixa rotunditat amb què clava els peus a l’escenari per cantar Como puñalá, compromesa amb la veritat i fent front a la mentida, com fa a La misa. “Has de submergir-te en la teva veritat”, diu.