Ramon Boixadós, el gestor incansable

BarcelonaPer a Ramon Boixadós (Figueres, 1927-2017), fer-se gran no era excusa per deixar de treballar. El president de la Fundació Gala-Salvador Dalí ha mort aquest dissabte als 89 anys, deixant enrere una llarga i àmplia trajectòria professional que el va mantenir actiu fins als últims dies. Gestor hàbil i incansable, Boixadós presidia la fundació des del 1991, quan va assumir el càrrec amb el repte de projectar l’herència daliniana arreu del món. Durant els 26 anys al capdavant de la Fundació no només va complir amb aquest objectiu, sinó que també va impulsar els tres museus del triangle dalinià (Figueres, Portlligat i Púbol) i va portar a terme un ambiciós programa d’exposicions internacionals. La Fundació ha lloat la tasca de Boixadós com a president de l’entitat per haver fet arribar el llegat de l’artista a un públic “més ampli i universal” i haver convertit la institució en “un referent mundial” sobre la gestió i la defensa del llegat de Dalí.

Boixadós va néixer a la Casa Romaguera de Figueres, situada a la mateixa plaça on hi ha el Teatre-Museu Dalí. Doctorat en enginyeria industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, va exercir de professor durant els primers anys laborals i, després, va tenir un paper rellevant en nombroses empreses i entitats. Va ser president de Renfe entre el 1983 i el 1985, així com també d’Ibermutuamur, Exel (Iberia) Grupo SL i Cálculo y Tratamiento de la Información SA. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona, Boixadós va assolir una de les seves fites professionals més rellevants: va ser coordinador general de les obres olímpiques de la ciutat del 1989 al 1992 i va exercir de conseller delegat de Vila Olímpica SA entre el 1986 i el 1992.

Amb fama de gestor dur però amb un caràcter sorneguer, Boixadós considerava que l’experiència era un aspecte fonamental a l’hora de treballar. També trobava absurd que, ara que la gent viu més anys i en millors condicions físiques i intel·lectuals, calgués jubilar-se aviat. Una convicció que ell mateix va demostrar exercint fins a l’últim moment com a president de la Fundació Gala-Salvador Dalí.