La biblioteca Ramon Llull: Un espai per als joves

PalmaNi es diu del Tub, ni és una plaça. És el carrer Institut Balear, a les avingudes de Palma. Al seu voltant, cinc edificis: els instituts d’ensenyament secundari Ramon Llull i Joan Alcover, l’Escola de Disseny, l’edifici de la Riera de la Universitat de les Illes Balears i la Biblioteca Municipal Ramon Llull. Un espai urbà habitat, essencialment, pels joves, i travessat de banda a banda per l’escultura Sòlid de contrast (el ‘tub’), que deixà astorats els habituals de la zona quan es va instal·lar el 1983.

La Biblioteca Ramon Llull complirà el 3 de maig, el Dia de la llibertat de premsa, quinze anys de la seva obertura. És una de les 21 que formen part de la Xarxa Municipal de Palma, que aquests dies, com totes les biblioteques, estan tancades a causa del coronavirus. La coordinadora de Cultura de l’Ajuntament, Francisca Niell, explica que celebrar aquest aniversari és una manera de reivindicar “la feina massa amagada” que duen a terme aquests serveis al ciutadà; i més concretament aquest, situat en un dels punts educatius més importants de Ciutat.

La Ramon Llull llueix un rètol que l’anuncia com a Biblioteca Provincial des que es va construir, fa més d’un segle. Però no fou fins al 2005 que realment va obrir les portes com a biblioteca. Mentrestant, s’havia fet servir com a saló d’actes o d’exàmens del veí Institut Balear (ara Ramon Llull). Va ser quan la Fundació la Caixa va cedir les seves biblioteques als ajuntaments que es va plantejar la possibilitat de -a la fi- destinar aquest espai de 684 metres quadrats a allò per a què va ser dissenyat per l’arquitecte madrileny Tomás Gómez Acebo el 1912. Ho va fer possible un acord a tres bandes entre la Conselleria d’Educació -propietària de l’immoble-, la Caixa i l’Ajuntament.

Catalina Aguiló, ajudant de biblioteques, i Pere Miralles, auxiliar, que amb tres persones més n’integren l’equip, calculen que el fons de la biblioteca de la Caixa a Palma rondava els 20.000 exemplars, uns 8.000 dels quals passaren a les prestatgeries, mentre que la resta es conserven emmagatzemats. La biblioteca de la Caixa a Palma era a les Avingudes, a l’edifici de l’actual seu central, i es considerava “de referència”, juntament amb la Biblioteca de Cort, segons Niell. A aquest fons s’hi afegí el de la biblioteca especialitzada en art contemporani del Casal Solleric, quan es va tancar, de prop de 16.000 títols. Amb donacions i adquisicions, arribaren als 35.000 actuals. Són sobretot llibres, però també diaris, DVD i uns pocs discs compactes. Disposa d’una bona secció de còmic, en consonància amb el perfil d’usuari i amb la proximitat de l’Escola de Disseny.

La ‘plaça del Tub’ serveix de pati comú als espais docents que l’envolten, de saló de tertúlies, de pista de patinatge -no gaire artístic- i de lliure expressió d’adolescents una mica emprenyats amb el món. D’aquí, probablement, les pintades, en colors vius i de traç enèrgic, que sempre cobreixen les parets exteriors de la biblioteca, i que s’han de llevar amb molta cura perquè és un espai protegit. Les escales de pedra sovint als vespres serveixen per a reunions improvisades amb begudes. Quant als renous de l’exterior, resulten inevitables.

Òbviament, el públic és “jove, estudiant. I alguns adults per préstec o que consulten internet o premsa”. Tot i que l’horari és prou ampli, de dilluns a divendres de 8.30 h a 20.30 h i els dissabtes de 9 h a 13 h, una petició reiterada és que s’obri la resta del cap de setmana. Sobretot, com a lloc d’estudi. “En període d’exàmens no queda ni un seient lliure”, i això que hi ha cent punts de lectura. El públic augmenta lleugerament cada any. Dels 52.365 usuaris del 2018 es passaren al 53.319 del 2019.

‘Canòdrom’, un nou butlletí

Els dos darrers anys, destaquen Miralles i Aguiló, han notat una millora dels mitjans pel que fa a l’adquisició de llibres -que s’han de reposar constantment, ja que, malauradament, alguns no es tornen-. Això passa sobretot amb les lectures obligatòries i els llibres d’idiomes. També n’hi ha que, simplement, es fan malbé.

L’espai interior, de traces monumentals, resulta impressionant a primera vista. “És un dels seus punts forts, una sensació d’acolliment. Als usuaris els agrada”. Això sí, a les galeries superiors només poden accedir-hi els bibliotecaris, “per seguretat”.

Aguiló i Miralles es mostren orgullosos de les relacions fluides amb tota la comunitat docent que pul·lula per la zona. Professors i alumnes col·laboren en les activitats que programa la biblioteca o en el primer número del seu butlletí, Canòdrom -per l’antic recinte annex-, que suposa una de les iniciatives de l’aniversari. Subtitulat Butlletí de ciències, art i literatura, aquesta nova publicació neix amb la vocació de plataforma cultural d’aquest àmbit, la ‘plaça del Tub’, amb una extraordinària concentració d’activitat acadèmica i artística. S’ha plantejat com a eina de divulgació: tant de les matèries que s’imparteixen als centres educatius veïns com dels fons bibliogràfics que integra la Biblioteca Ramon Llull.

El primer número inclou una memòria de l’any 2019, quan, per primera vegada, la Biblioteca Ramon Llull s’adhereix al Festival Europeu Llatí Grec, va dedicar el Dia de la dona a Doris Lessing i va celebrar el centenari de la Bauhaus. Això, a més de la programació habitual: presentacions de llibres, recitals de poesia, conferències i les projeccions del cicle Cinema Lliure a la Biblioteca.

Les activitats commemoratives, del març al juny, han quedat ajornades de moment, com a mesura preventiva davant del coronavirus, i es reprendran tan prest com sigui possible. Un cartell d’Irene Merino servia per promocionar tot el programa. Aquest integra l’exposició Les biblioteques de la Caixa a les Illes Balears: 1929-1999. Vol ser, indica Niell, “un homenatge als bibliotecaris però, sobretot, a les bibliotecàries”; dones que, en la línia de Rosa Sensat, i en temps molt pitjors, contribuïren a fer possible un poble més culte.