Raquel García-Tomás, Mayte Martín i Vicenta Ndongo, Premis Nacionals de Cultura

BarcelonaValents, innovadors i arrelats: amb aquests adjectius es podrien descriure els Premis Nacionals de Cultura 2024, que han reconegut la tasca de la compositora Raquel García-Tomás, la cantant Mayte Martín, l'actriu Vicenta Ndongo, l'il·lustrador Conrad Roset i l'espai escènic itinerant Nilak. Atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), els guardons, dotats amb 15.000 euros, han estat lliurats aquest dijous al Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona, per Pere Aragonès, president de la Generalitat. "Entre la mort, la misèria i la destrucció actuals existeix un contrapès, la cultura, que és l'última manifestació de llibertat", ha dit Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA a l'inici de la gala, que també ha reclamat "un augment del pressupost dedicat a la cultura" i "unes millors condicions laborals per als treballadors del sector": "Sense una cosa i l'altra, el nostre ecosistema flaqueja".

Vicenta Ndongo (Barcelona, 1968) el rep "per ser un dels grans noms de l'escena catalana i per la seva aportació constant al món de la interpretació des del cinema, el teatre i la televisió en els papers més diversos des del seu debut el 1991", segons ha recordat el director teatral Carles Alfaro. "Quan tenia 16 anys vaig explicar a una amiga de l'escola com un gran secret que volia ser actriu –ha recordat Ndongo–. En aquella època, ser actriu no semblava el millor per obrir-se camí a la vida: els somnis artístics eren vistos amb escepticisme. A l'hora d'estudiar a l'Institut del Teatre vaig ser la primera afrodescendent. Vaig ser pionera sense pretendre-ho. En aquells moments no tenia referents aquí, els havia de buscar en llocs com els Estats Units". Des de fa més de tres dècades, Ndongo ha participat en nombroses obres teatrals, entre les quals destaquen La pata negra (2004) –que també va produir i de la qual va signar la dramatúrgia–, La plaça del Diamant (2023) i El día del Watusi (2024); en pel·lícules com A la ciutat (2003) i Mantícora (2022), i en sèries com La Mesías (2023). Actualment Ndongo és coguionista i creadora de la sèrie Mediadores.

"Fins a l'any 2008 no em van donar un paper protagonista al teatre –ha explicat–. Va ser Carles Alfaro qui ho va fer: em va donar el paper d'una dona blanca en una obra de Harold Pinter, Traïció. Des de llavors, la meva vida es va transformar". L'actriu i dramaturga ha assegurat que un premi com aquest és el "principi del canvi" per deixar d'identificar les persones "pel seu físic i particularitats ètniques". "Volem ser visibles i volem ser referents per a les generacions futures –ha afegit Ndongo–. Per això cal que hi hagi una diversitat més gran als nostres escenaris". "Soc actriu sense etiquetes ni denominació d'origen", ha clamat la guanyadora, emocionada, al final del seu discurs.

De l'òpera als videojocs

Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) i Conrad Roset (Terrassa, 1984) són els dos Premis Nacionals de Cultura més joves d'aquesta edició. La compositora ha estat distingida "per la seva excel·lència en la composició musical amb una veu pròpia, fruit d'una sòlida formació i l'aptitud per a la innovació contemporània, que li permeten assolir l'equilibri entre l'experimentació amb el so i els recursos visuals sense perdre la capacitat d'emocionar un públic ampli". L'any passat va ser l'any de la consagració de García-Tomás gràcies sobretot a l'estrena de l'òpera Alexina B. al Gran Teatre del Liceu, tot i que la seva òpera anterior, Je suis narcissiste, ja havia demostrat per què és una de les més destacades compositores del país. I justament aquest divendres l'OBC estrena a L'Auditori Tres elegies per a baríton i orquestra, una peça composta conjuntament per García-Tomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau. "Vull expressar públicament el meu compromís amb la cultura del país, però també amb els que no tenen els mateixos privilegis que tinc jo ara –ha dit García-Tomás–. Continua la roda que ha permès que una noia criada en el barri barceloní del Besòs pogués dedicar-se, contra tot pronòstic, al seu somni".

En el cas de l'il·lustrador Conrad Roset, el jurat del CoNCA n'ha reconegut "l'habilitat per portar el seu talent al món digital amb la creació de Gris, el videojoc català que més premis internacionals ha guanyat, i que ha estat traduït a nombrosos idiomes", segons ha recordat l'artista Guim Tió, que va compartir estudis amb el guanyador. "De mica en mica, entre tots, estem fent que els videojocs es considerin cultura, i em prenc el premi com un reconeixement a aquesta indústria –ha afirmat Roset–. Sense la llibertat que em van donar els pares per dibuixar i el suport de la meva parella, els amics, els companys d'estudis i tothom amb qui treballo, avui no seria aquí". Gràcies a la difusió del seu treball a internet, Roset va començar la seva carrera professional treballant com a il·lustrador per a Zara, i poc després es va establir com a il·lustrador freelance i va col·laborar amb marques i agències internacionals com Adidas, Coca-Cola, Disney, Heineken o Nike. La seva obra es caracteritza "per representacions del cos femení mitjançant diferents tècniques per captar i plasmar la seva delicadesa i expressivitat", i és habitual que hi fusioni figures humanes amb motius florals o integrant-les en el seu entorn.

Mayte Martín: trenta anys de flamenc i boleros

Mayte Martín (Barcelona, 1965) ha rebut el Premi Nacional de Cultura "per la seva contribució a la música cantada, especialment dins el flamenc i el bolero, amb una veu excepcional i una sensibilitat extremes", ha dit l'actriu que l'ha presentat, Marta Millà. La distinció li arriba coincidint amb el trentè aniversari del seu debut discogràfic, Muy frágil (1994), i la publicació d'un disc nou, Tatuajes (2024). Al llarg de la seva carrera artística, Martín ha col·laborat amb músics com Tete Montoliu, Dulce Pontes, les germanes Katia i Marielle Labèque i la bailaora Belén Maya. "Fa 49 anys que em dedico a la música, i des dels inicis he sabut que l'art ha d'estar lligat a l'ètica –ha assegurat Martín–. Des de jove vaig saber que hauria de nedar a contracorrent enmig de la immoralitat i els peatges que sovint cal pagar en aquest món de la cultura. He hagut d'esquivar molts obstacles, i el camí fins aquí ha estat molt difícil. Un premi així representa un reconeixement a la meva filosofia de vida. Les coses s'han de fer per amor i per a no res, em deia la meva mare, que sempre ha estat el far que m'ha guiat".

El cinquè guardó ha estat per a Nilak, un espai escènic itinerant (premi Lluís Carulla 2020) que viatja des del 2018 per aquelles comarques que no tenen cap teatre, entre les quals hi ha l'Alta Ribagorça, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Pallars Sobirà. Aquest element ha estat un dels punts destacats pel jurat dels Premis Nacionals, juntament amb el fet que les creacions que es mostren a la carpa "estan basades en l'escena contemporània, es produeixen en col·laboració amb festivals i agents culturals locals i es mostren també en relació amb espais històrics dels llocs que visiten". "Sense saltar-nos el protocol no seríem aquí", ha explicat un portaveu de Nilak, Oriol Escursell, abans de fer pujar a l'escenari una nodrida representació del seu equip. "Encara no tenim un territori culturalment equilibrat, i continuem lluitant perquè algun dia sigui així", han reclamat.