Quins són els elements que contaminen l'estètica dels carrers?

PalmaPlaques publicitàries d’alarmes, rètols de colors llampants que rompen el cromatisme del carrer, cablatge desordenat, màquines de climatització gotejant damunt la vorera del carrer. Aquests tipus d'elements, i molts d'altres, distorsionen l'harmonia estètica dels carrers de Ciutat i dels municipis de les Balears. Això és perquè no s'ha regulat de manera global el paisatge urbà, de manera que tothom ha actuat segons el seu interès. Per tal de guiar els consistoris per redactar una ordenança específica per a les actuacions que afectin l'estètica urbana, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha editat, amb la col·laboració de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), el Manual de bones pràctiques per a la redacció d’una ordenança reguladora del paisatge urbà.

Les pàgines d'aquesta edició recullen una sèrie de propostes dirigides als tècnics municipals dels ajuntaments de les Illes Balears, i són les que permetran mantenir "la identitat i els valors més significatius de cada indret". El vicepresident i conseller de Transició Econòmica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el degà del COAIB, Bernat Nadal, han presentat aquest matí la publicació juntament amb l’arquitecte i autor del Manual, Xisco Ramis. També hi ha assistit la directora gerent de l’IDI, Mariona Luis.

Apartats del manual

El manual es divideix en diferents apartats que desenvolupen les bones pràctiques amb relació a l'edificació, la identificació i la comunicació comercial, la publicitat, l'ocupació de l'espai públic, el tancament de solars i obres i el mobiliari urbà. En cada un d'aquests apartats hi ha recomanacions vinculades a la il·luminació, el cromatisme, la publicitat a l'aire lliure i els expositors, entre d'altres.

El manual explica que els rètols identificadors "haurien de contenir únicament el nom i, si escau, el logotip i l’activitat de l’establiment on s’ubiquen", i recomana "evitar que continguin elements de comunicació comercial, o una altra informació, que pugui generar una imatge desendreçada i poc clara de l’establiment". Així mateix, defensa que "la instal·lació dels rètols no pot alterar les característiques arquitectòniques de l’edifici ni pot ocultar-ne els elements singulars, com poden ser motllures, galeries, balustrades, balconades, baranes, etc", i que els rètols haurien de ser homogenis en dimensió, disseny i forma en tot l’establiment. "A més, en les actuacions de diferents locals d’una mateixa finca, es recomana crear un espai d’identificació homogeni en l’edifici, amb la finalitat de generar una composició coherent del conjunt", segons es pot llegir.

Invitació als municipis

L’objecte d’aquest document és establir unes pautes que puguin servir als diferents municipis a l’hora de redactar una ordenança reguladora del paisatge urbà. Per això, el manual estableix consells i recomanacions en cada un dels apartats. Ramis, de fet, explica que els consistoris "han d’exercir un paper fonamental, conciliant el dret col·lectiu de gaudir d’un paisatge urbà de qualitat i els interessos econòmics, estètics i funcionals que puguin tenir els habitants del municipi". Actualment, segons ha informat el COAIB, la majoria de municipis no disposen d'una regulació clara sobre el paisatge urbà. Només alguns tenen regulacions parcials; però, com a conseqüència de la falta de visió global de la normativa, no acaben de generar un paisatge urbà confortable.

El degà del COAIB, Bernat Nadal, ha assegurat que "com a especialistes en la matèria, la ciutat, i sent conscients de la importància i la incidència del paisatge urbà sobre la qualitat de vida dels seus habitants, hem decidit fer una passa endavant i avançar en la conscienciació de la necessitat de regular els elements que el conformen, en un intent de fer-lo més amable i adequat en una decidida aposta per millorar-lo".

Falta de regulació

Segons ha comentat Yllanes, les institucions públiques, començant pels municipis, tenen la responsabilitat de definir les regles de joc necessàries per garantir la correcta conservació i millora del paisatge urbà. Opina, per tant, que "és necessari que els ajuntaments regulin, a través d’una ordenança específica, totes les actuacions que afectin el paisatge urbà, com les que es produeixen en els elements de l’edificació visibles des de l’espai públic, les que afecten l’àmbit de la publicitat i la identificació, i les que tenen a veure amb l’ocupació de l’espai públic, entre d'altres".

La falta de regulació provoca que els espais urbans es vagin degradant per culpa de les múltiples i heterogènies actuacions que fan els particulars, que no tenen en compte els efectes que això provoca en la percepció del conjunt de l’espai públic, han explicat.

Per aquest motiu, podem afirmar que el paisatge urbà està en alteració constant, i és per això que és necessari establir unes normes que controlin la potència transformadora de la societat actual i que permetin mantenir la identitat i els valors més significatius de cada indret. No obstant això, cada ajuntament ha d’adaptar la regulació paisatgística a les característiques particulars de cada lloc i ajustar les pautes que aquí es proposen. En tot cas, s’han de prioritzar la protecció dels edificis o conjunts patrimonials, els establiments emblemàtics i tots els elements que formen part del paisatge urbà i que tenen un valor històric, identitari, artesanal o d’arrelament en el municipi.