La rialla del poder, segons Rafael Argullol i Jordi Abelló

BarcelonaQuè s'amaga rere la rialla de Silvio Berlusconi? Què significa el somriure de José Maria Aznar? Sobre les possibles respostes a aquestes preguntes versava una part de l'assaig 'Visión desde el fondo del mar' (Premi Ciutat de Barcelona) del filòsof Rafael Argullol (Barcelona, 1949) i també part de les sèries de pintures 'Dictadors' i 'Criminals de guerra' de Jordi Abelló (Reus, 1970). A partir d'aquesta coincidència i per apropar la creació emergent al pensament contemporani, Albert Mercadé va ajuntar els dos formats artístics per acabar editant 'La risa de la hiena': "No ens havíem fixat que sota aquest riure s'amaga molta vanitat i molta desgràcia, és una paradoxa", ha assegurat.

La rialla dels homes de poder és el tema en comú entre els dos artistes que la Fundació Arranz-Bravo ha escollit per "obrir els artistes emergents, reivindicar-los i apropar-los a figures importants de la cultura catalana", ha explicat l'editor Albert Mercadé, per a qui la rialla més "identificable" a partir del dibuix és la de Berlusconi i la més "subtil" la del rei.

Els matisos del somriure

"No ens havíem fixat que sota aquest riure s'amaga molta vanitat i molta desgràcia, és una paradoxa", ha explicat Mercadé. "Els dos artistes ens han ensenyat tot el que s'amaga rere aquest somriure, què significa per ells cada gest i cada matís", ha afegit. "Rere un somriure vanitós s'hi pot amagar corrupció", ha posat a mode d'exemple l'editor.

"En la pintura el somriure és fascinant", ha assegurat Jordi Abelló, que se sent molt atret per l'obra 'El tio paquete', de Francisco de Goya. "Cada rialla, segons a la classe social a la qual pertany, és com un llenguatge. En la classe política, potser perquè estan més exposats a les càmeres i els flaixos, té una buidor eixordadora, que em fascina i que intentava dibuixar sense criticar, sinó amb tota la seva esplendor", ha conclòs el pintor.