Quevedo desborda l’entusiasme al Fòrum

BarcelonaEnèsima demostració del poder de convocatòria de Quevedo i de la connexió que el cantant canari estableix amb milers de joves. Fa no res va omplir dues nits el Sant Jordi Club i divendres va tancar la primera jornada del Share Festival amb un triomf apoteòsic al Parc del Fòrum. La felicitat deu ser alguna cosa semblant a 17.000 persones cantant “Quédate, que las noches sin ti duelen...” al final d’un concert breu, de 55 minuts, però d’un entusiasme desbordant.

Quevedo va anar per feina, amb un bon xou lumínic i cap altre recurs escènic que no sigui la seva presència, tot sol en un escenari immens que omple amb naturalitat i somriures. Projecta una imatge que és l’antítesi de l’estrella de la música. Davant d’una gentada pendent de cada moviment, camina com qui travessa un pas de vianants, ben bé com si el triomf espaterrant que ha assolit fos la cosa més normal del món. I no és normal, sinó extraordinari, el que provoca aquest artista de 21 anys quan canta Wanda, Cayó la noche, Punto G i Playa del Inglés. Quevedo, sense codis marginals ni impostures de vida salvatge, hi manté un vincle generacional i emocional construït amb trap melòdic i reggaeton romàntic i amb anhels i vulnerabilitats expressats amb una intensitat que els més grans de trenta anys segurament ni recorden. 

Tot això ho comunica amb una veu d’un color únic en el gènere urbà, més greu i gruixut, que ni l’autotune fa més lleuger. Sacrifica afinacions perquè el seu flow viu en una mètrica que no admet renúncies. “La manera d’arribar a la rima és excepcional”, que diu Lildami. Fins i tot en balades de tempo ràpid com Me falta algo. I el públic pot cantar els versos sense perdre l’alè. A més a més, Quevedo respecta els espectadors i s’explica dins d’una tradició, com quan va convidar a l’escenari Maikel Delacalle, “un pioner canari”, per cantar Mi nena. No va ser l’única col·laboració de la nit: també hi van aparèixer Omar Montes (amb el braç enguixat) a Dame i Saiko, amb qui va estrenar en directe la remescla de Polaris, una peça amb una interessant producció que afegeix drum’n’bass al reggaeton.

Èxit aclaparador, doncs, en una primera jornada de la nova etapa del Share Festival al Fòrum, que va tenir un altre punt àlgid: el retorn del raper granadí Dellafuente amb un xou espectacular en què el que passava a l’escenari (amb un cotxe i un ciclomotor inclòs) es reproduïa en una pantalla panoràmica. Era ben bé una pel·lícula sobre la vida de Dellafuente, amb una banda sonora impecable de rap, trap i tocs flamencs.