Rebekka Bakken emociona el públic palmesà

PalmaEl concert de la jazzista Rebekka Bakken (Oslo, 1970) potser és, juntament amb el de Llibert Fortuny, el més esperat del festival Alternatilla Jazz in Mallorca 2017.

Mai no m'han agradat la música country ni el southern rock, i les veus massa brillants em resulten fredes i sense ànima, així que arrib al teatre Xesc Forteza desconeixent la raó per la qual he decidit assistir a aquesta vetllada.

La pianista, cantant i compositora noruega puja a l'escenari lluint l'elegància pròpia dels països escandinaus, s'acomoda davant el piano i comença a prémer les tecles. Després del primer tema, apareix la resta de la banda: Tony Lakatos al saxòfon, Ola Gustafsson a la guitarra, Lars Danielsson al baix i Rune Arnesen a la bateria. El miracle es fa en mi: els ritmes marcats i els sons elèctrics que emanen del conjunt m'impressionen. Pens en Tom Waits, al qual ret homenatge intercalant en la seva versió moviments experimentals més característics del jazz contemporani. Bakken, que té la força de l'enorme Patti Smith, assegura que el jazz internacional ha de ser molt ràpid. Sent devoció pel bateria, que s'expandeix sonorament i físicament, toca amb tres baquetes alhora i compartimenta el temps de manera magistral. Temes propis s'alternen amb versions molt diverses. Sé que quedarà a dins meu la cançó religiosa que interpreta a l'equador de l'actuació, una mena de trinxera de bellesa enmig del patiment i la culpa que obliga a interioritzar l'Església als seus fidels. No vull que el concert acabi.

La segona part del directe la dediquen a cançons més suaus i melòdiques, amb les quals el públic, emocionat, es relaxa després de la contundència inicial. Hauria cremat el pati de butaques, hauria ballat sobre les cendres. No ho vaig fer; la llei no m'ho hauria permès, i en llibertat es pot gaudir de més concerts que a la presó.