El Raval estrena una òpera al Liceu

Barcelona"Ja tocava que ens féssiu una mica de cas", diu una noia al Saló dels Miralls al final del vídeo promocional de La gata perduda, l'òpera que s'estrena el 5 d'octubre al Gran Teatre del Liceu, i de la qual també es farà una funció el dia 7. Abans, la mateixa noia i unes altres han cantat un fragment de l'òpera composta per Arnau Tordera i amb llibret de Victoria Szpunberg. "No ens mireu més per damunt l'espatlla"; "El barri prohibit? Qui ho ha dit"; "Ben amunt, l'empenta veïnal. Som la gent, som del Raval", fa la peça. I funciona com a síntesi d'un projecte desenvolupat durant quatre anys de feina compartida pel Liceu i una setantena d'associacions i entitats del barri barceloní.

Per entendre el desplegament social, i només a tall d'exemple, a La gata perduda, el gran cor de més de 300 persones que hi participa està format per cantants de diferents conjunts corals del Raval coordinats per Cristina Colomer; el vestuari l'han confeccionat Top Manta, la marca del Sindicat de Manters, i Dona Kolors, la firma de roba que treballa amb dones en situació d'exclusió social; els músics de l'orquestra dirigida per Alfons Reverté són del Conservatori del Liceu i del Taller de Músics; els centres de salut del barri han col·laborat en la difusió del projecte, i la Fundació Tot Raval ha acompanyat el Liceu en aquesta aventura. "Ha sigut tot un desafiament", admet Yacine Diop, de Top Manta. "És possible cocrear amb una gran institució com el Liceu", diu Núria Casanovas, de Dona Kolors. "És una superoportunitat que podia sortir molt bé o molt malament. Estem orgullosos del resultat. S'hi ha vinculat tothom que s'hi ha volgut vincular, i pot ajudar al fet que ens vegin diferent", diu Òscar Esteban, director de la Fundació Tot Raval. Per a Esteban és important que el Liceu s'hagi deixat assessorar i hagi rebut bé les crítiques per tirar endavant "aquesta acció comunitària".

Sense paternalisme

Arronsar el nas és gairebé obligatori quan una institució com el Liceu, lligada històricament a les classes dominants de la ciutat, proposa fer una òpera sobre un barri com el Raval. La reticència és fins i tot recomanable, perquè a vegades les bones intencions pengen de la condescendència i el paternalisme. Segons Esteban, no ha sigut el cas. "Hem tingut la sort que el llibret és crític, i això s'ha d'agrair molt perquè ens feia por què s'explicava i si cauria en els tòpics de sempre. En canvi, la Victoria l'encerta i la clava i demostra què és el Raval i què sentim molta gent del Raval respecte als magnats que manen sobre el barri. Aquesta crítica hi és. I amb la música l'Arnau ens ha regalat un himne que ens quedarà a totes les entitats del barri per poder seguir treballant en la cohesió i la lluita contra la vulnerabilitat, que és el gran repte que tenim com a barri. Això està passant avui, tenim cues de la fam", recorda el director de Tot Raval.

La gata perduda, descrita pel Liceu com "una obra que explica la lluita d’un barri que no es resigna a ser manipulat i que es rebel·la contra els poders fàctics", és una òpera eminentment coral. Té solistes (Pau Armengol, Joan Sáez, Rocío Martínez, Marta Infante, Albert Casals, Óscar Peñarroya i Dianne Ico), però el protagonisme és sobretot coral i divers, com el barri. Victoria Szpunberg ha construït un llibret entomant la complexitat i la naturalesa col·lectiva, però sobretot compromès amb el Raval. "No estigmatitzo, però tampoc blanquejo", diu la dramaturga, que assegura que a l'obra conviuen tant "el vessant polític i crític" com "la fantasia i la part més èpica". "Jo soc la part fosca i l'Arnau la lluminosa", admet Szpunberg. I entre l'una i l'altre, hi ha Ricard Soler Mallol, que dirigeix la posada en escena de la lluita del veïnat contra un magnat que vol domesticar el barri i convertir-lo en "un museu global".

Arnau Tordera, líder del grup Obeses, descriu la composició de La gata perduda com "una feina titànica" de dedicació gairebé exclusiva durant dos anys i mig, en què hi ha hagut "una confrontació molt estimulant" amb la dramaturga. Així com el Liceu ha dialogat amb el Raval, la partitura de Tordera estableix un diàleg no només amb el batec artístic del barri sinó també amb "el gènere operístic". Així, a més de les referències al musical que el músic osonenc té al sarró, hi ha detalls de "l'heroïcitat de l'heroi romàntic, de l'ornamentació belcantista i de l'expressionisme germànic", tot això conjugat amb una estètica que ha intentat que fos "planera des del punt de vista de la recepció majoritària del públic" que anirà a veure-la.

"No és una obra que pretengui experimentar, si més no a les capes superficials, però sí que té una gran complexitat des del punt de vista arquitectònic, de com es conjuguen aquestes estètiques, de com dialoga el cant líric amb el cant de procedència no lírica", explica Tordera. Per a Àlex Chang, cantaire de Musicals' Choir, aquesta òpera "representa la realitat del Raval" i és "un projecte increïble que uneix tothom". A Pilar García, de TrencaCors, li fa "molta il·lusió cantar una òpera moderna en català al Liceu" després de molts mesos d'assajos molt enriquidors.

Punt d'inflexió en la relació entre el Liceu i el Raval

Segons el Liceu, La gata perduda és un punt d'inflexió en la relació de la institució operística amb el barri que l'acull. "S'ha dit que el diàleg entre el Gran Teatre del Liceu i el Raval no era fluid", diu el director general del Liceu, Valentí Oviedo. De fet, fins ara les escoles del barri no havien format part dels projectes Petit Liceu i el Liceu Aprèn. "Hem desfet aquesta anomalia", assegura Oviedo. És només un exemple de la desafecció que ha sentit el teixit social que envolta l'edifici del teatre. A trencar aquesta lògica vol contribuir La gata perduda, una iniciativa creada amb "una idea molt clara": "Compromís social, sí, però també compromís artístic i excel·lència –diu Oviedo–. Un compromís social basat en la creació comunitària".

En el projecte de La gata perduda hi han participat més d'un miler de persones de 40 nacionalitats diferents. Per tirar-lo endavant, ha comptat amb fons de la Comissió Europea a través del projecte Traction, que vol acostar l’òpera a tots els públics a través de la innovació tecnològica, i amb el mecenatge d'Aena, Grifols, Cuatrecasas, Loteries de l'Estat, Grupo Sifu i la Fundació Agbar.