Rafael Tous: "Us estimo molt a tots!"

BarcelonaL’empresari, col·leccionista i mecenes Rafael Tous (Barcelona, 1940) assegura que sense “amor” no es pot col·leccionar. Ho ha repetit aquest dilluns al vespre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona després que l’alcalde, Jaume Collboni, li imposés la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Tous va fer història fa tres anys donant al Macba el miler d’obres de la col·lecció d’art conceptual que va forjar des dels anys setanta i sobretot a la llegendària Sala Metrònom. “Vaig comprar un 80% de les exposicions que vaig fer”, subratlla Tous. Una altra mostra d’amor de Tous ha sigut compartir el reconeixement amb la trentena d’artistes per a qui va ser cabdal, com Àngels Ribé, Carlos Pazos, Fina Miralles, Antoni Miralda, Francesc Torres, Jordi Cerdà, entre d'altres. Alguns d’ells li han donat les gràcies a través d’un vídeo i uns altres, han estat presents a l’acte, com Francesc Abad, Eulàlia Grau i Pere Noguera, que l'ha glossat amb una breu entrevista de la crítica Pilar Parcerisas. “Us estimo molt a tots!”, ha exclamat Tous, emocionat al final del seu parlament.

Segons el seu propi testimoni i els dels artistes, Rafael Tous s’ho ha passat molt bé col·leccionant i viatjant amb els artistes, a vegades fent desenes de quilòmetres per comprar un catàleg. Pocs artistes catalans deuen haver menjat tan bé a tot Europa i els Estats Units, com els de la seva escuderia. Però al mateix temps, ha recordat com moltes vegades va ser l’únic col·leccionista interessat en l’obra, aleshores titllada de difícil i massa polititzada. I que durant el franquisme, com si la seva col·lecció fos un precedent del Museu de l’Art Prohibit, va començar a col·leccionar unes obres, que més endavant va vendre, que havia de recollir a les galeries amb urgència abans que hi pogués passar la policia. “Era un art de denúncia sobre com estava el país i sobre com la cultura estava silenciada”, ha advertit Tous.

Tot l’amor que Tous ha regalat durant uns cinquanta anys, aquest vespre el sector li ha tornat amb escreix: la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, encapçalava l’àmplia representació del museu, on hi havia les conservadores Clàudia Segura i Teresa Grandas i la cap de la col·lecció, Antònia Maria Perelló. També hi era el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel; l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell; els galeristes Emilio Álvarez (àngels barcelona), Carlos Duran (Senda) i Anna Rovira (Palma Dotze); les artistes Mabel Palacín i Francesca Llopis, i el director de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins. L’acte ha transcorregut amb la solemnitat característica d’aquests homenatges, fins que el pianista Agustí Fernández i la ballarina Sònia Sánchez han actuat i, en acabat, Tous ha corregut a abraçar-los.

Una altra mostra de la generositat de Tous l'ha donat l’alcalde quan, al començament de l’acte, ha revelat la resposta que li va donar Tous quan li va trucar per comunicar-li que li concedien la Medalla d’Or: “Per què?”. Collboni li va respondre que és un personatge “únic i irrepetible”, per la generositat, per la tenacitat, per haver apostat per la contracultura durant el franquisme i per haver donat suport a uns artistes que aleshores treballaven en els marges. I també pel seu esperit inconformista i cosmopolita, que es va convertir en “el testimoni d’una generació d’artistes” i que va contribuir a forjar “la cultura barcelonina” en un moment que no hi havia institucions d’art contemporani.

Després de Collboni, el regidor de Cultura i Indústries creatives, Xavier Marcé, ha afirmat que el reconeixement a Tous, que ha definit com “un home heterodox i de verb fàcil”, ha trigat massa a arribar i que ha fet del col·leccionisme “una veritable obra d’art”.