‘Quin temps fa que’ o ‘Quin temps dus’?: Com ho dius tu?

Palma“Fa tres anys que visc a Manacor” o “duc tres anys vivint a Manacor”? Quina d’aquestes dues construccions és la incorrecta, si és que n’hi ha qualcuna? Idò, per començar, hem de dir que totes dues construccions són acceptades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que en permet l’ús tant en registres formals com en registres informals. Ara bé, entre totes dues hi ha una petita gran diferència. Una és considerada genuïna i tradicional, mentre que l’altra és d’incorporació més tardana i és tinguda pel calc d’una construcció castellana. Saps quina és cadascuna? Vols sopes?

L’endevinalla no és gaire difícil d’endevinar. En castellà, habitualment es diu “llevo tres años trabajando de enfermero en Son Espases”, que, traduït literalment al català, és “duc tres anys fent feina d’infermer a Son Espases” o, el que és el mateix, “porto tres anys treballant d’infermer a Son Espases”. Per tant, per similitud amb l’expressió castellana i la seva reiteració en el temps, la construcció sintàctica ‘dur (o portar) + expressió temporal’ ha anat guanyant terreny i s’ha imposat a la tradicional ‘fa + expressió temporal’. És a dir, que les persones que diuen “fa tres anys que faig feina d’infermer a Son Espases” han anat minvant. Tot i que amb reticències inicials, els mitjans de comunicació han contribuït a aquesta substitució. Si fa un temps hi havia determinades reticències a emprar-la, ara és habitual veure titulars d’aquest estil: “En el que duim de legislatura, el Govern ha aprovat tres decrets”, en lloc de “d’ençà que ha començat la legislatura, el Govern ha aprovat tres decrets” o, senzillament, “el Govern ja ha aprovat tres decrets aquesta legislatura”. Un altre exemple, per posar-ne un de recurrent a les Illes Balears, podria ser: “En el que duim de temporada, Medi Ambient ha obert 120 actes d’infracció per fondejar damunt posidònia”, en lloc de “d’ençà que ha començat la temporada, Medi Ambient ha obert 120 actes d’infracció per fondejar damunt posidònia”.

Serrat i Pimpinela. Decantar-se per una o altra opció és una qüestió d’elecció. Ara bé, en aquesta tria hi pot tenir una determinada incidència elegir l’opció més genuïna i amb una determinada tradició. Basta recordar la cèlebre cançó de Joan Manuel Serrat Fa vint anys que tinc vint anys. De totes maneres, en llengua castellana, la construcció ‘fa + expressió temporal’ no és estranya. Què deien els germans Lucía i Joaquín Galán, integrants del duo argentí Pimpinela, a principi dels anys 80? Idò deien “hace dos años y un día que vivo sin él. Hace dos años y un día que no lo he vuelto a ver”.

‘Portar’ no sempre és calc. S’ha d’aclarir, però, que no totes les oracions amb valor temporal que incorporen el verb ‘dur’ (o ‘portar’), són calcs del castellà. Per indicar una diferència d’edat entre dues persones, és habitual fer servir l’expressió ‘dur-se anys’. Per exemple: “Amb el meu germà major ens duim cinc anys, i amb la germana petita ens en duim tres” o “na Maria va tenir els seus dos fills espessos. Els dos germans just es duen 11 mesos”.

Tenir temps o donar-lo? Relacionat amb el temps, en concret amb la disposició del temps a fer una determinada cosa, sempre ha de ser ‘tenir temps’. Mai no serà ‘donar temps*’, perquè és una forma calcada del castellà i considerada incorrecta. Per exemple, direm: “Com que surt a les vuit de la feina, tenc temps d’agafar el tren”. En canvi, no direm: “En Joan va suspendre l’examen perquè no li va donar* temps a estudiar”. En tot cas, hauríem de dir: “En Joan va suspendre l’examen, perquè no va tenir temps d’estudiar”.

Quina hora és o quina hora s’ha fet? I parlant del temps o, més ben dit, del pas del temps, a l’hora de demanar l’hora, preguntar “quina hora és?” és la forma més comuna. N’hi ha una altra, antigament molt estesa a les Balears, però que ha perdut terreny entre les generacions joves. Es tracta de la pregunta “quina hora s’ha fet?”. Idò parlant d’expressions que indiquen accions que s’allarguen en el temps, del temps que es té i no es dona i de com es demana l’hora, s’ha fet una hora que ja és hora d’acabar.