Raimon recorda Pete Seeger: "Si la gent no cantava als seus concerts, deia que no ho havia fet prou bé"

BarcelonaEl cantautor Raimon recorda la seva relació amb Pete Seeger, mort aquest dilluns als 94 anys.

"Pete Seeger és dels grans personatges dels Estats Units dins el món de la música 'no comercial'. Mai li va interessar fer el 'hit'. Era un fill de músics, i des dels anys 30 i 40 recorre tot el país cantant per la gent treballadora. Canta amb Woodie Guthrie i amb diversos grups, com els Almanac Singers, i després ho va fer sol.

Jo el conec a Nova York el 1970, quan ja era una persona molt coneguda, i va sorgir una amistat que dura fins ara. El 1971 el vam portar a Catalunya. El vaig haver de convèncer perquè no volia venir, durant la dictadura. Va tornar un cop mort el dictador, i jo també vaig anar allà amb ell. L'any 1993, quan vam fer els 30 anys d''Al vent', va cantar amb el seu nét al Palau Sant Jordi. Per mi, aquestes són vivències immenses.

És evident que fèiem diferents tipus de música, veníem de diferents referents, però musicalment és molt important. I és un gran cantant, amb una capacitat de comunicació amb el públic com he vist a poca gent. Ell deia que si la gent no cantava als seus concerts, és que no ho havia fet prou bé. A més, des del punt de vista humà, tenia sentit de l'humor, era divertit, generós, tenia una gran vitalitat.

Aquí, com als Estats Units, llavors teníem dificultats no només per cantar en català, sinó també pel què dèiem i per qui cantàvem. És una dificultat que no ha desaparegut. La llengua no és una dificultat a Catalunya, però sí al País Valencià i ho comença a ser a les Illes. Tots els circuits més o menys públics dificulten tant com poden els concerts en català. I Seeger va patir això als Estats Units: va ser condemnat i es va haver d'emparar en la llibertat d'expressió, i va ser poc posat a la ràdio i a la televisió. Malgrat tot, a partir dels anys 60 va tenir difusió. Hi ha molts paral·lelismes amb nosaltres, en aquest aspecte".