Quina és la salut de les llibreries de Palma?
La vocació és l’antídot contra la fragilitat d’aquest comerç en una economia globalitzada
PalmaLes llibreries s’enfronten a una doble discriminació pel fet de ser un comerç petit i alhora pertànyer a l’àmbit cultural. I tot això en un context de globalització i de poc espai dedicat a la lectura. Els llibreters palmesans estan d’acord que la crisi va suposar un punt d’inflexió per als seus negocis. Si abans capitanejaven un negoci més o menys estable, a partir del 2008 entren en una inèrcia de fragilitat, que sostenen amb la força de la seva vocació.
La crisi es va atenuar, però llavors arribaren els gegants d’internet, que envien paquets en 24h, i les sèries, que ocupen part del temps que la ciutadania dedicava a llegir. Tot i aquestes circumstàncies, els llibreters de Ciutat estan segurs que la seva professió està condemnada a sobreviure, perquè com diu Laia Alegret, de la llibreria Drac Màgic, “sempre hi haurà algú que vulgui obrir una llibreria”. I com afirma Maria Barceló, presidenta del Gremi i propietària de Lluna, “de lectors, sempre n’hi haurà”. Això sí, ambdues coincideixen que has d’estimar l’ofici, saber adaptar-te als canvis i potenciar la figura del llibreter, difícilment reemplaçable digitalment. Així, les llibreries a la ciutat s’han convertit en espais on no només es venen llibres, sinó que també s’hi fan tallers, s’hi exposa art, s’hi toca música, s’hi pren un cafè.
Capacitat d’adaptació
“Jo som optimista, estam molt contentes, però és cert que ha estat un procés llarg i intens”, explica Alegret, al capdavant de Drac Màgic durant els darrers 8 dels 36 anys de vida. “Aquesta feina és vocacional, si no, no aguantes. No hi ha cap secret més que ens agrada el que feim”, afegeix. Amb el mateix optimisme xerra Miquel Ferrer, propietari de Rata Corner, juntament amb Edy Pons. “Nosaltres som postcrisi , així que no tenim amb què comparar”, diu Ferrer. Ells varen obrir la llibreria ja amb la idea que fos un espai on es mesclassin literatura, art i música.
Per ells, la fórmula per sostenir-se és fer una “gran tasca” de selecció de llibres, tenir coherència, activitats constants i diverses, i una bona comunicació. Tot això, “per apropar-te a la gent d’una altra manera, perquè estimin el projecte i prefereixin comprar a Rata que per internet”, prossegueix.
Quant al paper de les institucions, creuen que el més important és fomentar la lectura. Hi coincideix Alegret: “A mi mateixa em passa que les sèries em treuen temps per llegir, però hem d’aprendre a conviure amb això”, assegura. En aquest sentit, Sergio González, llibreter de Literanta, afirma que “la novel·la ha pegat una forta baixada per plataformes com Netflix, Youtube i les xarxes socials; i el gènere que ha patit menys és l’assaig”.
Una amenaça que no ho ha estat tant és l’e-book. “Competeix amb el llibre molt menys del que s’havia alertat fa uns anys, perquè la gent que l’utilitza és molt lectora i no deixa de llegir en paper”, assenyala Alegret.
Gentrificació
Literanta va néixer el 2005 en un local ampli que donava a un jardí, al bell mig del barri vell de Palma, on també oferien servei de cafeteria. Fa un any va haver de canviar de lloc pels preus del lloguer, un factor que se suma a les dificultats. “En el nostre cas, la cafeteria no era una font important d’ingressos, sinó que més que res donava un atractiu més al local, com les activitats i les xerrades, per convertir la llibreria en alguna cosa més que una botiga”, detalla. El nou establiment, molt més petit, ha fet que “el bar hagi quedat reduït a una taula”.
La gentrificació del centre també preocupa als llibreters de Rata Corner: “En els tres anys que fa que estam en aquest barri, han canviat molt les coses”, assegura Ferrer. I continua: “Veim que en aquest barri tot el petit comerç que s’obre va dirigit al turisme, cada vegada hi ha menys veïns”.
González, de Literanta, no es mostra optimista amb vista al futur i creu que d’aquí a 25 anys les llibreries tal com les coneixem ara no existiran. En aquest sentit, reflexiona: “La crisi de les llibreries i del llibre és trista, perquè és un reflex de la societat que estam construint i cap on anam”.