El perquè de mil cretins

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } El dia 28 de gener, Ventura Pons estrena la seva darrera pel·lícula, la 22a de la seva filmografia. Mil cretins és l'adaptació d'una obra homònima del contista català Quim Monzó. Com molts recordareu, no és la primera vegada que trobem aquest tàndem a la gran pantalla. L'any 1995, Pons va adaptar els contes d'El perquè de tot plegat –un dels llibres més coneguts de Monzó– en una pel·lícula que duia el mateix nom. I, si ens remuntem encara més enrere, cap als anys de teatre de Pons, trobem una posada en escena de l'obra de Harvey Fierstein Torch song trilogy, traduïda per Monzó amb el títol de Tres boleros.

“El que més m'agrada, per sobre de tot, és explicar històries”, diu Ventura Pons, que ha trobat en la literatura monzoniana una carn molt suculenta. “Després cal pensar com s'explica aquesta història i amb qui”, afegeix. I, tot i que l'adaptació és prou fidel a l'original, s'hi endevina el mètode d'un cineasta que ja té una filmografia reeixida. Com diu el propi Monzó, “no hi ha res més absurd que un director que adapta un llibre fil per randa.” Per no molestar ni interferir, l'autor de Mil cretins s'ha desvinculat completament de la creació fílmica. “Escriure és la meva feina. És el que em toca fer. Si hi ha un cineasta que ho vol portar més enllà, puc fer dues coses: o ho permeto, o dic que no. Si li dono permís, el que faci després ja no és cosa meva.”

Amb aquesta llibertat, Ventura Pons ha provat d'apropar-se a l'univers Monzó d'una manera completament diferent. “Volia fer una pel·lícula que no tingués res a veure amb El perquè de tot plegat”, diu Ventura Pons. “Ningú no podrà dir que n'he fet la segona part.” A més a més, Pons s'ha ocupat de treballar amb una bona plantilla d'actors. Entre d'altres, Clara Segura, Julieta Serrano, Jordi Bosch i l'entranyable parella de Joan Borràs i Carme Molina.

Ventura Pons i Quim Monzó treballen de manera independent; però tot i això tenen una camaraderia divertida i la seva conversa és picada i plena de sentit de l'humor. S'avenen, vaja. Ahir al matí, a la roda de premsa que tots dos oferien als cinemes Verdi Park de Barcelona, Monzó deia a Pons: “Tinc la sensació que aquest any has tingut bessonada.” Efectivament, al costat de la pròxima estrena de Mil cretins, Ventura Pons presenta un llibre de memòries, Els meus (i els altres), editat per Proa. “És un llibre sincer i transparent”, diu Pons. I, per si fos poc, la seva productora, Els Films de la Rambla, celebra enguany els seus 25 anys.

Nit de pre-estrena

Si al matí el duet va tenir la premsa entretinguda al carrer Torrijos, a la nit els espectadors demanaven tanda a la cua als cienemes Urgel. A les 21.30h estava programat el primer passi de 'Mil cretins'. A quarts de nou, la cua ja baixava pel carrer Urgell i plegava per Floridablanca. Hi havia socis del TR3SC, els que s'havien afanyat a aconseguir entrada i també alguns convidats, actors –la Lloll Bertran amb bombí, Joan Pera i Àlex Casanovas–, directors, membres de l'Acadèmia –Joel Joan amb la seva embarassadíssima dona, Anna Sahun–, productors i d'altres membres de la indústria cinematogràfica. I, esclar, l'equip complet de la pel·lícula, amb Ventura Pons fent d'amfitrió de tothom. També Quim Monzó rondava pel hall.

Tan sol·licitats al photocall, tan aclamats i desitjats, que la pel·lícula no va començar fins a quarts d'onze – va costar veritables esforços arraconar el públic cap a l'entrada de la sala. L'interior anava ple de gom a gom, amb un espai reservat, al centre de la graderia, per a totes les firmes del món del cinema, el teatre i la televisió. En acabar, l'equip d'Els Films de la Rambla va convocar els seus convidats a una festa al pis de dalt del Luz de Gas, al carrer Muntaner: un espai expressament reservat per brindar per l'aniversari de la productora –un quart de segle!–, i pel primer èxit de la pel·lícula, que va acollir gent de tota mena des de quarts de dues fins a altes hores de la matinada.

p { margin-bottom: 0.21cm; }